Dinamarca, 3- Bèlgica, 2 (Euro 84-Primera frase)

137. Kenneth Brylle (2-2)

El futbol dona tantes voltes que, de vegades, porta jugadors d'àmplia trajectòria internacional als destins més inversemblants. Així, podem trobar exemples com el d'un davanter danès, campió de la Copa de la UEFA amb l'Anderlecht, internacional amb el seu país i autor d'un important gol en l'Eurocopa del 1984 que va actuar durant vuit partits en una lliga amb play-off amb el Centre d'Esports Sabadell, on encara és força recordat. Era l'atacant Kenneth Brylle.

Del seu peculiar èxit al conjunt arlequinat en parlem més endavant, però abans cal posar en context la trajectòria de Brylle. Nascut a Copenhaguen i format al Hvidovre, al costat de la capital, i posteriorment al Vejle, a la part peninsular del país, va tenir èxit, sobretot, en equips belgues i neerlandesos, que a principi de la dècada dels vuitanta van fixar-se en països nòrdics per trobar davanters que no eren excessivament tècnics, però sí ràpids i bons rematadors. 

Brylle va jugar quatre cursos amb l'Anderlecht a partir del 1980 i hi va assolir la gens menyspreable quantitat de 50 gols en 122 partits. Hi va guanyar la lliga en el seu primer any i va ser peça fonamental en l'equip que va guanyar la Copa de la UEFA el 1983. Va anotar-hi cinc gols, dos contra el València en quarts de final i, sobretot, el de la victòria per 1-0 en l'anada de la final davant del Benfica. Aquesta anotació i la de l'andalús Lozano en la tornada a Da Luz, van donar el trofeu als belgues.

L'any següent, l'Anderlecht va tornar a arribar a la final de la competició. Ell hi va marcar sis gols, tres dels quals també en els quarts contra l'Spartak de Moscou. Un d'ells, de penal al minut 85, va donar la classificació al seu equip, que va guanyar en la tornada per 4-2 després d'haver perdut per 1-0 en el primer partit. En la final, davant del Tottenham, va ser titular en el primer partit i va jugar els últims setze minuts en el segon. Tots dos van acabar amb empat a un i els anglesos van vèncer per penals.

Brylle havia començat a jugar amb una selecció danesa que no s'esperava el seu creixement dels anys posteriors l'any en què va fitxar per l'Anderlecht, però les seves participacions hi van ser molt ocasionals. En la fase de classificació només havia actuat quinze minuts d'un triomf contra Hongria, però el 1984, abans de l'Eurocopa, va igualar el nombre de partits disputats en quatre anys, un total de quatre, en pocs mesos. El seu bon estat de forma va provocar que el seleccionador, Sepp Piontek, l'introduís en la convocatòria de la Dinamita Vermella per viatjar a França.

El gol

Brylle no va jugar en el primer partit, una derrota contra França per culpa d'un gol de Michel Platini, ni en el segon, un triomf per 5-0 davant de Iugoslàvia. Calia vèncer Bèlgica en el tercer xoc, però els vigents subcampions es van avançar amb gols de Ceulemans i Vercauteren. Arnesen, de penal, va reduir la distància abans del descans, però la derrota deixava els danesos fora de la competició. L'entrenador va recórrer a Brylle en el minut 58 i, dos després, es va deixar notar.

Va ser en una gran acció del mateix Arnesen per la banda esquerra. El centrecampista va centrar al mig de l'àrea i allà, el davanter de l'Anderlecht, conegut també com a Brylle Larsen, els seus dos cognoms, es va situar entre els defensors belgues, a qui coneixia bé ja que actuava en la seva lliga, i va rematar de cap al fons de la porteria de Pfaff. Va ser un gol vital, ja que unit al d'Elkjaer-Larsen quatre minuts abans del final, va donar als danesos l'accés a les semifinals. Allà, davant d'Espanya, Brylle va entrar de suplent per disputar els últims set minuts de la pròrroga i transformar el primer tir a la tanda de penals, però Dinamarca quedaria eliminada. Seria la seva única participació en un gran campionat de seleccions. Només jugaria sis partits més amb la selecció, els dos últims, quatre anys després.

Aquell estiu, Brylle va deixar l'Anderlecht. Va actuar un any al PSV Eindhoven i un altre a l'Olympique de Marsella i l'estiu del 1987 va tornar a Bèlgica, aquest cop a les files del Bruges. Ja tenia 28 anys i, cap a final de temporada, un cop enllestida la competició amb el seu equip, va acceptar una cessió a un modest de la lliga espanyola. El Centre d'Esports Sabadell havia ascendit l'estiu anterior, però es trobava en la penúltima posició de la classificació a falta de disputar-se el play-off que aquell any es van inventar des de la federació per equiparar-se al boom del bàsquet. Brylle i el polonès Wolfgang April van fitxar pels vallesans per rellevar els paraguaians Ramón Ángel Hicks i Buenaventura Ferreira, que havien mostrat un rendiment irregular. I les actuacions de Brylle encara són recordades a la Nova Creu Alta.

És cert que els dos nouvinguts van protagonitzar una anècdota, ja que van disputar el primer partit contra l'Osasuna i aquest es va haver de repetir perquè els navarresos el van impugnar per alineació indeguda, ja que adduïen que no tenien els permisos de feina a punt. Un cop solucionat el tema, Brylle va jugar vuit partits amb el Sabadell entre el maig i el juny amb una sensacional marca: quatre victòries, tres empats i una sola derrota. L'equip es va salvar.

La temporada següent, va tornar al Bruges, amb qui va guanyar la lliga i va estar a un pas d'arribar a la final de la UEFA un altre cop. Li ho va impedir l'Espanyol, en la mítica semifinal de la remuntada en què el danès va actuar de titular en els dos partits. En aquell torneig va anotar sis gols, tres d'ells novament a l'Spartak de Moscou. Va deixar la formació de l'estadi Jan Breydel el 1990 i va acabar la seva trajectòria en equips de segona línia del país, com el Beerschot i el Lierse abans de retirar-se al modestíssim Knokke danès. Després de fer-ho, va entrenar una sèrie d'equips petits i es va arrelar tant a Bèlgica que en va adquirir la nacionalitat. I és que el món és ple de paradoxes, un danès que va anotar un gol decisiu perquè els belgues quedessin fora d'una Eurocopa es convertia, al final, en un d'ells.