República Txeca, 1- França, 2 (Euro 2000-Primera fase)

158. Youri Djorkaeff (1-2)

La gran selecció francesa que va guanyar el mundial del 1998 i l'Eurocopa del 2000 es va començar a formar en l'anterior torneig europeu, el del 1996. Després de no haver participat en dos mundials seguits, amb l'arribada d'Aimé Jacquet a la banqueta es va crear un grup de jugadors de primer nivell continental que van dur la formació a les cotes més altes. Una de les seves peces clau a l'hora de connectar el centre del camp amb la davantera era Youri Djorkaeff. 

Era fill d'un exinternacional francès, Jean Djorkaeff, participant al mundial d'Anglaterra, el 1966. Youri va néixer a Lió i la família del seu pare era d'origen armeni. De fet, el mateix any 2000 ell es va negar a viatjar a Turquia a disputar un partit contra la selecció otomana després d'haver rebut moltes amenaces pel seu origen. Armènia, com es pot seguir a l'actualitat als noticiaris, es troba enemistada amb Azerbaidjan pels territoris de l'Alt Karabagh i els azerbaidjanesos i els turcs són pobles amb una gran germanor. Tornant al futbol, amb només setze anys Djorkaeff havia debutat a un equip de categories baixes com el Grenoble i amb 21 va ser contractat per l'Estrasburg, amb el qual va marcar 15 gols en 25 partits a la segona categoria.

Djorkaeff era un jugador de difícil catalogació. S'alineava al centre del camp, però tenia ànima de rematador i golejador. Però no era davanter, ja que volia associar-se sempre amb la creació de la jugada. Tant a l'equip nacional, com a la selecció, se li havia de deixar la seva llibertat i llavors ell mateix ja era prou disciplinat per saber com havia d'actuar en fase defensiva. 

Durant la dècada dels noranta va anar teixint una bona carrera, primer al Mònaco i després al París Saint-Germain, tot i que força òrfena de títols. Només va guanyar una Copa amb els primers i una Recopa amb els segons. El 1996, quan ja tenia 28 anys, és quan va iniciar realment el millor de la seva carrera. El va fitxar l'Inter de Milà, amb la qual cosa feia un pas endavant important en la trajectòria de clubs. El mateix any va ser convocat per l'Eurocopa. Djorkaeff havia debutat en la selecció el 1993, després del fracàs en el torneig de Suècia. No va poder disputar el mundial del 1994 per dues derrotes seguides a casa, contra Israel i Bulgària. Ell va participar en el primer dels dos partits. Israel va marcar l'empat a dos al minut 84, ell va sortir al camp per buscar el gol de la victòria i, al minut 90, Reuven Atar va anotar el 2-3 definitiu. Després, la famosa desfeta contra els búlgars, amb un gol d'Emil Kostadínov en l'últim minut que va destrossar França. Djorkaeff no hi era, aquell dia.

Gérard Houllier va ser rellevat com a seleccionador per Aimé Jacquet i aquest va iniciar una revolució, tot i que va salvar alguna cosa del passat. Djorkaeff va sobreviure a la purga i va ser convocat per l'Eurocopa del 1996. L'equip no va fer un torneig gaire brillant, però va arribar a semifinals. Allà, la República Txeca es va creuar en el camí i va deixar fora de la final els gals per penals. Dos anys més tard, França guanyaria el mundial a casa, amb ell de titular, ja amb 30 anys i, el 2000, hi tornava a haver Eurocopa. Djorkaeff seguia sent dels indiscutibles.

El gol

França va debutar amb una clara victòria contra Dinamarca per 3-0. El segon partit tenia connotacions d'història recent. El botxí del 2000, la República Txeca es tornava a creuar en el camí. En el primer partit, els centreeuropeus havien perdut contra els Països Baixos i necessitaven vèncer. Una errada de Nemec va propiciar el primer gol francès, obra d'Henry. Però Poborský va empatar de penal en una acció mal arbitrada pel col·legiat anglès Graham Poll, ja que la falta de Deschamps a Nedved havia estat a fora de l'àrea. Amb empat a un, i al quart d'hora de la segona meitat, va arribar el gol definitiu.

Els francesos eren uns especialistes en jugar al contraatac aprofitant la velocitat dels seus puntes, sobretot d'un Thierry Henry que es trobava en el seu millor moment. Per això no era estrany veure gols com aquest. Un contraatac que surt de la pròpia àrea, en un robatori de pilota de Patrick Vieira, que treu l'esfèrica combinada amb Djorkaeff i la cedeix a Zidane. Aquest, de primera i amb un toc de gran qualitat li torna la pilota al seu company que envia una passada llarga i bombada cap a Thierry Henry. És amb aquest que l'acció agafa velocitat. En una jugada habitual, li fa un embolic al lateral Repka i cedeix cap al centre, a la posició del lateral Vincent Candela, que havia fet un gran esprint des de la defensa. La passada queda endarrerida, però acompanyant l'acció, arriba qui l'havia iniciada, Djorkaeff, que amb les facultats golejadores mencionades abans remata per sota i supera el porter Srnicek. La revenja del 1996 ja era un fet.

Els txecs quedaven eliminats de manera matemàtica i els francesos es classificaven. Djorkaeff va ser suplent en el tercer partit, contra els Països Baixos, amb el primer lloc del grup en joc. Va entrar al camp al minut 67, amb 2-3 en contra, resultat que es va mantenir fins al final. França, vigent campiona del món, es veuria les cares en els quarts de final contra Espanya, en un partit que donarà com a resultat un altre gol d'aquesta llista d'aquí a uns quants dies.