Alemanya Federal, 3- URSS, 0 (Euro 1972-Final)

140. Gerd Müller (3-0)

La selecció alemanya de futbol té una llarga història i grans equips en la seva trajectòria. Seran recordats aquells que van guanyar Copes del Món, com ara el que va derrotar la Taronja Mecànica neerlandesa el 1974. Però dos anys abans, el conjunt de Helmut Schön encara va jugar millor a futbol que en la cita universal. Va ser en tota la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1972 i en la ronda final, disputada a Bèlgica. Eren els millors moments d'un depredador de l'àrea anomenat Gerd Müller.

"El golejador de la nació", era el seu sobrenom a Alemanya perquè els seus registres de cara a la porteria rival encara es mantenen vigents. És l'únic jugador que ha marcat en una final de la Copa d'Europa de clubs, de l'Eurocopa i d'un mundial i ha guanyat els tres títols. El torneig del 1972 el va encarar amb 26 anys i ja havia donat mostres de la seva capacitat en la fase de classificació, en què havia anotat set gols en set partits.

Müller tenia la biometria contrària a la d'un jugador de futbol d'elit que pretenia destacar en la seva posició al camp. No era alt, 1,76 metres, ni ràpid, ni disposava d'un cos atlètic, però tenia un instint per saber-se situar a l'àrea que poques vegades s'ha vist a la història. Nascut a Baviera, va formar part de la fornada de jugadors del Bayern que es va donar a conèixer després de guanyar la Recopa del 1967 al Glasgow Rangers. Ell va destacar amb quatre gols a les semifinals contra l'Standard de Lieja i, a partir de llavors, les seves xifres ja van ser escandaloses. En cap de les catorze lligues que va disputar, totes amb el Bayern, no va baixar dels quinze gols excepte en l'última, en què en va anotar nou. Va ser precisament en la de l'any 1972 quan va aconseguir el seu rècord, amb 40, tot i que dos anys abans, ja n'havia fet 38. Va ser quan va quedar màxim golejador del mundial de Mêxic, del 1970.

En territori asteca, Müller va disputar el seu primer gran campionat. No havia entrat a la llista d'Anglaterra 66 i els alemanys van ser tercers al país centreamericà. Hi va aconseguir deu gols en sis partits. En els vuit anys en què va vestir-se la camiseta de la Mannschaft va acabar amb un rècord obscè de 68 anotacions en 62 enfrontaments. Dos anys després del mundial mexicà, va poder disputar la fase final d'una Eurocopa.

Aleshores, el torneig només el jugaven quatre equips, que havien anat superant rondes d'anada i tornada. Alemanya Federal havia arribat a la fase final de Bèlgica després de vèncer Anglaterra en un doble partit històric, sobretot per l'1-3 a Wembley, considerat una de les exhibicions més grans d'un equip nacional de la història d'una formació que aleshores liderava el díscol Günter Netzer. Els alemanys van ser aparellats amb els amfitrions en les semifinals, i dos gols de Müller, de qui si no, a Anvers van significar l'1-2 que els va donar el passaport per a la final.

El gol

Aquesta es va disputar quatre dies després a l'estadi de Heysel, que tindria un significat molt important per a Müller i el Bayern dos anys més tard. Aquella tarda de Brussel·les, el golejador bavarès va obrir el marcador i els alemanys van deixar mig decidit el partit amb un segon gol, de Herbert Wimmer, a l'inici de la segona part. Cinc minuts després, el tercer gol del partit va demostrar la gana i l'instint d'un assassí de l'àrea.

Els soviètics ja estaven en aquella fase en què veien el partit perdut, però un gol els podia tornar a deixar dins de la lluita. Fins que Breitner va treure una pilota jugada des de darrere cap al central Schwarzenbeck, el mateix que el 1974 anotaria al mateix estadi, però a l'altra porteria, el gol que va permetre al Bayern no perdre la Copa d'Europa contra l'Atlètic de Madrid. Aquest va anar avançant i va combinar amb Müller. La pilota va pivotar en Heynckes i el davanter del Gladbach la va tornar a Schwarzenbeck, però un defensa soviètic, en concret el georgià Khurtsilava, va molestar-lo. Segurament l'alemany hauria pogut arribar-hi igualment i xutar amb l'esquerra, però la gana de Müller, que seguia l'acció, era més gran i, en veure la pilota solta, va disparar, prenent la glòria al seu company i anotant el 3-0 que ja seria definitiu.

Aquella va ser l'única Eurocopa que va disputar un Gerd Müller que deixaria la selecció alemanya massa aviat i que va perdre l'oportunitat d'assolir més títols. Apareixerà més endavant en aquesta llista per seguir gaudint d'un talent poques vegades vist, segurament l'únic que tenia, futbolísticament parlant, però el més important; deixar la pilota a dins de la porteria rival.