Alemanya Federal, 1. Països Baixos, 2 (Euro 88-Semifinal)

135. Lothar Matthäus (1-0)

Alemanya Federal va tenir sempre seleccions potentíssimes, des de la seva entrada en el concert internacional, amb la cèlebre final de Berna al mundial 1954, fins a la seva reunificació amb la part excomunista del país i més enllà. Cada època ha estat vinculada a un jugador emblemàtic. El primer mundial, el mencionat de Suïssa, va ser el de Fritz Walter; el del 1974, el de Franz Beckenbauer; i l'aconseguit el 1990 portava el nom d'un mig que, abans d'aixecar la copa, havia perdut dues finals. Era l'extraordinari Lothar Matthäus.

El centrecampista va marcar una època en el futbol del seu país. Dotat d'una intel·ligència superior a la de la mitjana de jugadors, va explotar la seva gran potència física en la part inicial de la seva llarga carrera i va endarrerir la seva posició per acabar de lliure en una defensa de tres en el tram final, i en tots els casos va ser útil als seus equips i a la selecció, que va deixar a punt de fer quaranta anys. Dues dècades abans, va aparèixer al panorama internacional debutant amb la selecció en l'Eurocopa del 1980. Va participar durant quinze minuts de la victòria contra els Països Baixos per 3-2, amb tres gols d'Allofs. Havia debutat aquell mateix any a la Bundesliga amb el Borussia Mönchengladbach, amb el qual va ser subcampió de la UEFA, després de perdre la final a doble partit contra l'Eintracht de Frankfurt, amb un gol seu a l'anada.

Es va estar a la formació "borusser" fins al 1984. Dos anys abans, va ser subcampió del món, el 1982 a Espanya, en el seu primer mundial. Va disputar-hi dos partits de la primera fase. Dos anys més tard, va intervenir en el fracàs alemany a l'Eurocopa de França, amb eliminació a la primera fase, i va fitxar pel Bayern, en què va cobrir una primera etapa de quatre anys. Hi va guanyar tres lligues seguides, però va perdre la final de la Copa d'Europa del 1987 contra el Porto. El seu gran forat negre ha estat no haver guanyat mai el torneig, tot i que hi va estar a punt diverses vegades. 

L'any anterior, el 1986, ja era titular en l'equip que va perdre una altra final del mundial, el de Mèxic, contra l'Argentina de Maradona. Ell hi va anotar un gran gol contra Marroc, essencial en els vuitens de final. En aquell moment, Matthäus era un centrecampista que ocupava tot el camp amb llargues conduccions, bona visió i un imparable xut des de fora de l'àrea. A més, destacava per un fort caràcter que empenyia els seus equips. Dos anys després del mundial, hi havia Eurocopa a casa, i Alemanya Federal volia recuperar el títol perdut a França,

El gol

Els alemanys van tenir una primera fase plàcida, amb un empat inicial contra Itàlia però amb dues solvents victòries davant de Dinamarca i Espanya que els van donar la primera posició del seu grup. En les semifinals, esperaven els enemics íntims, els neerlandesos. La rivalitat entre els dos països va més enllà de l'esport, és fins i tot social. La semifinal es va jugar a Hamburg, al mateix Volksparkstadion on catorze anys abans els alemanys federals havien perdut contra els seus germans de l'altra banda del teló d'acer. El xoc va ser molt emocionant i semblava que es començava a resoldre en una acció protestada.

El davanter Klinsmann va entrar a l'àrea i va ser clarament obstaculitzat per Rijkaard, tot i que ell també hi va poser una mica d'arts escèniques en la caiguda. El col·legiat, el romanès Ioan Igna, va indicar el punt fatídic mentre era increpat pels neerlandesos, que fins i tot van xutar-li la pilota al damunt. Matthäus va prendre la responsabilitat davant de Van Breukelen, el porter del moment, vital en la consecució de la Copa d'Europa del PSV Eindhoven poques setmanes abans. Va xutar molt col·locat i, tot i que el porter va tocar la pilota, aquesta va entrar. Alemanya Federal anava directa cap a la final.

Però tot es va torçar dinou minuts més tard, amb un penal rigorós de Köhler a Van Basten que va transformar Koeman i en l'últim minut, quan el propi Van Basten va anotar un gol històric que va situar els Països Baixos a la final a casa del gran rival. Amb el disgust, Matthäus va fitxar per l'Inter de Milà, a qui va convertir en campió de lliga el primer any, i després del segon arribava el mundial d'Itàlia. Va ser el gran moment de la seva carrera, just en l'equador, quan va conduir la Mannschaft al títol amb una gran exhibició de poder.

Va jugar a l'Inter fins al 1992, amb una UEFA a la vitrina l'any anterior. Aquell estiu no va poder participar per lesió a l'Eurocopa de Suècia, en què la selecció va ser subcampiona, i amb 32 anys va tornar al Bayern, al qual jugaria gairebé fins al final de la seva carrera. Enmig, participació al mundial del 94, amb eliminació als quarts de final, i a França 98, amb el mateix resultat. Lamentablement, no va ser cridat per a l'Eurocopa del 1996, en què Alemanya va ser campiona, però va tornar a ser-ho quan es va estabilitzar en la posició de lliure. Amb el Bayern va arribar a la final de la Champions del 1999. Va ser rellevat al minut 80 de la final contra el Manchester United amb 0-1 favorable. Va ser el partit de la remuntada dels anglesos en el descompte. Se li escapava la seva última possibilitat de guanyar el títol. Es va retirar de la selecció el 2000, amb tres estones en una Eurocopa, la de Bèlgica i els Països Baixos, d'infaust record per al seu país, amb eliminació a la primera fase i ensorrament final a Rotterdam, a casa dels enemics de l'oest.

Abans de retirar-se encara va gaudir del futbol durant un any al Metrostars de Nova York i al Herzogenaurach, un conjunt amateur. Després va iniciar una carrera d'entrenador que no va ser gaire profitosa i sí molt eclèctica, amb pas per la selecció hongaresa i per conjunts que van anar des del Rapid de Viena o el Salzburg a l'Atlético Paranaense, passant pel Partizan de Belgrad i el Maccabi Netanya. Ara, bàsicament, intervé als mitjans i opina del futbol, amb un fort caràcter que ha portat del camp al micròfon, el que s'ha de tenir per ser una gran estrella com ha estat ell i per assumir la responsabilitat d'anotar un penal, el del seu únic gol en una Eurocopa, en un partit de la màxima, tot i que al final no servís per res.