Romania, 0- Portugal, 1 (Euro 2000-Primera fase)

149. Costinha (0-1)

L'equilibri és vital en tots els equips de futbol. No es pot ser excessivament defensiu i no tenir sortida a l'atac, ni esbojarradament ofensiu i deixar descuidada la defensa. Els jugadors que fan la funció de mig centre són essencials en la feina de no deixar que hi hagi massa distància entre les dues parts d'un equip i de corregir errades dels companys. Però això era tan apreciat pels seus tècnics el portuguès Francisco José Rodrigues da Costa, conegut com a Costinha.

La seva carrera no va ser fàcil i va haver de picar molta pedra per arribar al capdamunt. Nascut a Lisboa, de pare angolès, va cridar l'atenció del Mònaco quan ja estava a punt de fer 23 anys i no havia debutat a la màxima divisió del seu país. El seu pas pel Nacional de Madeira, quan l'equip era a Segona, va despertar l'interès dels espies del club del principat. S'hi va traslladar el 1997, la participació, durant quatre temporades, va anar en augment i, fins i tot, el 2000 va guanyar la lliga. Va ser l'època en què va debutar amb la selecció, tot i que va fer-ho esporàdicament, en un amistós contra Eslovàquia en què va sortir 23 minuts al camp. 

Però la seva bona temporada a França va provocar que el tècnic, Humberto Coelho, el fes anar a un parell d'amistosos abans de l'Eurocopa de Bèlgica i els Països Baixos del 2000. El va convèncer i el va fer entrar a la llista per al torneig. El doble pivot titular era el format per Vidigal i Paulo Bento. Amb ells, Portugal va derrotar per 3-2 a Anglaterra, tot i que va deixar crear moltes ocasions al rival. El segon duel era davant de Romania, i Costinha tornava a iniciar-lo des de la banqueta.

El gol

L'enfrontament va ser molt espès i semblava que s'acabaria amb empat a zero. Als 88 minuts, Coelho va fer entrar Costinha, que aleshores ja tenia 26 anys, al camp en el lloc de Rui Costa, més que res per no perdre el punt ja aconseguit, que no era dolent tenint en compte els tres que la selecció ja tenia al sarró. Però en un minut va canviar tot.

Portugal va tenir la seva última arribada en una falta lateral, per l'esquerra de l'atac. Tothom va anar cap a l'àrea. Figo, amb la tècnica habitual, va posar la pilota passada. El porter Stelea l'esperava al segon pal. Però no va preveure que algú se li avançaria. Va ser Costinha, que va entrar com un tràiler i va introduir la pilota amb el cap al fons de la porteria. Res no seria el mateix per al jugador des d'aquell gol d'Arnhem, que donava els tres punts a l'equip.

Perquè amb la classificació ja aconseguida, Coelho va donar oportunitats als suplents contra Alemanya, i aquests van fer un partit tan bo que el van guanyar per 3-0 i van obligar l'entrenador a repensar l'onze per als quarts de final. Costinha va fer-se un lloc en la titularitat, en el lloc de Vidigal. L'equip va derrotar per 2-0 Turquia, però va perdre en les semifinals contra França per culpa d'un penal transformat per Zidane.

Costinha va jugar un any més a França abans de debutar, el 2001, a la lliga del seu país amb el Porto. El tècnic era Octávio Machado, però els mals resultats van suposar la seva destitució i l'arribada de José Mourinho, amb qui va canviar tot. Costinha no va ser convocat per al mundial del 2002 per António Oliveira, però un cop aquest va deixar el càrrec, després del fracàs del torneig, i hi va entrar Luiz Filipe Scolari, ja no va deixar el lloc de titular. Mentrestant, va guanyar la UEFA amb el Porto el 2003 i la Champions del 2004. També va ser convocat per a l'Eurocopa del seu país, en què va ser titularíssim i subcampió, en perdre la final davant de Grècia. Costinha no era un exemple de gran tècnica, però tallava pilotes durant tot el partit, abarcava molt camp, posava la cama amb força i, malgrat que el seu joc no era lluït, era extraordinàriament útil.

El 2005, després d'un any en blanc sense Mourinho, i ja amb trenta, va deixar el Porto i, després d'un pas pel Dinamo de Moscou d'una temporada, el va fitxar l'Atlètic de Madrid. Aquell estiu va disputar el seu segon mundial, el d'Alemanya, en què va tornar a arrencar de suplent, va ser expulsat en un duríssim partit de vuitens contra els Països Baixos a Núremberg i va acabar jugant la semifinal i el partit pel tercer lloc. El 2007, va fitxar per l'Atalanta, però les continuades lesions el van fer abandonar el futbol havent jugat només un partit amb l'equip de Bèrgam.

Costinha va iniciar una etapa d'entrenador que el va dur a moltes banquetes de la màxima divisió portuguesa, com les del Beira Mar, l'Académica, el Paços Ferreira o el Nacional, on havia jugat abans d'anar a França. Va assolir l'èxit en fer pujar els illencs a la màxima categoria, el 2018. El seu joc tàctic de sempre el fa ser bo per dirigir equips. Tot i començar tard al màxim nivell, es va retirar amb 53 internacionalitats i dos gols, un contra Anglaterra en un amistós però, sobretot, el de l'Eurocopa del 2000, el que li va obrir definitivament les portes de l'elit.