Croàcia, 0- Espanya, 1 (Euro 2012-Primera fase)

152. Jesús Navas (0-1)

El futbol ha donat grans jugadors que s'han sabut reinventar. Han estat futbolistes que han destacat en una parcel·la del camp però que, en fer-se grans, han aconseguit adaptar-se a d'altres necessitats de l'equip. Hi ha hagut molts casos d'extrems que quan han perdut la punta de velocitat de la joventut, han adquirit més fons físic i s'han reciclat a jugar de laterals. Un dels últims casos, i dels més espectaculars, és el de l'andalús Jesús Navas.

No tanta gent recorda que Jesús Navas, originari de la localitat sevillana de Los Palacios, va pujar al primer equip del Sevilla al costat del seu germà Marco, tres anys més gran, que actuava de migcampista. Ell va destacar de seguida per ser un extrem dret amb un regat sec que deixava els laterals asseguts i amb una qualitat per centrar extraordinària. Era dels jugadors que sempre solia fer la mateixa acció, regat cap a fora i centrada, però que en el seu millor moment era imparable.

Va debutar a la lliga dos dies després de fer 18 anys, el 2003, però en la seva segona pretemporada amb el club va haver de renunciar a una gira pels Estats Units i era incapaç de sortir de Sevilla. Se li va diagnosticar un episodi d'ansietat que, poc a poc, i amb ajuda mèdica, de la família i dels companys, va anar superant. El seu club anava creixent i la primavera següent, amb ell de titular, va guanyar la primera de les tres Europa League, en dues etapes, que ha aconseguit amb l'equip del Sánchez Pizjuán, a part de la Supercopa d'Europa contra el FC Barcelona. De fet, l'any següent, el 2007, va repetir el títol d'Europa League i hi va afegir la Copa i la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid. A més, va estar a punt d'endur-se la lliga.

Eren grans anys però la selecció se li resistia. No va entrar en els plans de Vicente del Bosque fins a dos amistosos el 2009. Un cop va ser a dins del grup, el tècnic valorava molt la seva capacitat per trencar partits, tan diferent a la de la majoria de jugadors, de tall associatiu, de què disposava. Per això se'l va endur al mundial de Sud-àfrica del 2010 on va tenir una participació curta, però intensa. Va entrar en el primer partit, la derrota per 0-1 contra Suïssa, però no va poder fer canviar el signe del partit; va ser titular en el segon, una victòria contra Hondures, en què va fer una assistència a Villa; i, sobretot, va entrar als 60 minuts de la final contra els Països Baixos, després de quatre compromisos seguits sense intervenir, i al minut 116 va iniciar la jugada, amb una llarga conducció, que va acabar amb el gol d'Iniesta que donava el mundial als espanyols.

L'extrem va seguir al Sevilla, amb qui havia guanyat la Copa un altre cop aquell mateix 2010, amb un gol seu a la final contra l'Atlètic de Madrid, i el 2012 va tornar a entrar a la llista per a l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, on Espanya intentaria retenir el títol. No havia comptat gaire en la fase de classificació per al torneig per culpa d'una lesió a un turmell, la més important de la seva carrera, que el va tenir uns mesos parat el 2011. Però quan va estar a punt, va tornar a ser valorat per Del Bosque i va afrontar el seu segon gran campionat.

El gol

Al torneig va tornar a exercir de revulsiu. En el debut contra Itàlia va rellevar Silva just després del gol de l'empat de Cesc (1-1 final). No va jugar en la victòria contra Irlanda i en el tercer partit, davant de Croàcia, va substituir Torres al minut 61. El compromís era complicat i una derrota podia comportar l'eliminació espanyola. Els balcànics pressionaven, però dos minuts abans del final, Espanya va trobar l'espai suficient per guanyar el partit.

Amb els croats molt oberts, Xabi Alonso va trobar la connexió amb Cesc i aquest, aixecant el cap, va enviar una passada en globus que va deixar dos jugadors espanyols sols davant del porter Pletikosa. Qui va rebre la pilota va ser Iniesta qui, amb gran generositat, va donar el gol fet a Navas, que a porteria buida va afusellar la xarxa. Espanya es classificava, però Navas no va jugar els quarts contra França i sí que ho va fer en les semifinals, davant de Portugal. La seva missió tornava a ser desencallar l'atac a partir del minut 60. No ho va aconseguir però l'equip va vèncer per penals. En la final, contra Itàlia (victòria per 4-0), no va jugar cap minut, però afegia el títol europeu al mundial.

Navas va jugar la Copa Confederacions de l'any següent, en què va ser subcampió en perdre per 3-0 la final contra Brasil. En les semifinals havia anotat el penal de la tanda contra Itàlia que donava als espanyols l'accés a la final, després d'una errada de Bonucci. Aquell estiu, amb 27 anys, va emprendre una aventura a l'estranger. L'ansietat ja era lluny i ell va trencar la seva zona de confort en fitxar pel Manchester City. A Anglaterra va guanyar una lliga, la de l'any següent, i dues Copes de la Lliga en quatre temporades, però va desaparèixer de la selecció. No va ser cridat per Del Bosque per a la següent Eurocopa, ni per Lopetegui, el seu actual tècnic, per al mundial de Rússia. Abans, el 2017, havia decidit tornar al Sevilla.

Ja tenia 31 anys i la seva rapidesa a l'extrem no era la mateixa. De fet, al City, Pep Guardiola l'havia utilitzat ocasionalment de lateral. Es recorda un marcatge que li va fer a Alexis Sánchez, llavors a l'Arsenal. En tornar al Pizjuán, el tècnic dels andalusos, Vincenzo Montella, el va posar definitivament en aquesta posició, i el jugador s'hi va acostumar tant que ara està vivint una segona joventut. Ha adaptat al seu joc les característiques defensives necessàries i ara, amb tota la banda per a ell, sol ser el màxim creador d'oportunitats d'un Sevilla amb qui va guanyar l'Europa League la temporada passada. El seu rendiment, ja amb 35 anys, està sent tan descomunal que ha tornat a la selecció de la mà de Luis Enrique, i també de Robert Moreno durant uns mesos, i lluita per la titularitat amb el madridista Carvajal. Navas ja té poc d'aquell jovenet ansiós de l'inici. Ara capitaneja l'equip de la seva vida i ho té tot de cara per afrontar, nou anys després d'aquell gol contra Croàcia a Gdansk, una altra Eurocopa.