França, 2- Anglaterra, 1 (Euro 2004-Primera fase)

144. Zinédine Zidane (1-1 i 2-1)

Va ser un dels jugadors més elegants del darrer canvi de segle i decisiu per als seus equips i la selecció. En arribar l'Eurocopa de Portugal del 2004 estava arribant a l'ocàs de la seva carrera futbolística, que finalitzaria dos anys més tard. Campió del món el 1998 i de l'Eurocopa el 2000, el seu nom apareixerà més vegades en aquesta llista per dues anotacions en aquest darrer torneig. Però ara toca parlar del tram final de la carrera de Zinédine Zidane.

Després de guanyar l'Eurocopa de Bèlgica i els Països Baixos, Zidane, amb 28 anys, es trobava en el zènit de la seva vida esportiva, però la temporada posterior no va anar del tot bé amb la Juventus. Va quedar segon a la lliga, que no guanyava des de feia tres anys, a dos punts de la Roma i la seva formació va quedar sorprenentment eliminada en la primera fase de la Champions a mans del Deportivo i del Panathinaikos. A més, en aquest torneig va ser expulsat dos cops, contra els corunyesos i l'Hamburg, a casa, amb vermella directa, la qual cosa demostrava que no estava centrat. Volia fer un tomb a la seva carrera i va arribar l'estiu del 2001.

En la cursa per omplir de galàctics el seu equip, Florentino Pérez el va fitxar pel Reial Madrid per prop del que avui serien 77,5 milions d'euros. Amb 29 anys era una aposta de risc, però va començar a donar resultat des del primer any. Tot i un inici dubitatiu, i que el Madrid va ser segon a la lliga i va perdre a casa la final de la Copa contra el Deportivo, en el Centenariazo, va acabar l'any guanyant la Lliga de Campions a Glasgow, un torneig que se li resistia després de dues finals perdudes amb la Juventus. A més, ho va fer amb un dels gols més recordats i estètics de la història de la competició. A l'estiu, però, les coses no van anar igual.

França defensava el títol de campiona mundial a Corea del Sud i el Japó i la seva participació va ser un sonat fracàs. Les derrotes contra Senegal i Dinamarca i l'empat contra Uruguai, i sense anotar cap gol, van representar una eliminació dolorosa i inesperada per la forma. Zidane va tornar a Madrid, on la temporada següent va guanyar la lliga i la Supercopa, els últims trofeus que va aconseguir en el futbol de clubs. L'estiu del 2004 era l'hora de defensar un altre ceptre, el de l'Eurocopa, per a la qual els francesos s'havien classificat amb claredat i mantenien el cartell de favorits per fer oblidar el mal regust del mundial.

Els gols

El debut era complicat. Jugaven contra una Anglaterra amb molt talent al mig del camp i a la davantera en un duel a Lisboa que havia de decidir el primer d'un grup que completaven Croàcia i Suïssa. Els anglesos es van avançar als 38 minuts amb un cop de cap de Frank Lampard i haurien pogut sentenciar a la represa si Barthez no hagués aturat un penal a David Beckham. El xoc era a punt d'acabar i s'arribava al temps de descompte enmig de l'alegria de l'afició insular. Aleshores van arribar segons de bogeria.

Que van començar al minut 91, quan el davanter Heskey va cometre una falta totalment evitable a la frontal de l'àrea sobre Makélélé. Era una gran oportunitat per empatar, tot i que el llançament era millor per a un esquerrà. Va ser precisament amb aquest fet amb el qual va jugar Zidane, que va amagar de xutar per damunt de la barrera però que va buscar el pal del porter. Aquest, David James, amb un llarg historial de desastres amb l'equip anglès, va fer la passa que no havia de fer cap a la seva esquerra i es va empassar el gol.

Però encara faltava el millor. Tot just després de servir de centre, Steven Gerrard va cometre una greu errada en passar la pilota enrere cap a James sense veure que hi havia Thierry Henry. El davanter es va avançar al porter i aquest li va cometre un clar penal per evitar el gol. Va aconseguir-ho només durant uns segons, ja que Zidane va fer el llançament i va capgirar el resultat. Cinc anys després del triomf del United contra el Bayern a la final de la Champions del Camp Nou, es repetia la gesta, però ara amb els anglesos com a víctimes.

La victòria va ser important, ja que a la llarga va deixar França com a primera de grup i Anglaterra com a segona. Els britànics es van haver d'enfrontar als amfitrions, Portugal, i van caure per penals. Els francesos semblava que ho tindrien molt més fàcil davant de Grècia, però en una altra gran sorpresa del torneig van caure per 0-1 amb un gol de Charisteas a l'altre estadi lisboeta, el José Alvalade. Va ser l'últim partit de Zidane en una Eurocopa.

Les seves dues últimes temporades al Madrid se les va passar en blanc quant a títols però tenia entre cella i cella el mundial d'Alemanya, que aprofitaria per acomiadar-se del futbol, amb 34 anys i després d'alguns problemes físics durant l'última part de la seva trajectòria. Malgrat tot, hi va poder arribar en forma i va conduir la seva selecció de manera sorprenent fins a la final, derrotant Brasil a quarts i Portugal a les semifinals. Es va convertir en el quart jugador de la història, després de Vavá, Pelé i Breitner, en marcar en dues finals d'una Copa del Món, en anotar a l'estil Panenka un penal contra Itàlia. Però el partit va tenir un altre protagonista, el defensa transalpí Materazzi, que va empatar i que va provocar l'expulsió del francès en un cop de cap icònic. Una mala manera de penjar les botes perquè, a més, un error de Trézéguet, el mateix jugador que havia donat una Eurocopa a França sis anys enrere, donava aquest cop el títol als italians, derrotats el 2000.

La trajectòria posterior de Zidane com a entrenador és prou coneguda. Després de preparar el filial del Madrid va rellevar Rafa Benítez el 2016 i va encadenar tres Lligues de Campions consecutives i una lliga espanyola. Va abandonar la banqueta blanca el 2018, després de guanyar la final de Kíev contra el Liverpool, però hi va tornar l'any següent per celebrar-hi una altra lliga la segona temporada. Com a tècnic mostra la flegma que tenia jugant, però amaga el seu caràcter fort, el que va treure amb Materazzi i el que va demostrar celebrant aquells dos gols en un minut contra Anglaterra en la seva última Eurocopa.