Portugal, 2- Turquia, 0 (Euro 2000-Quarts de final)

147. Nuno Gomes (1-0 i 2-0)

Fa unes setmanes en aquesta llista es va començar a parlar d'un davanter centre que va representar una gran aparició per a Portugal en l'Eurocopa del 2000. Un jugador que poc temps enrere no comptava en els plans del seleccionador, Humberto Coelho, però que es va guanyar el lloc a l'equip i que va finalitzar el campionat amb quatre importants anotacions. En un d'aquells enfrontaments en va anotar dos, un partit en què va comptar amb un assistent de luxe i en què el porter del seu equip va ajudar a que la situació no es torcés. Va ser Nuno Gomes.

S'explicava en aquell gol número 183 que l'atacant del Benfica s'havia tret partit de la sanció al teòric titular, Pauleta, per disputar el primer enfrontament d'aquell torneig i que el va aprofitar tan bé que hi va anotar el gol de la victòria en el 3-2 davant d'Anglaterra. Nuno Gomes, que aleshores estava a punt de fer 24 anys, tenia moltes virtuts, com ara potència física, envergadura, oportunisme i també capacitat per relacionar-se amb el joc dels companys. Era un atacant molt complet i el contrapunt ideal a tots els grans futbolistes que Portugal alineava de mitja punta, com Figo, Rui Costa, Joao Pinto o Sergio Conceiçao. Per això, es va mantenir de titular en el segon partit, contra Romania, tot i que no hi va tenir tan encert i va ser rellevat al minut 57. 

Malgrat això, el seleccionador ja el considerava titular i per això va descansar d'entrada en el duel davant d'Alemanya, en què va entrar al camp la mitja hora final i va contribuir a la victòria per 3-0. La selecció anava llançada i afrontava amb molta confiança els quarts de final, a Amsterdam contra Turquia.

El gols

L'equip otomà podia ser un rival dur i havia aconseguit deixar a la cuneta un dels amfritrions, Bèlgica, amb dos gols de Hakan Sükür en el duel decisiu de la primera fase. I així va quedar clar en una primera part molt igualada que semblava que es descantava definitivament de la banda dels lusitans al minut 44.

Va ser en un córner a favor de Portugal llançat per Figo. Es van produir un seguit de rebots, l'últim dels quals del defensa Fatih Akyel, Arif Erdem no es va poder endur la pilota, tallada per Costinha, i aquesta va tornar als peus de Figo, que va centrar a l'àrea amb la defensa rival sortint. L'esfèrica va botar a terra i Nuno Gomes va rematar en planxa no gaire fort. Però el porter Rüstü no va posar bé els peus per impulsar-se i no va arribar a evitar el primer gol. Semblava que seria el resultat del descans, però encara va quedar temps per a una jugada.

Va ser en l'últim atac dels turcs de la primera part. Jorge Costa va refusar malament una centrada cap a la posició de Fernando Couto, que no va poder controlar la bola. Se li va avançar Arif, que se la va endur i Couto, en l'intent de treure-li, li va fer penal. El llançament el va assumir el marteix Arif, que podia restablir la igualtat, però el va xutar pel mig i el porter Vítor Baia li va encertar la intenció. Va ser una jugada psicològica per a un partit que va acabar de decidir-se només onze minuts després de la mitja part.

I l'assistent va tornar a ser Figo. El jugador que aquell estiu canviaria el FC Barcelona pel Reial Madrid no tenia velocitat, però sí molta potència. La va fer servir per fer-se una autopassada davant del lateral Hakan Ünsal a qui, tot sigui dit, va destalonar i va fer caure en una acció que el col·legiat neerlandès Dick Jol hauria hagut de castigar. Però no ho va fer i l'extrem va aixecar el cap i va fer la passada de la mort perquè Nuno Gomes completés el seu gran dia amb el segon gol. Els turcs ja no reaccionarien.

Portugal arribava a les semifinals i en aquesta ocasió la polèmica li va anar en contra. Nuno Gomes va marcar el seu quart i últim gol del torneig a l'inici del partit davant de la totpoderosa França, vigent campiona del món. Henry va empatar a la segona part i va fer falta recórrer a la pròrroga. Només tres minuts abans d'arribar als penals, el col·legiat austríac Günter Benkö va indicar un penal per unes clares mans d'Abel Xavier, que va evitar el gol de Wiltord. Nuno Gomes va protestar amb força, com tots els portuguesos, i va ser expulsat amb vermella directa. Zidane va llançar el penal i va classificar França per a la final. S'acabava així el primer contacte de Nuno Gomes amb l'alta competició. No seria l'últim. Li faltaven anys de carrera i algun altre gol decisiu en les Eurocopes.