Portugal, 3- Alemanya, 0 (Euro 2000-Primera fase)

153. Sergio Conceiçao (1-0, 2-0 i 3-0)

Hi ha jugadors que han dut a terme una carrera notable però no han pogut anar més enllà perquè s'han trobat un mur a davant, sobretot en el terreny internacional. Són futbolistes de bon nivell que no han destacat tant en les seves seleccions perquè els barrava el pas un company, en la seva posició, que era millor. Durant el pas del segle XX al XXI va passar amb l'equip de Portugal, que disposava d'una gran figura mundial, partint des de la banda dreta, com Luis Figo. Segurament això li va prendre protagonisme a un element tan valuós com l'extrem Sergio Conceiçao.

Nascut a Coïmbra i format al planter de l'Académica, va arribar relativament tard al Porto, als 22 anys, després d'haver passat per d'altres conjunts d'inferior categoria i haver debutat a Primera amb el modest Felgueiras. Les seves actuacions van provocar que els Dragoes el contractessin el 1996 i el seu impacte a l'equip va ser immediat. Va guanyar la lliga els dos anys i també una Copa i va arribar als quarts de final de la Champions. Conceiçao era un extrem dels de tota la vida, però amb molta capacitat per arribar a posicions interiors i amb una bona relació amb el gol. En el seu segon any a Das Antas, per exemple, en va anotar vuit a la lliga. 

Des que va fitxar pel Porto, progressivament va entrar a la selecció. No solia ser dels titulars, però hi actuava força. L'equip va quedar fora del mundial de França, del 1998. Per un sol punt no va entrar a la repesca, lloc que li va prendre una Ucraïna que al final tampoc no s'hi classificaria. Però de cara al 2000, l'equip s'havia reforçat i ell també havia fet un canvi a la seva vida. L'any de la Copa del Món havia fitxat per la Lazio, aleshores un dels equips més poderosos d'Itàlia, com va demostrar amb la Recopa i la Supercopa d'Europa del 1999 i, sobretot, amb la lliga i la Copa de l'any següent. Ell era una de les peces claus d'aquell esquema del suec Sven-Göran Eriksson i va ser convocat per a l'Eurocopa de Bèlgica i els Països Baixos, el seu primer gran torneig internacional.

Els gols

Però a l'equip nacional no era dels que iniciaven els partits. El tècnic, Humberto Coelho, preferia un esquema amb tres mitges puntes, Figo, Joao Pinto i Rui Costa, i un davanter centre, Nuno Gomes, que havia pres el lloc a Pauleta per sanció d'aquest en el primer partit. Conceiçao va entrar de suplent en les victòries contra Anglaterra i Romania que garantien el primer lloc del grup. Potser si això no hagués passat, si Costinha no hagués marcat un gol a l'últim minut en el segon dels enfrontaments, no hauria estat titular en el tercer, contra una Alemanya que s'ho jugava tot. I potser no hauria arribat el seu gran dia vestit de vermell.

Un gran dia que va començar al minut 35 d'un duel que els portuguesos van afrontar amb l'equip de teòrics suplents. Una combinació entre el lateral Rui Jorge i Pauleta per la banda esquerra va acabar amb una centrada enverinada per damunt de Kahn. Aquest va perseguir l'esfèrica per l'aire però abans hi va arribar un Sergio Conceiçao molt valent, que es va jugar el físic posant el cap i introduint la pilota a la porteria abans de rebre el cop de rigor de l'irascible porter alemany. Era l'inici d'un festival que s'allargaria a la segona part.

Era el minut 9 quan va rebre un canvi d'orientació de Nuno Capucho i va entrar cap al mig des de la banda dreta. Conceiçao era dretà, però tenia un bon domini de la cama menys hàbil. Així, quan va arribar a la frontal de l'àrea va disparar. El xut anava centrat i semblava fàcil per a Kahn, però aquest va cometre una de les errades que li arribaven de tant en tant per excés de confiança i es va empassar el 2-0. Però encara en faltava més.

Disset minuts més tard, amb un equip alemany mig eliminat i jugant a la desesperada, va ser Sá Pinto qui va entrar entre els migcampistes i els defenses rivals com va voler i va descarregar cap a la dreta, perquè novament Conceiçao creués l'esfèrica sobre Kahn i completés el seu hat-trick més recordat. A més, l'exhibició va tenir efecte, ja que el tècnic va canviar l'esquema per encabir-lo en el partit de quarts de final, guanyat contra Turquia per 2-0, i va prescindir de Joao Pinto en les semifinals contra França. Conceiçao va jugar els noranta minuts contra els otomans i el partit i la pròrroga contra els gals, fins que el gol d'or de penal d'aquests va deixar fora els portuguesos, a un sol pas de la final.

Tot anava bé en la seva carrera, però aquell estiu la Lazio va decidir col·locar-lo en l'operació del traspàs d'Hernán Crespo, provinent del Parma i es va veure obligat a fer les maletes. Amb l'equip parmesà no ho va fer malament i fins i tot va ser finalista de la Copa d'Itàlia, la qual cosa li va valer un traspàs a un altre gran del país, l'Inter, l'estiu del 2001, també com a part d'un altre intercanvi de jugadors, en aquest cas del porter Sébastien Frey. L'any següent jugaria el seu primer i únic mundial el de Corea i Japó. Va entrar des de l'inici en els tres partits, però Portugal va ser eliminat després de dues derrotes contra els coreans i els Estats Units i un sol triomf, davant de Polònia. 

Amb 28 anys, la seva carrera va començar a davallar. A l'Inter cada cop jugava menys. Després del segon any va tornar a la Lazio, intentant recuperar temps passats i millors, però les coses no van funcionar i va buscar refugi al Porto. No cal dir que, amb aquesta situació, la selecció ja no el cridava. El 2003 hi disputaria el seu últim partit i Scolari el va deixar fora de la llista per a l'Eurocopa de casa. A partir del 2004, Conceiçao ja es va perdre en lligues menors. Va estar tres anys a l'Standard de Lieja i dos més al PAOK de Salònica, amb aventura als Emirats Àrabs enmig de les dues, abans de tornar per tercer cop al Porto i retirar-se.

Després dels anys en actiu, Sergio Conceiçao va iniciar una carrera d'entrenador des de baix, tot i que va tenir l'oportunitat de començar-la a l'Standard. Va tornar a Portugal i va anar pujant des de l'Olhanense, fins a l'Académica de Coïmbra, on havia començat, passant pel Braga i el Vitória Guimaraes i arribar el 2017 al Porto, havent superat una experiència al Nantes francès. Ha recuperat l'hegemonia dels seus Dragoes a la lliga portuguesa, en guanyar-ne dues de les tres últimes, i també l'última Copa. Les dues carreres de Sergio Conceiçao han anat progressant amb esforç i pas a pas, però amb moments brillants, com aquells tres gols contra els defensors del títol, els alemanys, en aquell vespre de Rotterdam.