Portugal, 1- Romania, 0 (Euro 84-Primera fase)

136. Nené (1-0)

Fins a l'última dècada del segle XX, Portugal no va ser un país que sovintegés gaire les grans competicions internacionals. Contrastaven els seus èxits amb les seleccions de base amb les dificultats que tenia per arribar als millors torneigs absoluts, mundials o Eurocopes. Va jugar la primera Copa del Món el 1966, amb un tercer lloc a Anglaterra de la mà d'Eusebio, però no va ser fins al 1984 quan va tornar a participar en un campionat, l'Eurocopa de França. Durant aquesta travessa del desert de divuit anys, un futbolista va ser referència al país. Era el davanter Tamagnini Manuel Gomes Batista, més conegut com Nené.

Forma part de la llista exclusiva de "One club men", de jugadors que només han vestit una camiseta en la seva trajectòria, la del Benfica. A més, com que comparteixen color amb la selecció, es pot dir que va disputar tota la seva carrera vestit de vermell. Nené. Com sol passar amb molts jugadors portuguesos que hem repassat en aquesta llista, tot i ser d'una part del país, va triomfar a l'altra. Va néixer a Leça de Palmeira, al costat de Porto, però va ser captat per les àguiles de Lisboa i no se'n va moure. 

El dia del seu debut a la Copa d'Europa, el 16 de setembre del 1970, al camp de l'Olimpija de Ljubljana, va jugar dos minuts que va compartir damunt del camp amb el mític Eusébio. De fet, jugaria sis anys al costat de l'estrella moçambiquesa, temporades plenes d'èxits en què el Benfica va guanyar cinc títols de llig gairebé seguits, tot i que no podia corroborar el seu potencial a Europa. El màxim que van aconseguir va ser arribar a les semifinals de l'any 1972, en què el gran Ajax els va eliminar en les semifinals amb un solitari gol de Swart.

Nené era un davanter centre rematador i oportunista. Va acabar la seva trajectòria al club de Da Luz amb 262 gols en 421 partits oficials. Va guanyar onze lligues i set Copes, va ser triat un cop, el 1971, futbolista portuguès de l'any i va ser màxim golejador de la lliga en dues ocasions, ja en la part final de la seva trajectòria, el 1981 i el 1984, justament l'any del seu gol a l'Eurocopa.

Tots els èxits a nivell local, però, es difuminaven amb la selecció. Nené hi va debutar amb 21 anys, el 1971, en la fase de classificació per a l'Eurocopa de l'any següent. L'equip va ser eliminat per Bèlgica. Entre llavors i la seva retirada va disputar vuit rondes prèvies de grans campionats, i només va obtenir l'èxit en una d'elles. No va poder jugar cap mundial. Per al del 1974, Bulgària els va eliminar per tres punts; per al del 1978, van quedar a dos de Polònia, i per al del 1982 va quedar quart, però només a dos punts d'Irlanda del Nord, que es va classificar segona d'un grup liderat per Escòcia.

Quan ja semblava que no hi havia res a fer, va arribar la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1984. Només set equips s'hi classificaven, a part de l'amfitrió, França. Portugal va caure en un grup complicat, amb la URSS i Polònia, tercera en el recent mundial d'Espanya. Però aquest cop se'n va sortir. Un gol de penal de Jordao contra els soviètics en el darrer partit a Lisboa va classificar la selecció per al torneig de França. Nené, que ja tenia 34 anys, no va disputar aquell partit, però va participar en la fase amb un important gol contra els polonesos. Va ser inclòs en la llista definitiva del nou seleccionador, Fernando Cabrita, en un any en què havia estat màxim golejador del campionat local, tot i que hi arribaria com a suplent.

El gol

Portugal va iniciar el torneig amb un meritori empat sense gols contra Alemanya al qual va seguir una altra igualada, aquest cop contra Espanya (1-1). L'equilibri del grup provocava que per als portuguesos un empat contra Romania en l'últim partit pogués no ser suficient. A la mateixa hora jugaven els alemanys i els espanyols i, de fet, durant 81 minuts els dos empats a zero deixaven els lusitans fora del torneig per diferència de gols respecte dels seus veïns ibèrics. Nené no havia actuat ni un minut en els dos partits anteriors, ja que Cabrita apostava per Frasco, nascut al mateix poble que el jugador del Benfica, i Jordao en atac. Però davant de l'empat a zero, el tècnic va fer un canvi i li va anar bé.

Al minut 18 de la represa va retirar el centrecampista Carlos Manuel i va recórrer a Nené. Va ser nou minuts abans del final del partit quan en va recollir els fruits. Va ser en un córner llançat per Sousa i rebutjat per la defensa. La pilota li va tornar al centrecampista, que va centrar. Nené es va separar dels defenses cap al punt de penal i va obtenir l'espai suficient per poder enganxar una volea que, tot i que no va sortir gaire forta, va ser suficient per superar el porter Moraru. El gol provocava que Portugal ja no depengués de ningú per classificar-se.

L'únic problema és que va quedar segona de grup, per la victòria espanyola contra els alemanys, i es va haver de creuar amb França a les semifinals. En un dels millors partits de la història de l'Eurocopa, Nené va tornar a entrar al camp amb necessitat de gol, al minut 62 i amb 1-0 en contra. Jordao va empatar i es va anar a una pròrroga embogida en què, tot i que el mateix jugador va anotar l'1-2, dos gols al final de Domergue i Platini van donar la classificació als gals. Va ser l'últim partit de Nené amb la selecció, que en el campionat portava un número tan poc usual per a un ariet com el dos.

Encara va jugar dos anys més amb el Benfica, amb un paper més secundari i hi va guanyar dues Copes. El 1996, ja amb 36 anys, es va retirar. Va ser el mateix any en què Portugal accedia al seu segon mundial, el primer en trenta anys. Enmig, tota una carrera d'un davanter que li va tocar viure els temps més durs de la seva selecció però que encara va poder rascar un gol important en un gran campionat.