Suècia, 2- Anglaterra, 1 (Euro 92-Primera fase)

151. Tomas Brolin (1-0)

Fa vint dies s'explicava en aquesta llista la primera part de la carrera d'un dels millors jugadors escandinaus de final del segle passat. Va brillar en tres grans tornejos internacionals i va gaudir de bons anys a nivell de club, sobretot al Parma. Però després, va deixar el futbol molt jove i la seva vida va anar per camins no gaire recomanables. Era el suec Tomas Brolin.

El seu anterior gol va servir per derrotar Dinamarca i perquè Suècia sumés tres punts en la fase de grups de l'Eurocopa que jugava a casa. L'equip que aleshores entrenava Tommy Svensson en podia tenir prou amb un empat per entrar a les semifinals. En canvi, una derrota el podia deixar fora. I el partit no va començar gaire bé per als locals.

El gol

Perquè Anglaterra es va avançar en el marcador amb un gol de David Platt quan només havien passat cinc minuts de partit. A la mateixa hora, a Malmö, jugaven Dinamarca i França. Un triomf dels gals podia deixar els suecs fora del torneig. Però les coses van canviar a la segona meitat. El central Jan Eriksson va anotar el seu segon gol del campionat i empatava el partit, un resultat que ja evitava l'eliminació. Però encara faltava l'anotació de l'estrella local.

Va ser en una gran jugada col·lectiva en què Brolin va conduir l'esfèrica i la va descarregar al centrecampista Ingesson. Aquest li va retornar i el davanter va fer una paret vertiginosa amb l'altre atacant de l'equip, Martin Dahlin. Quan li va tornar la pilota, no ho va fer de manera rasa sinó fent un petit bot i això va permetre a Brolin xutar amb la part anterior del peu, que la bola s'aixequés i entrés per l'escaire de la porteria de Chris Woods. Un golàs que deixava fora els anglesos i classificava Suècia com a primera de grup.

Però Suècia va perdre les semifinals contra Alemanya per 2-3, amb un tercer gol en el torneig d'un Brolin que va ser el màxim anotador del certamen al costat de tres jugadors més. Els següents serien els millors anys de la seva carrera. El 1993 va guanyar la Recopa amb el Parma, un torneig en el qual arribaria a la final i la perdria contra l'Arsenal l'any següent, i l'equip nacional es va classificar per al mundial del 1994, als Estats Units. La generació que ja ho havia fet bé a l'Eurocopa va esclatar amb una tercera posició, la millor des del subcampionat del 1958. Ell hi va anotar tres gols, un de decisiu i espectacular, en una acció d'estratègia, en els quarts de final contra Romania i un altre en la final de consolació davant de Bulgària. Tenia 24 anys i aquell 1994 el va finalitzar sent quart en la votació de la Pilota d'Or. Però a final d'any van començar els problemes.

Es va lesionar en un partit de lliga i, malgrat que va anar fent reaparicions puntuals, ja no va ser més el mateix. De fet, només disputaria vuit partits més amb la selecció sueca, en la qual va jugar el seu últim partit el 1995, l'any en què amb el Parma va aconseguir el seu últim títol, una Copa de la UEFA, tot i que ell només va jugar dues rondes d'aquella competició. Aquell estiu havia deixat el club italià i havia fitxat pel Leeds, però no s'havia recuperat bé de la lesió, ja que requeia constantment i se li havien de revisar les cicatrius al turmell. El seu rendiment hi va ser molt baix. Fins i tot va ocupar el segon lloc en una enquesta sobre els pitjors fitxatges de la història de la Premier del prestigiós diari The Times. A causa de la inactivitat, va augmentar la seva tendència a engreixar-se i va ser batejat per algun rotatiu sensacionalista com a "mandonguilla sueca".

El Leeds el va cedir al Zuric i després va tornar al Parma, però no va aixecar el cap. Ho va tornar a provar al Crystal Palace, però el seu cos ja no resistia i va tornar a Suècia per retirar-se al modestíssim Hudiksvalls als trenta anys d'edat. De fet, el seu últim partit el va disputar de porter. 

Després de deixar el futbol professional, la seva imatge, notablement passat de pes i desmillorat, ha aparegut reiteradament als mitjans de comunicació. Va fracassar en una aventura empresarial com a restaurador i des de fa un temps ven peces d'aspiradores. Va aparèixer en un videoclip del raper Doctor Alban al costat d'altres figures sueques com Björn Borg. Va tenir una filla amb una parella de la qual es va separar i ha destacat últimament per bons resultats en campionats internacionals de pòquer. Ell mateix reconeix ara que es va cansar massa aviat del futbol perquè no li agradava entrenar-se i, en canvi, sí anar de festa i no cuidar-se. Tomas Brolin és l'exemple clar que la vida del futbolista d'elit requereix dedicació i mentalitat. Si no, per molt talent que es tingui, un dia o un altre, i més aviat que no pas tard, l'èxit s'acaba.