Ucraïna, 0- Irlanda del Nord, 2 (Euro 2016-Primera fase)

164. Niall McGinn (0-2)

L'Eurocopa del 2016 a França, la primera amb 24 seleccions, va permetre arribar a la fase final un bon grapat de conjunts que no estan acostumats a accedir-hi. Les seves aficions van aportar molt color a les graderies, conscients que es trobaven davant d'una oportunitat que no es repetia gaire. Tots ells estaven de festa, i encara més si la seva selecció feia un bon paper. Un exemple d'aquest èxtasi es va observar a Lió amb l'afició d'Irlanda del Nord, després del gol contra Ucraïna del seu davanter Niall McGinn.

Els jugadors nord-irlandesos saben que han d'abandonar l'illa i traslladar-se a la del costat tan aviat com sigui possible per progressar en la seva carrera. McGinn, un davanter bellugadís i amb bon instint golejador va nèixer a Donaghmore, a l'oest de Belfast, a l'altra banda del llac Neagh i va començar a jugar pocs quilòmetres al sud, al Dungannon Swifts, una denominació que vol dir "ràpids", justament com és ell. Amb 21 anys va fitxar pel Derry City, un dels equips més forts d'Irlanda del Nord, i una temporada més tard va poder fer realitat el seu somni i saltar a Escòcia, ni més ni menys que al Celtic de Glasgow.

Paral·lelament, havia debutat amb la selecció, tot i que no s'hi acabava d'establir i fins i tot va trigar-hi cinc anys a marcar el seu primer gol, en un meritori empat a Portugal en la fase de classificació per al mundial de Brasil 2014. Abans, en els seus dos anys al Celtic només va guanyar una Copa i, en no acabar-s'hi de consolidar, va acceptar una oferta d'Anglaterra, ni que fos de la tercera categoria, de l'emergent Brentford. Allà hi va fer una bona temporada, la 2011-12, amb cinc gols i l'equip còmodament situat a mitja classificació. Aleshores li va arribar una nova proposta per tornar a Escòcia, en aquesta oportunitat de l'Aberdeen.

Ja se sap que els equips que no són el Celtic o el Rangers tenen poques possibilitats d'aconseguir títols a Escòcia, i els protestants tampoc no gaires els últims anys, per això va ser destacable la Copa de la Lliga que el nou conjunt de McGinn va guanyar el 2014, en una final decidida per penals contra l'Inverness. Aquell mateix estiu va començar la fase de classificació per a l'Eurocopa del 2016. Els nord-irlandesos sabien que hi tenien una bona oportunitat, en un grup assequible, per arribar a la seva primera gran cita des del mundial de Mèxic 86. La classificació va ser més còmoda de l'esperat. McGinn hi va actuar en vuit partits, amb un important gol en la remuntada del primer dia a Hongria, i va entrar a la llista de Michael O'Neill per al torneig.

El gol

No va jugar en el primer partit, una derrota mínima contra Polònia. També va ser suplent en el segon, davant d'Ucraïna. Els britànics es van avançar amb un gol de McAuley a l'inici de la segona part i van defensar l'avantatge durant tot el segon període. McGinn va entrar a 21 minuts per al final, per intentar enganxar una contra, i ho va aconseguir en el sisè i últim minut de descompte.

Va ser quan el també suplent Magennis va internar-se per la banda dreta després que els seus companys haguessin guanyat el servei de porteria de McGovern. Va mirar i va veure McGinn, però la centrada va anar més endarrerida per a l'arribada de Stuart Dallas. Aquest va disparar, el porter Pyatov va deixar la pilota morta i McGinn la va empényer al fons de la porteria. Immediatament, la marea verda es va estendre a la graderia de l'estadi, celebrant una victòria segura que Irlanda del Nord no aconseguia en un gran torneig des del triomf contra Espanya al mundial 82.

McGinn no va jugar gaire en la resta del torneig, sis minuts en la derrota mínima contra Alemanya i onze en l'eliminació davant de Gal·les a vuitens de final, però el seu gol havia ajudat a disposar d'una bona diferència de gols i fer de l'equip un dels millors tercers, amb la qual cosa va poder superar la primera fase. Actualment, amb 33 anys, encara juga a l'Aberdeen, al qual es manté després d'un període curt, el 2017, en què va provar una exòtica aventura al Gwangju coreà. També actua amb la selecció tot i que, seguint fidel al seu costum, no hi és titular. Però sigui llarga o curta la seva trajectòria, al final de tot sempre li quedarà el record d'aquell moment de glòria de Lió en què va fer aixecar-se tota una afició.