Anglaterra, 2- Gal·les, 1 (Euro 2016-Primera fase)

142. Jamie Vardy (1-1)

Hi ha jugadors de floració més lenta que els altres, que assoleixen l'èxit no quan són joves sinó que necessiten un procés de maduració. Però és difícil trobar el cas d'un futbolista que faci el salt a l'estrellat amb 29 anys i que no sigui flor d'un dia, sinó que continuï sent un dels millors davanters d'un país com Anglaterra un cop superada la novetat. És el que ha succeït les últimes temporades amb Jamie Vardy.

El davanter va passar del gairebé més complet anonimat a l'èxit absolut, confirmat per un títol de lliga amb un club modest i una participació en una Eurocopa, en pocs mesos. De fet, quan va prendre part en l'Eurocopa de França del seu gran any, el 2016, Vardy tenia una experiència de només dues temporades a Primera Divisió. El seu camí va ser llarg i tortuós i això es veu en la gana que demostra amb la seva manera de jugar.

Vardy, que deu dies enrere va fer 34 anys, és una tortura per a qualsevol defensa. Corre totes les pilotes, les llargues, les curtes, aquelles a les quals pot arribar i les que no. A més, és un sensacional rematador i també va molt bé de cap, superant defenses molt més poderosos físicament. El seu èxit tardà té una explicació clara: deixar enrere una vida llicenciosa i de poca disciplina.

I és que no se n'amaga. Fins i tot en els primers anys al Leicester, equip de la segona categoria pel qual va fitxar el 2012 després d'una tortuosa trajectòria en conjunts de cinquena categoria com el Fleetwood Town o el Halifax, apareixia begut als entrenaments i això es traslladava al seu rendiment. En les primeres temporades a l'equip no destacava. Només ho va fer el 2014, l'any de l'ascens a la Premier League, però sense ser res d'exagerat, només amb 16 gols. En el seu debut a l'elit, només en va fer cinc. I aleshores, quan ja havia complert 29 anys, el conte de fades.

El Leicester s'havia salvat de miracle el 2015 i afrontava la temporada següent, amb Claudio Ranieri a la banqueta, amb la intenció de no patir. Però l'equip, format per jugadors de segona fila i alguns de prometedors, com Kanté o Mahrez, es va trobar aviat a les primeres posicions i va gaudir del moment. Pel que fa a Vardy, era una altra persona. El vicepresident del club, el tailandès Aiyawatt Srivaddhanaprabha, li havia fet veure que no podia continuar castigant-se. A més, havia estabilitzat la seva vida privada i el naixement de la seva filla, Ella, va ser l'empenta que necessitava per convertir-se en un professional. La temporada de Vardy, com la de tot l'equip, va ser brutal. Va anotar 24 gols en 36 partits i el Leicester va guanyar la Premier, en una de les sorpreses més impactants dels temps moderns.

Aquest fet es va reflectir a nivell internacional. Vardy va debutar amb la selecció el setembre del 2015, va participar en tres partits de classificació per a l'Eurocopa i hi va ser convocat pel tècnic, Roy Hodgson. El seu gran estat de forma no podia ser deixat de banda. En un any havia passat de tenir un peu a segona a jugar en un gran campionat.

El gol

De fet, va trigar a fer-ho perquè no va disputar cap minut del primer partit, en què Anglaterra va veure com Rússia li empatava a l'últim minut. En el segon, tampoc no va sortir des de l'inici i a la banqueta va veure com Gareth Bale avançava Gal·les tres minuts abans del descans. Hodgson va reaccionar fent entrar al camp Vardy i Sturridge en els llocs de Sterling i Harry Kane. En onze minuts va donar resultat.

Va ser en una centrada per la banda esquerra d'un dels que acabaven d'entrar, Sturridge. La nodrida defensa gal·lesa va intentar rebutjar en la persona del central Ashley Williams, però ho va fer enrere, just a la posició en què es trobava Vardy. El davanter era en fora de joc, però la pilota venia d'un contrari i, per tant, s'anul·lava. Va enganxar l'esfèrica a l'aire, en una acció de caçagols, i va superar Hennessey. El partit tornava a començar i va ser justament l'altre substitut, Sturridge, qui va anotar el segon gol a l'últim minut que donava mitja classificació als anglesos.

Vardy va ser titular en el tercer xoc, contra Eslovàquia, però no va estar afortunat i va tornar a la banqueta en els quarts de final, davant d'Islàndia. Els nòrdics es van avançar per 1-2 i, tot i que ell va entrar al camp en l'última mitja hora, no va estar encertat i Anglaterra quedava fora de la competició abans d'hora.

Però el gran rendiment de Vardy no va durar un sol any. Evidentment, el Leicester, que va vendre alguns jugadors, no va poder repetir el títol el 2017, però va arribar a la segona fase de la Champions i ell, tot i tenir ofertes, va romandre fidel a l'equip que l'havia tret del fang i on encara continua. Quatre anys i mig després d'allò, Vardy continua jugant com si no hi hagués cap altre partit a la seva vida. Va ser present al mundial de Rússia, on va desenvolupar un rol de suplent, amb un sol partit complet. Des de llavors no s'ha tornat a vestir la camiseta dels tres lleons, però d'un guerrer com ell, que sap quant li ha costat tot, no es pot descartar un altre renaixement de cara a l'Eurocopa del 2021.