Espanya, 4- Itàlia, 0 (Euro 2012-Final)

139. Juan Mata (4-0)

Hi ha futbolistes que transcendeixen més enllà del que significa la seva participació en un partit de futbol. Tot i tenir un palmarès excepcional, n'hi ha que miren més enllà, en què succeirà quan es retirin, i engeguen programes o projectes destinats a fer millor la societat. És el que ha fet els últims anys l'atacant asturià Juan Mata.

Tot i que és nascut a Burgos, on jugava el seu pare, des dels tres anys es va criar a Oviedo i, després de començar amb equips petits, el club de la capital del principat el va captar amb només dotze anys. Mata ha estat sempre un jugador baix, però ràpid, tant d'accions, com de cap. Segurament per això la seva evolució natural ha estat de passar de l'extrem que era al principi a ser un jugador que dominava els diferents perfils atacants fins acabar com a, gairebé, organitzador del joc.

L'estiu del 2003, amb quinze anys, va ser captat pel Reial Madrid i va arribar a jugar-hi fins al filial, a Segona Divisió, composant una prolífica dupla amb Negredo. Però llavors li va arribar una oferta del València i amb dinou anys la va acceptar. El club de Mestalla va pagar 1,1 milions d'euros per ell i, tot i que a l'inici no va comptar per a l'entrenador, Quique Sánchez Flores, la destitució d'aquest i l'arribada de Ronald Koeman li va obrir les portes de la titularitat, que ja no deixaria. Aquell any va ser campió de Copa, una competició que el va catapultar amb dos gols al FC Barcelona en les semifinals i un al Getafe en la final. Koeman va deixar el seu lloc a Unai Emery i ell ja estava establert al primer equip.

La seva trajectòria amb les seleccions de base ja havia estat més que notable. Campió d'Europa sub-19, també va ser convocat per al mundial juvenil de Canadà del 2007 i el 2008, després que Espanya guanyés l'Eurocopa, ja va començar a comptar per a Vicente del Bosque en la classificació per al mundial de Sud-àfrica. En els quatre primers partits oficials va anotar tres gols i es va fer un lloc en l'equip. Així, va disputar la Copa del Món del 2010 que els espanyols van guanyar. Ell només hi va intervenir vint minuts en un partit contra Hondures, però el títol és al seu palmarès igualment.

El 2011 li van succeir moltes coses. Va ser campió d'Europa sub-21 i, a més, el València el va traspassar al Chelsea per 26 milions d'euros. Semblava complicat pensar que el seu joc, cada cop més cerebral, podria lligar a Anglaterra però es va convertir aviat en l'ídol d'una afició que va passar una mala temporada tancada sorprenentment amb la Lliga de Campions, guanyada a Munic contra el Bayern. Ell va assistir Drogba en el gol de l'empat a un i, tot i que va errar el seu llançament en la tanda, va sumar el títol a un palmarès cada cop més llustrós.

L'estiu va ser mogut per a ell. Primer de tot, convocatòria per anar a l'Eurocopa. I allà va jugar-hi un paper semblant al del mundial.

El gol

Perquè tampoc no va sortir al camp en cap dels cinc primers partits. Va assistir des de la banqueta a l'avanç de l'equip espanyol fins a la final i també als 85 primers minuts de la final, en què Espanya guanyava 3-0 una Itàlia que s'havia quedat amb un jugador menys sobre el camp. Cinc minuts abans del final va rebre el premi del seleccionador. Li va tocar substituir Andrés Iniesta, el millor jugador del campionat, i des que va entrar al camp va passar tot això que es veu en aquest vídeo.

Amb un equip espanyol ja de festa damunt de l'Estadi Olímpic de Kíev, Cesc Fàbregas va buscar en profunditat un Fernando Torres que acabava de marcar el tercer gol quatre minuts abans. Aquest es va quedar sol davant de Buffon, però no va rematar. Amb el retrovisor va veure la posició de Mata que, en gairebé el seu primer toc, va anotar el 4-0 definitiu. L'Eurocopa també queia al sarró en un 2012 per al record en què també havia guanyat la Copa amb el Chelsea. I només tenia 24 anys.

Unes setmanes després jugaria els Jocs Olímpics de Londres, amb un resultat no tan positiu. La tornada al Chelsea va ser bona, amb una gran temporada a nivell personal que finalitzaria amb l'Europa League. Però l'inici de la 13-14 va representar un xoc. José Mourinho, el nou entrenador dels blues, no va comptar gairebé gens amb ell, això que venia de fer una bona Copa Confederacions amb Espanya, amb quatre partits jugats, un gol i el subcampionat. A l'hivern va deixar el club i el va fitxar un altre gran d'Anglaterra, tot i que en decadència, com el Manchester United per 38 milions d'euros. Va poder ser protagonista i va salvar la participació al mundial de Brasil, tot i que seguint el patró dels campionats anteriors la presència hi va tornar a ser escassa. Van ser 34 minuts en l'intranscendent triomf contra Austràlia. Com a Ucraïna, els va aprofitar per marcar un gol. Només jugaria set partits més amb la selecció i ja no va anar convocat per a la següent Eurocopa, tot i que hi va jugar un amistós posteriorment.

Al United, en el qual ja hi compleix la vuitena temporada, hi ha guanyat una lliga, una Copa, una Copa de la Lliga i una altra Europa League, tot i que li falta la lliga anglesa per completar el seu gran palmarès. El que ha diferenciat Mata en els últims anys, però, han estat les seves activitats fora del camp. Va crear Common Goal, una plataforma a la qual va convidar a sumar-se la major quantitat de futbolistes i entrenadors possibles. L'objectiu és que dediquessin l'1% dels seus contractes, ja fossin suculents o més magres, a finalitats socials. Últimament també hi ha una línia destinada a combatre la covid, però n'hi ha d'altres tipus, per beneficiar els més desfavorits. Amb inquietuds culturals i socials, i molt reconegut i apreciat pels companys de professió Mata ha acumulat grans títols en la seva trajectòria, però segurament aconseguir captar l'atenció del seu món cap a aquest projecte és la seva millor victòria.