Grècia, 1- Espanya, 1 (Euro 2004-Primera fase)

161. Angelos Charisteas (1-1)

El futbol grec no ha destacat gairebé mai en el panorama internacional, per això va ser tan sorprenent la victòria de la seva selecció en l'Eurocopa del 2004. Una sèrie de circumstàncies es van alinear perquè el grup dirigit per l'alemany Otto Rehhagel es proclamés campió. El centrecampista Zagorakis va ser triat el millor jugador del torneig, però qui ha entrat a la història ha estat el davanter centre d'aquell conjunt, no només pel gol que va donar el títol, a la final, sinó per dos més que van ser decisius. Tots tres entraran en aquesta llista per anar teixint la carrera d'Angelos Charisteas.

El futur davanter de l'equip nacional hel·lè va néixer a Serres, una ciutat situada al nord de Salònica, prop de les fronteres búlgara i nord-macedònia. De fet, Charisteas és macedoni, però del sud, del territori adscrit administrativament a Grècia. Després de començar a jugar a l'equip de casa va ser captat per l'Aris i la seva arribada a l'elit no va poder ser més bona. Va marcar dos gols en els seus nou primers partits i va ajudar l'equip a ascendir a la màxima divisió del país.

Charisteas va jugar molt durant quatre temporades, però per vist que era davanter, tampoc no és que les seves xifres enlluernessin. El seu físic ajudava l'equip a enviar pilotes llargues, però el fet que l'Aris de l'època tampoc no fos un dels equips grans de la competició i no marqués gaires gols provocava que les seves xifres no creixessin. Malgrat això, la presència a la selecció segurament va canviar la seva carrera.

Rehhagel ja era seleccionador quan el va cridar per primera vegada en la fase de classificació per al mundial del 2002. Grècia estava enquadrada en un grup impossible, amb Anglaterra i Alemanya i, tot i no guanyar a cap dels dos equips, Charisteas va marcar dos gols importants. Als alemanys els en va fer un en una derrota per 2-4 i, davant dels britànics, en va anotar un altre a Old Trafford que va propiciar un històric empat a dos. Alemanya s'hauria classificat primera d'haver derrotat Finlàndia a Gelsenkirchen, però un increïble empat a zero va deixar els anglesos primers i va obligar la selecció de Rudi Völler a jugar una repesca.

Aquestes actuacions de Charisteas van ser tingudes en compte al país teutó i així, després del mundial, que no va jugar, es va incorporar al Werder Bremen per tres milions d'euros. S'acostaven els seus millors anys. Després d'una bona temporada d'aclimatació, va guanyar la lliga amb els hanseàtics la temporada 2003-04. No era titular d'un equip on havia de lluitar amb altres atacants com els dos titulars, Ailton i Klasnic, i d'altres com Haedo Valdez o Ümit Davala, però hi va acabar jugant 24 partits i marcant 4 gols. A més, el Bremen també va endur-se la Copa contra l'Aachen.

Amb la selecció les coses tampoc no podien anar millor. Després d'un mal inici de la fase de classificació per a l'Eurocopa, Grècia va completar un tram final esplèndid, va deixar enrere Espanya, a qui va guanyar a Saragossa amb un gol de Giannakopoulos, i va tornar a un gran torneig deu anys després de ser al mundial dels Estats Units. Charisteas hi va ser peça fonamental amb tres gols, dos a Irlanda del Nord i un a Ucraïna, i era titular indiscutible de l'equip, als 24 anys, a l'hora d'afrontar el torneig.

El gol

El campionat va començar de manera sorpenentment esplèndida per a Grècia, que va derrotar l'amfitriona, Portugal, per 1-2 en el debut a Porto. El segon partit es disputava a la mateixa ciutat, però a l'estadi do Bessa, el del Boavista. El rival tornava a ser Espanya i s'enfrontaven els dos conjunts que havien vençut a la primera jornada. Qui guanyés, pràcticament assolia l'accés als quarts de final. Per als hispans era la revenja de la fase de classificació, que els havia obligat a disputar una repesca, i es van avançar en el marcador amb un gol de Morientes a la primera part. Però si una cosa van demostrar els grecs durant tot el torneig va ser resistència, i es va notar a l'inici de la represa.

El tècnic, Rehhagel, va introduir un canvi. Va fer entrar al partit el talentós i veterà Tsartas, exjugador del Sevilla, que no solia formar part de la formació titular però que podia aportar tocs diferencials en els moments decisius. Així, dotze minuts després d'entrar, va recollir una pilota a la zona ampla, va aixecar el cap i va veure la desmarcada de Charisteas. Amb la seva gran cama esquerra va enviar una passada mil·limètrica que va superar per dalt Iván Helguera. El davanter la va recollir, va xutar evitant la intervenció de Puyol i va superar per sota un Casillas que la va poder tocar amb els peus, però no rebutjar-la. Amb la derrota posterior dels grecs contra Rússia, el gol contra els espanyols, que va significar l'empat a un final, va ser vital perquè Grècia pogués continuar viva en el torneig.

Després arribaria un altre gol als quarts de final, les èpiques semifinals amb pròrroga i el gol de Charisteas que tothom recorda en la final i que va donar un títol, però sense el seu encert en el segon partit a la fase de grups, un duel en què Espanya va dominar sense encert, res d'allò no hauria estat possible.