Suècia, 2- Anglaterra, 3 (Euro 2012-Primera fase)

159. Danny Welbeck (2-3)

Anglaterra ha fet sortir des de les categories inferiors dels diferents clubs molts davanters en els últims anys. Pocs d'ells s'han acabat de consolidar, malgrat que molts han tingut oportunitats de brillar en equips de primera línia de la seva lliga. Alguns, com Harry Kane, han acabat triomfant indiscutiblement, però d'altres han viscut passos per la primera línia de foc que, o bé han estat efímers, o bé s'han anat diluint, tot i que de condicions no els en faltaven. És el cas de Danny Welbeck.

Amb 18 anys, Welbeck ja va rebre oportunitats d'Alex Ferguson en un Manchester United que es trobava en l'elit europea. Va aterrar al primer equip l'any següent a la conquesta de l'última Lliga de Campions del club, sobretot en partits de les Copes nacionals i un parell de lliga. L'any següent ja va jugar Champions, però la competència en la davantera era enorme, amb elements com Rooney, Tévez, Berbatov o Owen i, en el primer any, del mateix Cristiano Ronaldo. Per això, va acceptar una cessió al Sunderland la temporada 2010-11 que li va anar força bé. L'equip es va classificar a mitja taula, ell hi va marcar sis gols i va tornar a Old Trafford. 

Welbeck no és un ariet, ni tampoc és un mitja punta. És un davanter que es pot amotllar a tot l'arc de l'atac, amb grans condicions físiques per jugar al contraatac i també amb un cert instint rematador sense ser un gran golejador. Havia desenvolupat una gran carrera en les categories inferiors de les diferents seleccions, la sub-17, amb la qual va perdre la final d'un europeu contra Espanya amb un gol de Bojan, la sub-19, amb una altra final perduda, ara contra Ucraína, i la sub-21, amb dos gols en la fase final d'un Campionat d'Europa però eliminació en la primera fase.

En la temporada de cessió al Sunderland també va debutar amb la selecció, dirigida per Roy Hodgson. Va intervenir en alguns partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa. L'estiu del 2011, va retornar a Old Trafford i allà es va consolidar, tant al United, amb el qual va marcar nou gols en trenta partits a la lliga, malgrat que va perdre el títol per diferència de gols contra el City, com en la selecció. Per això, un defensor del 4-4-2 com Hodgson se'l va emportar a l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, amb moltes possibilitats de jugar-hi.

El gol

Welbeck va ser titular en tots els partits. En el primer, Hodgson va introduir una variant, per la baixa per sanció de Rooney, i el va deixar com a únic punta contra França. L'empat a un final no el va convèncer i va tornar al dibuix típic davant de Suècia, acompanyant-lo d'Andy Carroll. El duel, a Kíev, va ser vibrant. Carroll va avançar els anglesos amb un cop de cap, abans que dues accions protagonitzades pel central Mellberg avancessin els suecs ja a la segona part. Per sort, Theo Walcott va entrar al camp i va igualar el partit de seguida. Dotze minuts abans del final, arribaria el gran moment del davanter del United.

Va ser en una acció iniciada pel lateral Glen Johnson, desafortunat en l'empat a un, que va cedir la pilota a Walcott. Aquest va aprofundir per la dreta de l'àrea i va enviar una centrada a mitja alçada. Welbeck, marcat per Mellberg, no podia rematar de cara i va inventar un recurs d'artista. D'esquena a porteria, amb el taló, va impulsar l'esfèrica sense mirar la porteria i va batre Isaksson, tan sorprès com tothom. El golàs donava la victòria i l'accés virtual dels anglesos a quarts de final.

Welbeck va tornar a jugar en la victòria contra Ucraïna, amb un gol de Rooney, que va donar als anglesos el primer lloc del grup. En la primera eliminatòria directa va compartir atac amb el seu company al United i va ser rellevat per Walcott al minut 60. Va veure des de la banqueta l'eliminació per penals.

Amb el seu equip va viure l'últim gran any de Ferguson, el d'abans de la retirada, amb la lliga obtinguda, però també la decadència d'aquell grup en els anys posteriors. Va assistir al mundial de Brasil del 2014, on va jugar i va ser rellevat en les derrotes contra Itàlia i Uruguai que deixaven l'equip nacional fora de joc, i el mateix estiu va voler fer un canvi a la seva carrera. Amb només 24 anys va fitxar per l'Arsenal, amb el qual va guanyar una Copa i una Copa de la Lliga en les cinc temporades en què va ser al club, però el seu protagonisme va anar baixant. El van convocar per al mundial de Rússia, en què la selecció va ser quarta, però ell hi va jugar un paper anecdòtic, actuant-hi només 11 minuts en la derrota en la primera fase contra Bèlgica.

Welbeck va davallar un nivell més la temporada passada, quan el va fitxar el Watford, un conjunt que va acabar baixant de categoria. El seu últim partit del curs va ser, justament, al camp de l'Arsenal, amb derrota per 3-2. Ara només té 30 anys i torna a fer gols a la Premier, al Brighton, però el seu millor temps sembla haver passat. Ha estat en grans tornejos, però l'època en què era titular en equips grans ha quedat lluny. Caldrà veure què vol fer en el futur perquè de talent, com va demostrar en el gol de l'Eurocopa del 2012, en té.