Països Baixos, 1- República Txeca, 0 (Euro 2000-Primera fase)

150. Frank i Ronald de Boer (1-0)

En aquesta llista ja ha aparegut la història de dos germans bessons, els Berezutski, amb la selecció russa. Hi ha hagut d'altres casos més coneguts, com ara el d'uns germans que van coincidir durant força temps amb la selecció neerlandesa. Un era defensa i l'altre, centrecampista ofensiu. Un era esquerrà i l'altre era dretà. I tots dos van participar en un dels gols del seu país a l'inici de l'Eurocopa 2000, que va donar la victòria en el debut, contra la República Txeca. Eren Frank i Ronald de Boer.

Els bessons De Boer van ser dos productes típics del planter de l'Ajax. Un era un defensa esquerrà, amb molt bona sortida de pilota, tant en les seves èpoques de lateral, com en les de central. L'altre era un centrecampista dinàmic, que podia combinar i tenia bona arribada a l'àrea, motiu pel qual en moltes ocasions va actuar de fals nou. A més, fins als trenta anys van seguir una carrera paral·lela i van compartir dos tornejos internacionals amb la selecció. Frank va arribar a disputar més partits amb l'equip nacional i, curiosament, hi van marcar els mateixos gols, tretze.

Nascuts a Hoorn, a prop d'Alkmaar, al nord d'Amsterdam, va ser Ronald qui va debutar primer en l'equip gran de l'Ajax, en una Supercopa d'Europa que va perdre contra el Porto, el 1987. L'any següent s'hi estrenaria Frank i tots dos van completar una dècada seguida al club en què van crear el conjunt que va assolir la quarta Copa d'Europa per a l'entitat d'Amsterdam, el 1995. Tots dos van ser titulars en aquell partit, el punt culminant de l'obra de Louis van Gaal a la banqueta. També van jugar la final de següent, tot i que la van perdre contra la Juventus. En aquells deu anys també van assolir cinc lligues, dues Copes, una UEFA, una Supercopa europea i un mundial de clubs, entre d'altres guardons.

Evidentment, es van convertir en fixos de la selecció. Aquest cop va ser Frank qui s'hi va estrenar, el 1990, i va entrar en la llista de Rinus Michels per a l'Eurocopa del 1992, a Suècia, on va jugar dos partits, entre ells la semifinal en què els Països Baixos van ser eliminats per Dinamarca per penals. Dos anys després, van compartir el seu primer torneig, el mundial dels Estats Units, en què Brasil va fer fora els neerlandesos en els quarts de final. Frank hi va jugar quatre partits i Ronald, tres. 

Ja com a campions europeus de clubs, van disputar l'Eurocopa del 1996, en què els Països Baixos van ser eliminats en els quarts de final, novament per penals, per França. La tanda fatídica també es va creuar en el seu camí el 1998, en el mundial de França. Novament Brasil els deixava fora, ara des dels onze metres, en una sort suprema en què Frank va anotar el seu penal, però Ronald va fallar l'últim, el de l'eliminació.

En el mercat d'hivern del 1999, tots dos van fer un canvi d'aires i van fitxar plegats pel FC Barcelona, on ja hi era Louis van Gaal i una nodridíssima colònia de compatriotes. En pocs mesos van guanyar la lliga, tot i que la temporada següent marcaria l'inici de la sequera de cinc anys dels blaugrana. L'estiu del 2000 seria important per a tots dos, ja que els seus camins se separarien, però abans jugarien un últim campionat plegats, l'Eurocopa que es jugava a Bèlgica i al seu país.

El gol

El debut era contra la República Txeca, vigent subcampiona, a l'Amsterdam Arena. El partit es va anar embolicant per als oranje i l'empat a zero es mantenia en el marcador. Però en l'últim minut, els bessons es van aliar per fer guanyar els Països Baixos.

Va ser justament en una acció iniciada per Frank de Boer des del centre del camp. Va passar la pilota a Davids, que acabaria vestint-se de blaugrana durant mig any, el 2004, i aquest va cedir a l'extrem Overmars, que aquell estiu rellevaria Figo al Camp Nou. Aquest va centrar al segon pal, cap a la posició de Ronald de Boer, però no hi va poder arribar. Va caure a terra i el col·legiat italià Pierluigi Collina no va dubtar a indicar penal. En la repetició s'observa com una agafada de la camiseta del txec Nemec, en tasques defensives, havia estat la causant de la infracció. El seu germà, Frank, va assumir la responsabilitat de xutar el penal i els Països Baixos sumaven els tres primers punts.

Tot i aquesta aliança des dels onze metres, però, els penals serien de mal record per a la família De Boer en aquest campionat. Els Països Baixos es van desfer de Dinamarca per 3-0, amb un gol de Ronald, i de França per 3-2, amb un de Frank, en la primera fase i es van convertir en favorits en apallissar Iugoslàvia per 6-1 en els quarts de final. Però en les semifinals, la desgràcia màxima. Itàlia es va quedar amb deu homes durant la primera part, per expulsió de Zambrotta, però els Països Baixos van arribar a fallar dos penals en el partit, un d'ells a través de Frank de Boer, i l'altre de Kluivert. Ronald no va jugar un partit que va acabar els penals i, en la tanda, una altra errada de Frank va precipitar la derrota més dura. Era la tercera Eurocopa seguida en què les penes màximes enviaven cap a casa els neerlandesos, totes tres amb Frank de Boer al camp.

El 2000, els germans van separar els seus camins. Frank encara es quedaria tres anys a Barcelona, però Ronald fitxaria pel Glasgow Rangers, amb el qual va guanyar dues lligues i una Copa abans de la retirada, el 2004, amb 34 anys. Cap dels dos no va poder ser al mundial del 2002, perquè, amb Louis van Gaal a la banqueta, la selecció no hi va entrar, però Frank, que l'any abans havia fitxat pel Galatasaray, on només hi va jugar 23 partits, sí que encara va tenir temps de disputar dos partits a l'Eurocopa de Portugal. Aquest cop, com a justícia poètica, els Països Baixos van superar una tanda de penals, en els quarts de final contra Suècia, però no tot podia sortir bé i Frank es va lesionar durant el partit. Seria la seva última aparició en el món del futbol. Perquè a nivell de clubs, el 2003 havia fitxat pel Rangers i els dos germans es van poder retirar plegats, tot i que fos en una derrota contra el Hearts en la ronda final de la lliga escocesa.

Posteriorment, les seves trajectòries han estat molt diferents. Mentre que Ronald es va centrar en els equips inferiors de l'Ajax, Frank va iniciar una llarga trajectòria d'entrenador, que el va dur al primer equip i a encadenar quatre lligues seguides. Després no va tenir tanta sort a l'Inter de Milà i al Crystal Palace, va seguir a Atlanta i la renúncia de Ronald Koeman a la selecció li donarà l'oportunitat de preparar-la en l'Eurocopa del 2021. Potser s'hi podrà treure l'espina de les tres disputades com a jugador.