dissabte, 9 de gener del 2021

Suècia, 0- Bèlgica, 1 (Euro 2016-Primera fase)

154. Radja Nainggolan (0-1)

Hi ha jugadors que completen grans carreres internacionals sense ser un prodigi de virtuts tècniques, però amb molta fe i determinació en tot el que fan. Són futbolistes sacrificats per a l'equip, habitualment amb unes grans qualitats físiques, ja siguin d'envergadura o de despesa energètica damunt del camp, valorats pels seus entrenadors perquè contagien la resta de l'equip de ritme i vigor. Aquest tarannà guerriller s'entén en alguns que, a més, han hagut de lluitar contra inconvenients en la seva vida diària des de ben petits. És el cas del belga Radja Nainggolan.


Nascut a Anvers, de mare flamenca i de pare indonesi, la qual cosa explica els seus trets físics tan acusats, el petit Radja va haver de viure en una família marcada per la fugida del progenitor, que els va abandonar quan eren petits, a ell, als seus tres germanastres i la seva germana bessona. El pare era membre de l'Església Protestant Cristiana de Batak, a l'arxipèlag asiàtic, i va decidir deixar la seva família i fer el seu camí. La mare de Nainggolan, per tant, va jugar un paper essencial en la seva vida. Quan va morir, el 2010, ell es va tatuar dues grans ales a l'esquena amb la data del seu naixement i la seva mort.

Des del punt de vista esportiu, Radja es va formar al Beerschot però allà va ser captat pel calcio. El Piacenza va posar-hi els ulls. De fet, les seves virtuts de centrecampista esforçat, que roba moltes pilotes, que sovint és dur i que pot arribar a l'àrea amb facilitat casa molt amb l'estil de joc més apreciat al país transalpí, on s'ha desenvolupat tota la seva carrera. Amb 17 anys va debutar a la serie B amb l'equip de la regió de l'Emília-Romanya i s'hi va estar cinc campanyes i mitja, fins que el va fitxar el Càller. 

Durant aquest temps, Nainggolan havia debutat amb una selecció belga que anava renaixent després d'una molt mala època. Encara estava lluny de l'elit, però obtenia alguns bons resultats en categories inferiors. Ell va debutar en la selecció absoluta el 2009, però només comptava per a alguns amistosos durant els cinc primers anys, fins després del mundial del 2014, en què els belgues van participar amb un molt bon equip que va quedar eliminat per Argentina en quarts de final.

Mentrestant, havia fitxat pel Càller, el 2009, i s'havia guanyat una merescuda fama de jugador d'equip, competitiu i dur a Itàlia. Va ser justament aquell 2014 en què va fer un salt important a la seva carrera i el va contractar la Roma, amb la qual seria segon a la lliga i es classificaria per a la Champions posterior. Amb l'equip nacional va jugar, per fi, en partits oficials. Va ser en la fase prèvia de l'Eurocopa del 2016. Robert Martínez, el nou seleccionador, va comptar amb ell i va jugar-la pràcticament tota. El tràmit va ser senzill i Bèlgica es va classificar amb facilitat per a una cita a la qual, per primer cop en anys, arribava com a favorita.

Nainggolan va començar com a titular el torneig, però l'equip va perdre per 0-2 contra Itàlia i Martínez va fer canvis per enfrontar-se a Irlanda. Va apostar per homes més tècnics i l'equip va vèncer per un clar 3-0. S'ho jugaria tot en l'última jornada, contra Suècia, a Niça. I amb ell de titular.


El gol

Davant dels escandinaus podia valer qualsevol resultat que no fos la derrota. Aquesta apartava l'equip del torneig. Un empat assegurava l'accés als quarts, com a mínim com a un dels millors tercers. Els suecs, en canvi, havien de guanyar com fos. El partit va anar caminant fins al final amb igualada i qualsevol acció podia ser letal per als belgues, que no van respirar fins al minut 84.


Va ser en una internada d'Eden Hazard per l'esquerra. Va centrar enrere, la pilota va sortir de l'àrea i va anar a parar a peus de Nainggolan, que va exercitar una de les seves especialitats, el xut des de llarga distància. Va disparar fort i va tenir la sort que la pilota va tocar en el suec Zengin, que havia sortit a tapar-lo. Això va contribuir que a l'esfèrica s'allunyés més del porter Isaksson, que no va poder fer res per evitar l'únic gol del partit.

Després d'aquesta acció, ja no el van treure de la titularitat. Va participar en la golejada per 0-4 contra Hongria i va marcar un altre gol, el que avançava els Diables Vermells en els quarts de final contra Gal·les. Però la selecció es va enfonsar en el partit contra els britànics i va quedar eliminada quan tenia davant seu un camí força net cap a la final.

Va seguir a la Roma dues temporades més, a bon nivell, però cada cop era menys convocat per als partits internacionals per Robert Martínez, que va començar a confiar en d'altres jugadors per fer un tomb a l'equip després del desencís de l'Eurocopa. El 2018 va ser un any de contrastos per a Nainggolan. Va firmar per l'Inter de Milà, un dels grans d'Itàlia, però també va saber que no jugaria el mundial: el seleccionador l'havia deixat fora de la llista per ser a Rússia. La ira del guerrer no es va fer esperar i va deixar anar acusacions contra el tècnic, de qui va dir que havia trencat el somni de la seva vida, el de jugar una Copa del Món, i que les seves explicacions havien estat patètiques. Aquest va respondre que tenia molt on triar, que s'havia decantat per la qualitat, en un atac a les característiques del centrecampista, més físiques que de toc, i que li pagaven per prendre decisions impopulars. Nainggolan va dir que no es tornaria a vestir mai més la camiseta vermella, encara que canviés l'entrenador. Es va perdre el tercer lloc a Rússia 2018.

La seva vida va seguir a l'Inter, amb una bona temporada i sis gols, tot i que l'equip només va ser quart. Amb l'arribada d'Antonio Conte a la banqueta, l'entitat el va cedir a un dels seus antics equips, el Càller, on va tornar a rendir a la perfecció i es va guanyar el retorn a San Siro, on lluita per guanyar-se el favor d'un Conte que encara dirigeix l'equip. Amb 32 anys, sense la selecció a l'horitzó i amb dificultats per jugar al seu club, les coses no són fàcils per a Nainggolan, però un guerrer com ell no es rendeix mai i segur que continua lluitant, de vegades al límit i més enllà del reglament, per seguir a l'elit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada