Itàlia, 1- Suècia, 0 (Euro 2016-Primera fase)

160. Éder (1-0)

La història de la selecció italiana, i no només de futbol, està plena de jugadors nacionalitzats que han defensat la seva samarreta. La diàspora, sobretot cap a països d'Amèrica del Sud, ha provocat que molts jugadors d'aquella zona del mon tinguin avantpassats que va emigrar des de la Península Itàlica. Alguns dels seus néts o besnéts es van fer futbolistes, van ser fitxats per conjunts italians i d'aquí a la possibilitat de jugar defensant el país dels seus avantpassats hi va un pas. És el que va succeir amb el davanter Éder Citadins Martins.

Éder havia de ser futbolista. Va ser batejat amb aquest nom en record del gran davanter de la selecció brasilera que va despuntar al mundial 82 Éder Aleixo de Assís, un jugador que tenia un canó a la cama esquerra. Aquest va néixer a Lauro Müller, una ciutat del sud de Brasil, prop d'Uruguai, de les moltes que reben noms de polítics al país. Va ser captat pel Cruciúma de la ciutat propera amb el mateix nom, i hi va jugar només vint partits abans no va ser observat per un dels clubs italians que sempre pentinen el mercat sud-americà buscant joies, l'Empoli.

El davanter, a més, podia jugar com a assimilat perquè el seu besavi, Battista Righetto, era originari de Nove, molt a prop de Venècia. Però Éder va jugar poc a l'Empoli. L'operació era una mena de copropietat amb un altre conjunt transalpí, el Frosinone, al qual va estar cedit i on va començar a fer-se un nom. Hi va marcar 14 gols en 31 partits a la Serie B i va ser repescat pel primer equip que l'havia comprat, que jugava a la mateixa categoria. A l'Empoli hi va assolir 27 gols i es va convertir en el màxim golejador de la segona divisió italiana. Però el seu pelegrinatge per tot Itàlia no havia acabat.

Va fer el salt a la Serie A el 2010 de la mà del Brescia, però els resultats no hi van ser tan bons i l'equip va baixar. De tota manera, va seguir a la màxima categoria de la mà d'un altre nouvingut, el Cesena. L'equip va quedar últim i ell només hi va marcar dos gols, però en el mercat d'hivern del 2011, encara amb 24 anys, va fer el pas definitiu en ser contractat per un conjunt més històric com la Sampdoria.

En les seves cinc temporades a Marassi va disposar de la continuïtat a l'elit que li havia faltat. No es tracta d'un típic rematador, però sí d'un jugador versàtil, que també pot actuar de mitja punta i que se sap posicionar bé en atac, buscant sempre les millors opcions i sent un bon acompanyant d'un punta. Va anotar dotze gols en dos d'aquests cursos i, paral·lelament, va debutar amb la selecció italiana. Com que ja feia dos anys que vivia el país, i tenint en compte els seus llunyans orígens, se li van arreglar els papers i va debutar de la millor manera possible, amb un gol a Bulgària en un empat a dos de la fase de classificació per a l'Eurocopa del 2016.

Itàlia, finalista de l'anterior torneig europeu, venia de fracassar al mundial de Brasil i buscava recursos de fora del país. A més, el nou seleccionador, Antonio Conte, volia renovar la formació i hi va confiar des del primer moment. A sobre, en el mercat d'hivern del 2016, va deixar la Sampdoria i va fitxar per l'Inter de Milà en una negociació de les habituals al futbol italià de les que costen d'explicar. Formant part d'un equip gran, i amb el lloc a la selecció assegurat, va arribar l'Eurocopa de França.

El gol

Éder va ser titular en la victòria italiana contra Bèlgica en el primer partit, La seva societat amb Graziano Pellè no era gaire glamurosa, però sí efectiva. També va sortir des de l'inici en el segon enfrontament, davant de Suècia a Tolosa. El partit no va ser res de l'altre mon i fins i tot els escandinaus van estar a punt de guanyar-lo amb una rematada sota mateix de la porteria d'Ibrahimovic que de manera increïble va sortir alta. Semblava que el 0-0 seria el resultat final, quan va arribar el gol.

Chiellini va ser molt llest en fer un servei de banda amb la defensa rival badant. Va ser Simone Zaza, que havia rellevat Pellè mitja hora abans, qui va baixar l'esfèrica amb el cap en direcció a Éder i aquest ho va fer tot. Va conduir amb rapidesa, va amagar per desfer-se de l'oposició del central Granqvist, i des de la frontal de l'àrea va deixar anar un tret fort i col·locadíssim que va superar el porter Isaksson. El gol va ser definitiu, només faltaven dos minuts per al final.

Éder va descansar en la derrota contra Irlanda, totalment intranscendent. Va participar en la gran victòria davant d'Espanya, que destronava els ibèrics del ceptre continental, i va disputar 108 minuts en l'esplèndid duel contra Alemanya de quarts de final. Va ser rellevat per Insigne i no va poder intervenir en la tanda de penals guanyada pels germànics. 

Després de l'Eurocopa, va seguir a l'Inter fins al 2018, any d'un mundial que Itàlia no va disputar. Ell va seguir comptant per al nou seleccionador, Gian Piero Ventura, però va ser partícip del fracàs en la fase de classificació per al mundial de Rússia. Itàlia va ser vençuda per dos conjunts a qui, amb Conte a la banqueta, havia derrotat en el torneig europeu. Primer va ser Espanya qui la va relegar al segon lloc en la fase de grups i, en la repesca, Suècia, l'equip a qui havia marcat Éder a Tolosa, es prenia la revenja. El davanter va disputar el partit d'anada del play-off catastròfic, però no la tornada, malgrat que la selecció necessitava un gol com fos per igualar l'1-0 del primer partit. Va ser la seva última convocatòria.

El 2018, amb 32 anys, Éder va acceptar una lucrativa oferta del Jiangsu Suning de la lliga xinesa, on encara actua, ja lluny del focus mediàtic europeu i del futbol italià, un ecosistema al qual es va adaptar tan bé que fins i tot el va defensar, i hi va marcar sis gols en 26 partits internacionals, per davant de la seva Brasil natal.