Països Baixos, 6- Iugoslàvia, 1 (Euro 2000-Primera fase)

134. Patrick Kluivert (1-0, 2-0 i 4-0)

L'explosió de talent que va sorgir de l'Ajax en la primera part de la dècada dels noranta va recordar la dels anys setanta, quan l'equip d'Amsterdam va quedar tres vegades campió d'Europa. Aquest cop, de la mà del tècnic Louis van Gaal, tot de joves jugadors van formar un conjunt que, tot i que podria jugar poc temps junt, ja que molts d'ells van ser temptats pels diners d'altres lligues, va passar a la història. La selecció neerlandesa se'n va beneficiar durant força temps. Un dels futbolistes amb més dots naturals per jugar de davanter en aquell equip, tot i que no era un ariet clàssic, era Patrick Kluivert.

Jugava de nou, però segurament no tenia l'instint dels grans golejadors. El seu joc era més associatiu, més de mitja punta i de combinar amb d'altres futbolistes amb més instint rematador. Tot i això, la seva qualitat provocava que les seves xifres d'anotació fossin bones, malgrat que també errava moltes ocasions, curiosament les que semblaven més fàcils.

Nascut a Amsterdam, però de pare surinamès i de mare de Curaçao, Kluivert va aprendre a jugar a futbol al carrer i en un equip de barri abans de ser captat per l'escola de l'Ajax. Va debutar amb el primer equip amb divuit anys i la seva arribada es va deixar notar. Ho va fer en una Supercopa contra l'etern rival, el Feyenoord, davant del qual va ser titular i va anotar l'últim gol del 3-0 final. En els cinc primers partits de lliga ja va anotar sis gols, la va acabar amb divuit i l'equip va ser campió. A sobre, la temporada finalitzaria de la millor manera. L'Ajax era una màquina de jugar a futbol a Europa. Ell va debutar a la Champions i hi va actuar en deu partits, molts dels quals entrant des de la banqueta. En la final, contra el Milan, vigent campió, va ser així. Va rellevar Litmanen al minut 69 i al 85 va aprofitar una pilota solta per donar la quarta Copa d'Europa al seu club. El món ja el coneixia.

Kluivert havia debutat aquella mateixa campanya amb la selecció i, en la següent, dos gols seus contra Irlanda en una repesca va permetre que els Països Baixos arribessin a l'Eurocopa d'Anglaterra del 1996. En el campionat va anotar un gol estèril en la derrota per 4-1 contra els anglesos i l'equip va quedar eliminat en els quarts de final per penals contra França. Ell va anotar el seu de la tanda, però una errada de Seedorf va condemnar l'equip. El 1997, va deixar l'Ajax i va anar al Milan. Hi va jugar força, però no s'hi va acabar d'adaptar. Tot i això, va arribar en forma al mundial de França 98.

Va jugar el primer partit contra Bèlgica, però hi va ser expulsat amb vermella directa. Va ser sancionat amb tres partits i no va tornar fins als quarts de final, en què va marcar el primer gol contra Argentina en el 2-1 final. També ho va fer en les semifinals, davant de Brasil. Però novament els penals deixaven els oranje fora del torneig. Aquell estiu va fitxar pel FC Barcelona. Amb els blaugrana, novament al costat de Van Gaal i amb molts companys de la selecció a l'equip, va conquerir una lliga. L'Eurocopa del 2000 era coorganitzada entre Bèlgica i els Països Baixos i ho volia aprofitar. 

Els gols

La selecció va arrencar amb tres victòries, contra la República Txeca per 0-1, davant de Dinamarca per 0-3, amb un gol seu, i contra França per 2-3 i també una anotació. Tocaven les eliminatòries i la primera seria contra Iugoslàvia a Rotterdam. Seria el seu gran dia, amb tres gols i mig en el seu compte.

Els dos primers van ser semblants. En el primer, va rebre una passada del lateral Numan d'esquena al central. Va descarregar cap a Bergkamp i va començar a córrer cap a l'àrea. El gran jugador llavors de l'Arsenal li va fer una passada a l'espai prodigiosa i ell va parar-la amb el peu dret i amb aquest mateix va superar la lenta sortida del porter Kralj. Era el minut 24. Catorze després, repetició de la jugada.

Aquest cop va ser Zenden qui va robar una pilota i la va passar a Davids. En ple contraatac, aquest va aixecar el cap i va veure la desmarcada de Kluivert. L'hi va passar i el davanter es va tornar a avançar a Kralj, novament dubitatiu, i el va superar al primer toc. Es diu que van ser tres gols i mig, en aquest partit, perquè el tercer dels Països Baixos, en primera instància, se li va donar a ell.

Ja a la segona part, una falta lateral refusada per Kralj va ser recollida per Bosvelt. Aquest va iniciar una gran jugada per la dreta, amb trepitjada a la pilota inclosa, se'n va anar del feble marcatge de Stojkovic i va centrar. Va semblar que era Kluivert qui tocava la pilota, però va ser el centrecampista iugoslau Govedarica, en tasques ofensives, qui es va anotar l'autogol en intentar el refús. Però en la següent jugada, el davanter neerlandès lligaria el seu hat-trick,

Amb els balcànics totalment fora del partit, Zenden va tornar a recuperar una pilota molt amunt, va entrar a l'area i va centrar enrere perquè Kluivert posés el peu i anotés el 4-0. El partit només havia arribat al minut 55. Fins al final, dos gols més d'Overmars i un de maquillatge de Milosevic van deixar el 6-1 final. Però tot l'encert que Kluivert va tenir en els quarts li va faltar en les semifinals contra Itàlia. Va errar un penal durant un partit que els locals van jugar amb un home més des de la primera part per expulsió de Zambrotta. Frank de Boer erraria una altra pena màxima, el porter Toldo seria l'heroi i, en la tanda, per tercer campionat seguit, els neerlandesos haurien de deixar la competició. 

Kluivert seria el màxim golejador del torneig i escollit a l'equip ideal, però aquell any 2000 marcaria un punt d'inflexió negatiu en la seva carrera. No va guanyar cap més títol fins al 2007, quan va assolir una lliga amb el gran rival de l'Ajax, el PSV Eindhoven. Enmig, quatre males temporades a nivell de victòries amb el Barcelona. A més, no va poder anar al mundial del 2002 perquè els Països Baixos, amb Van Gaal de tècnic, no s'hi van classificar. Fins al final de la seva carrera, des del 2004, va jugar en el Newcastle, el València, el mencionat pas pel PSV i el Lilla, però sense ser més un davanter de referència com a final del segle anterior. Moltes lesions i, segons sembla, una vida no gaire ordenada van provocar que el talent no es pogués manifestar com abans.

Amb la selecció no va jugar cap altre gran campionat, ja que va quedar fora de la llista per a l'Eurocopa del 2004 i per al mundial del 2006. Amb 32 anys es va retirar i va voler ser entrenador. Va començar amb equips inferiors, del PSV i de l'Ajax i va ser assistent de Van Gaal de la selecció neerlandesa que va ser tercera en el mundial de Brasil del 2014 i també seleccionador de Curaçao, la terra de la seva mare. Després va passar als despatxos i ara ha tornat al Barça, com a director de futbol formatiu de l'entitat. Va tenir tres fills amb la seva segona esposa i un d'ells, Justin, ara mateix juga al Leipzig cedit per la Roma. De cara són iguals, però el fill és més baix i ràpid, i sense la sensacional elegància i classe que el seu pare va demostrar en tot el seu esplendor en aquella tarda de diumenge de Rotterdam, quan va clavar tres gols i mig al que quedava de Iugoslàvia.