Polònia, 1- Irlanda del Nord, 0 (Euro 2016-Primera fase)

192. Arkadiusz Milik (1-0)

De vegades, els grans talents no acaben d'explotar del tot. Són jugadors que apuntaven molt alt en la seva època d'equips de formació i que es disputaven grans clubs, però que, tot i que han arribat a professionals i a grans lligues, potser se n'esperava més. En alguns casos, a més, combatre contra una gran figura per ser titular a la selecció tampoc no ajuda i encara menys quan pateixes dues lesions duríssimes en dos anys consecutius. Tot això li ha succeït al davanter polonès Arkadiusz Milik.

I és que "Arek", com també és conegut, va debutar molt jove a la màxima categoria polonesa, amb només disset anys, a un dels grans del país, el Gornik Zabrze. Nascut a Tychy, prop de la frontera amb la República Txeca, quan era molt jove va ser sondejat per dos equips anglesos, el Tottenham i el Reading, per endur-se'l al seu planter. Però va preferir anar cobrint etapes a poc a poc i seguir al seu club de formació, el Rozwój de Katowice, ciutat situada a pocs quilòmetres de casa seva. L'evolució el va dur a Gornik i allà ja només hi va poder aguantar una temporada i mitja, fins que va ser contractat pel Bayer Leverkusen, un club especialista en captar talent a l'Europa de l'est.

Milik ha estat sempre un rematador, un golejador, un home de gran envergadura però no exempt de tècnica, per la qual cosa sempre es pensava que si evolucionava podia ser un projecte de crac important. En la classificació per a l'europeu sub-21 del 2014, per exemple, va anotar nou gols en sis partits. Abans, amb divuit anys havia debutat amb l'absoluta i dos mesos després hi havia marcat el seu primer gol, contra Macedònia.

A Alemanya, Milik no va triomfar, ni a Leverkusen, ni a Augsburg, tot seguit, i va decidir anar a un club en què es respecta la formació de jugadors com l'Ajax. En les dues temporades en què hi va ser va fer una passa endavant important, sobretot en la segona, en què el seu nom es va sentir molt en anotar 21 gols a la lliga. Era un any important perquè aquell estiu hi havia Eurocopa, que ell afrontaria amb 22 anys i en plena forma. A la selecció, havia tingut una bona fase de classificació per al torneig, amb sis gols anotats, però es trobava amb una dificultat. El seleccionador, Adam Nawalka, dubtava de la conveniència d'alinear junts dos davanters purs com Milik i la gran estrella de l'equip, Robert Lewandowski, titular indiscutible. En va sortir de dubtes en el primer partit.

El gol

Polònia va debutar a Niça contra Irlanda del Nord, una selecció combativa, però que havia de ser superada pels polonesos. Davant del poder aeri britànic, el tècnic va apostar pels seus dos atacants, molt forts en el joc aeri. El duel es va complicar perquè Polònia no trobava fluïdesa, però es va desencallar en una transició als sis minuts de la represa.

Va ser en una acció de Blaszczykowski per la banda dreta, que va agafar a contrapeu la defensa nord-irlandesa. La jugada no va poder ser més simple. En arribar l'àrea va centrar cap a la frontal. Milik va rebre amb la cama esquerra, que no és tan hàbil com l'altra, però va exercitar el primer manament de la llei d'un ariet, entretenir-s'hi poc. Un toc, xut, i gol superant l'estirada de McGovern. Va ser suficient per guanyar el partit.

Tot i que el joc no va ser brillant, vist el resultat i la pólvora que tenia a dalt, Nawalka va anar a apostant per la parella durant tots els partits. Els resultats van ser difícils de valorar. Polònia va empatar a zero contra Alemanya i va superar Ucraïna amb un gol de Blazczykowski. Després, va derrotar Suïssa per penals. El gol, durant el partit, havia estat del mateix jugador i Milik havia anotat el seu xut a la tanda. En els quarts de final, empat novament a un gol contra Portugal, amb gol de Lewandowski, i aquest cop derrota en els llançaments finals. És cert que Polònia va passar dues rondes, però també que només va marcar quatre gols en cinc partits i la seva parella de davanters només en va totalitzar un cadascun. No es pot dir que fos una actuació ofensiva brillant.

Aquell estiu, Milik va arribar a una de les lligues punteres d'Europa, la italiana, per jugar al Nàpols. Allà ha tingut molta mala sort. Ha patit dues lesions de lligaments creuats gairebé consecutives en els dos primers anys d'estada a la ciutat transalpina i, sens dubte, això l'ha llastat. Condicionat per aquest fet, va arribar curt de forma al mundial de Rússia i només hi va jugar de titular el primer partit, una derrota contra Senegal. Nawalka va canviar el sistema de cara al segon duel i les coses no van anar millor. Polònia va quedar fora de combat a les primeres de canvi.

Els dos últims anys al Nàpols han estat força bons. El millor, amb Carlo Ancelotti a la banqueta, amb el qual va anotar disset gols a la lliga. En la convulsa última temporada, l'arribada de Gennaro Gattuso a la banqueta sembla que l'ha convertit en un suplent de garanties. Ha acabat amb onze gols al campionat i tres a Europa i és valorat pel seu tècnic, tot i que no arrenqui d'inici. Tenint en compte que només té 26 anys, i que quan ha estat bé de salut ha demostrat que posseeix molt gol, la carrera de Milik encara no s'ha acabat. Segur que va a l'Eurocopa de l'any que ve, on caldrà veure si la seva potent dupla amb Lewandowski, ara sí, es consolida a la selecció i ell fa el pas endavant que molts li suposaven quan era tan jove.