Anglaterra, 2- Romania, 3 (Euro 2000-Primera fase)

143. Dorinel Munteanu (2-2)

Si es pensa en la gran selecció romanesa de l'última dècada i mitja del segle passat, la millor etapa en la història del país a nivell d'equip nacional, apareixen noms de futbolistes brillants. Des dels Lacatus o Belodedici, que van conduir l'Steaua al títol europeu contra el FC Barcelona al 1986, a d'altres com Raducioiu, Popescu, Dumitrescu, Contra o Mutu, sense oblidar-nos el gran Gica Hagi. Però entre tots aquests futbolistes n'hi ha un que va ser peça fonamental per a tots els entrenadors, tant que va ser el futbolista amb més internacionalitats de la història, tot i que sovint passa desapercebut. Era el centrecampista Dorinel Munteanu. 

Va jugar 134 partits amb la camiseta groga i va ser titular en dues Eurocopes i dos mundials. No va disputar més tornejos internacionals perquè Romania va entrar en una travessa del desert en l'última part de la seva carrera, però la seva presència, sovint actuant de mig centre, i de vegades tirat cap a la banda esquerra, va ser constant durant una dècada. Perquè Munteanu era un esquerrà amb un cos no gaire atlètic, però amb una gran capacitat de sacrifici, una notable visió de joc i un demolidor xut amb la seva cama bona.

Nascut a Gradinari, al sud de Timisoara i molt a prop de la frontera amb Sèrbia, la seva carrera va ser totalment nòmada, amb molts equips, del seu país i de l'estranger, sobretot d'Alemanya, on va passar els seus millors moments. El gran salt el va fer quan el Dinamo de Bucarest el va contractar amb 23 anys, just el 1991, quan el comunisme queia al país, procedent del modest Inter Sibiu, amb el qual havia guanyat una Copa dels Balcans. Amb l'equip històric del ministeri de l'Interior romanès va conquerir una lliga, va jugar la Copa d'Europa, amb eliminació contra el posterior campió, l'Olympique de Marsella, i el va contractar el Cercle de Bruges belga.

Abans ja havia debutat amb la selecció, amb la qual no havia arribat a l'Eurocopa del 1992, però sí al mundial dels Estats Units del 1994. Aquella va ser la millor actuació de l'equip nacional, en què ell va jugar al cinc partits i va quedar a una tanda de penals de les semifinals. El 1995, Munteanu va fitxar pel Colònia, al qual va estar quatre anys, un d'ells a la segona categoria. Enmig, va disputar els tres partits de l'Eurocopa del 1996, amb eliminació a la primera ronda. Dos anys més tard, Romania anava camí de fer un bon mundial a França 98, després d'haver vençut Anglaterra a la primera fase. Però un excés de confiança contra Croàcia, posterior tercera classificada, va significar la seva eliminació. Munteanu, inamovible, hi va actuar en els quatre partits.

L'any següent, va canviar el Colònia pel Wolfsburg, amb el qual va poder tornar a la primera categoria del futbol germànic ja amb 31 anys. I seria convocat per a l'Eurocopa de Bèlgica i els Països Baixos, on tindria protagonisme en un altre duel contra els anglesos.

El gol

Romania va debutar amb un bon empat contra Alemanya i va perdre a l'últim minut davant de Portugal en el segon partit per culpa d'un gol de Costinha. Davant d'Anglaterra, que acumulava tres punts, només valia la victòria i, de passada, calia esperar que Alemanya no vencés Portugal per gaires gols, tot i que per això no va fer falta patir perquè els lusitans es van imposar per 0-3. A Charleroi, Chivu va avançar els romanesos, però Shearer i Owen van capgirar el resultat abans del descans. Als tres minuts de la represa, una jugada va fer tornar a tenir esperança a l'equip de Munteanu.

Va ser en una acció entre Mutu i Petrescu per la banda dreta. La centrada del lateral va ser molt mal rebutjada pel porter Nigel Martyn, un dels mil invents a la porteria que han perpetrat les seleccions angleses al llarg de la història. La pilota va quedar al centre per a Munteanu, que la va aturar amb el pit i va xutar amb l'esquerra. El tir no anava gens col·locat, però com que Martyn no havia pogut tornar al seu lloc va entrar pel mig de la porteria. Amb el 2-2 només faltava un gol, que Romania va obtenir dos minuts abans del final amb un penal transformat per Ganea.

Munteanu va tornar a ser titular en els quarts de final, però un gol de Totti i un altre de Pippo Inzaghi van posar fi al somni de la selecció. Tot i que hi continuaria jugant fins als 39 anys, el 2007, Munteanu no tindria l'oportunitat de disputar cap altre gran torneig de seleccions perquè l'equip nacional va caure en un gran sot i no es va tornar a classificar per a cap fase final fins al 2016.

El centrecampista es va estar al Wolfsburg fins al 2004 abans de tornar a Romania, al gran rival del Dinamo, l'Steaua, amb el qual encara va tenir temps de guanyar una lliga. Va acabar la seva trajectòria encara canviant quatre cops més d'equips, als emergents Cluj i Arges Pitesti i al final amb el Vaslui i la Universitatea Cluj. Però tant o més prolífica que la seva carrera de jugador està sent la d'entrenador. Va preparar set equips del seu país, amb títol de lliga inclòs amb l'Otelul Galati el 2011, abans d'una aventura a Rússia, al Mordòvia i al Kuban Krasnodar, una altra a l'Azerbaidjan, al Qabala, i retorn a casa. Munteanu ha estat d'aquelles persones que sempre hi són, ni que no es notin, tot i que amb el seu gol a l'Eurocopa del 2000 es va fer visible per uns instants, almenys per als anglesos.