Portugal, 2- Països Baixos, 1 (Euro 2012-Primera fase)

133. Cristiano Ronaldo (1-1 i 2-1)

Juntament amb Michel Platini és el màxim golejador de la història de les Eurocopes, tot i que el francès ho va aconseguir en cinc partits i ell ha necessitat quatre tornejos per arribar a la xifra de nou anotacions. Vigent campió del torneig, és també el jugador que apareixerà més vegades, un total de cinc, en aquesta llista, motiu pel qual l'explicació de la seva carrera anirà per trams i no necessàriament ordenats. Es tracta d'un dels millors jugadors i golejadors de la història, el portuguès Cristiano Ronaldo.

Quan el jugador de Madeira va afrontar l'Eurocopa del 2012, es trobava en el millor moment de la seva carrera. Als 27 anys, acabava de guanyar la lliga amb el Reial Madrid, superant la tirania del FC Barcelona de Guardiola de les últimes campanyes, havia anotat 46 gols a la competició domèstica i, tot i una dolorosa eliminació contra el Bayern a les semifinals de la Champions, es trobava ple de confiança a punt per afrontar les seves millors temporades. 

Ja havien passat vuit anys des dels seus primers gols en l'Eurocopa de Portugal i tenia el torneig entre cella i cella després d'haver perdut la final d'aquell torneig davant de Grècia. El 2008, l'equip havia caigut en els quarts de final contra Alemanya i el 2012, a Polònia i a Ucraïna, s'obria una nova oportunitat. D'ençà del torneig de casa, havia canviat el Manchester United pel Reial Madrid el 2009, havia jugat dos mundials, amb una quarta posició el 2006 i l'eliminació en els vuitens de final, davant d'Espanya, el 2010, i havia augmentat els seus registres realitzadors. Ja no era aquell extrem rapidíssim i prou, sinó que s'havia convertit en un jugador més complet, amb un gran xut amb les dues cames, una excel·lent rematada de cap i fent més acusat, al costat de José Mourinho, el caràcter de jugador a qui veneres o odies.

Va marcar set gols en una fase de classificació per a l'Eurocopa en què Portugal va quedar segon, darrere de Dinamarca, i va haver de jugar un play-off contra Bòsnia i Hercegovina resolt per 6-2 a Lisboa amb dos gols seus. En el torneig, la selecció va debutar amb una mínima derrota contra Alemanya per 1-0, amb un gol de Mario Gómez i un triomf agónic contra els danesos amb una anotació a l'últim minut de Silvestre Varela. En la tercera cita, contra els Països Baixos, seria necessari com a mínim no perdre per arribar als quarts de final.

Els gols

Però les coses van començar malament, amb un gol del neerlandès Van der Vaart que deixava els lusitans fora del torneig. Calia reaccionar de seguida, i el conjunt entrenat per Paulo Bento ho va fer abans del descans.

Va ser en una gran passada cap a l'interior de l'àrea del lateral Joao Pereira. Cristiano Ronaldo va agafar l'esquena al central Ron Vlaar, es va plantar davant de Stekelenburg i el va superar amb un xut fort al primer pal. Amb la igualada podia haver-n'hi prou sempre que Dinamarca no vencés Alemanya en l'altre partit, però feia falta un segon gol per acabar d'assegurar el triomf. Aquest va arribar un quart d'hora abans del final del partit.

Amb els oranje, que necessitaven la victòria, bolcats damunt de la porteria de Rui Patrício, Portugal va enganxar un bon contraatac amb una sortida a l'espai de Nani per la banda dreta. Aquest va veure el seu excompany al United Cristiano Ronaldo desmarcant-se al segon pal. Li va centrar la bola i aquest, amb sang freda, va retallar el lateral Van der Wiel i va rematar el segon i definitiu gol.

La quarta i cinquena anotacions de Cristiano Ronaldo en les seves participacions en les Eurocopes classificaven Portugal per als quarts de final, on esperava un duel que semblava assequible, però que al final va ser molt complicat, contra la República Txeca, que havia superat una primera fase complexa, en què havia perdut el partit inicial davant de Rússia per 4-1, i havia entrat a la segona com a líder del grup A.