Anglaterra, 1- Ucraïna, 0 (Euro 2012-Primera fase)

198. Wayne Rooney (1-0)

No es pot dir que Anglaterra no hagi disposat de grans davanters i amb molt talent durant el tram final del segle XX i l'inici del XXI, però mai no han estat suficients per portar l'equip dels tres lleons a la consecució d'un títol que acompanyi el mundial del 1966. En força casos, alguns d'aquests futbolistes han estat talents precoços que han esclatat molt aviat en els seus clubs. Alguns han allargat més la seva trajectòria i d'altres, menys. Entre els primers hi ha Wayne Rooney.

Perquè el seu posat de client habitual de pub anglès i alguns fets que han enterbolit la seva vida privada no amaguen un gran, i també longeu, talent. A més, ha estat un futbolista capaç de reciclar-se en la seva trajectòria esportiva, tant en la selecció, com en els clubs, bàsicament el Manchester United, on ha actuat de davanter de referència, de mitja punta, segurament la seva millor posició, desplaçat a una banda per deixar espai a d'altres atacants i, fins i tot, quan el físic l'ha acompanyat menys, d'organitzador de joc.

Rooney va arribar a actuar amb els equips de les escoles del Liverpool, però no hi va seguir. Més endavant, va començar a marcar gols en lligues locals quan Bob Pendleton, un dels espies de l'Everton, el va reclutar cap a la banda blava de la seva ciutat de naixement. Es va avançar per un parell de dies als reds i això va poder marcar la història ja que aquell petit, que poc després va ser fotografiat com a un dels nens que intervenen en la sortida al camp dels jugadors en un derbi entre els dos equips, seria el màxim golejador de la història de la selecció.

Va debutar amb 17 anys a Goodison Park i el seu impacte va ser immediat, amb sis gols a la lliga en la seva primera temporada. Rooney és anglès, però podria haver triat la selecció irlandesa, d'on provenen els avantpassats. Per això, l'equip nacional el va fer debutar aviat, primer en un amistós contra Austràlia i després en un duel de classificació per a l'Eurocopa del 2004 a Liechtenstein. Rooney va formar amb Michael Owen a la davantera d'aquell torneig, que li arribava amb divuit anys, i hi va marcar quatre gols, dos contra Suïssa, que el van convertir de manera efímera en l'anotador més jove de les Eurocopes, i dos contra Croàcia. Pocs dies després del seu primer gol, el superaria en precocitat l'helvètic Vonlanthen.

Aquell mateix estiu el va fitxar el Manchester United, club al qual jugaria les dotze temporades posteriors i amb el qual ho guanyaria tot. De seguida va ser important per a Alex Ferguson, que li feia espai on fos ni que lluités per la titularitat amb homes com Van Nistelrooy o Cristiano Ronaldo. A Old Trafford té el rècord de ser el màxim golejador de la història del club, amb 253 gols. A part, hi va guanyar cinc lligues, una Copa, tres Copes de la Lliga, quatre Supercopes, una Europa League, un mundial de clubs i, sobretot, la Lliga de Campions del 2008. També va perdre dues finals de la màxima competició.

A nivell de seleccions, va ser present al mundial del 2006 a Anglaterra, on l'equip va quedar eliminat per Portugal, i també al de Sud-àfrica del 2010, amb una derrota per 4-1 contra Alemanya a vuitens marcada per un gol fantasma no concedit a Lampard. Enmig, alguns problemes amb l'alcohol i aventures extramatrimonials que han continuat després. Les dificultats per cuidar el pes han estat importants en algun moment de la seva carrera, com també una obsessió pels implants capil·lars a causa de la seva incipient alopècia.

El 2012, amb 26 anys, Rooney afrontava la seva segona Eurocopa, a Polònia i Ucraïna, després de no haver estat present a la de quatre anys abans perquè Anglaterra no s'hi havia classificat. L'equip de Roy Hodgson no va comptar amb ell en els dos primers partits, ja que l'havien sancionat per una targeta vermella en l'últim partit de la fase de classificació, a Montenegro. Anglaterra havia empatat el primer contra França i havia vençut Suècia per 2-3 en el segon. El tercer era contra Ucraïna, a Donetsk.

El gol

I feia falta com a mínim un empat per no patir per la classificació. Els locals no van posar les coses fàcils i hi va haver polèmica. Abans, però, Rooney es deixaria notar amb un dels gols més fàcils de la seva carrera en què va demostrar el seu oportunisme.

Va ser després d'un córner, quan la pilota va tornar a Steven Gerrard, que l'havia llançat primer, a la banda dreta. L'ànima del Liverpool va fer una centrada molt tancada. La defensa ucraïnesa va estar molt desafortunada, entre dos jugadors que no van tocar la pilota i el porter, Pyatov, que la va deixar passar per sota la mà. Al segon pal, Rooney, tot sol, només la va haver d'empènyer amb el cap al fons de la porteria, el mateix cap on ja no hi havia la calvície d'unes temporades abans gràcies als implants.

Ucraïna va estar a punt d'empatar un quart d'hora després, però ni el col·legiat, l'hongarès Viktor Kassei, ni el seu ajudant, Gabor Erös, no van veure que la pilota impulsada per Devic era salvada per Terry quan ja havia superat la línia. Anglaterra va accedir a quarts com a primera de grup i es va creuar amb Itàlia. El partit va acabar sense gols i es va arribar a una tanda de penals en què Rooney va anotar el seu, però en què el seu equip va perdre. Era el sisè cop que els penals deixaven els anglesos fora d'un gran torneig.

Rooney aguantaria cinc anys a un United ja decadent, al qual Ferguson va deixar el 2013, Enmig, la seva participació en l'Eurocopa del 2016, en què va anotar un gol en uns vuitens de final d'infaust record a França per l'eliminació contra Islàndia. L'any següent tornaria a casa, a l'Everton. Hi va jugar dues temporades, en què va retrobar la llibertat tàctica, i amb 32 anys va emprendre una aventura als Estats Units, on va jugar dos anys al DC United. Rooney va tornar a Anglaterra l'any passat, a les files del Derby County, de Championship. Abans, el 2018 havia disputat el seu últim partit amb la selecció, precisament contra els Estats Units. Va superar Bobby Charlton com a màxim golejador amb l'equip nacional, amb 53 gols. Fa disset anys que va debutar a la Premier però encara no n'ha fet 35. Mitja vida justa sent famós i deixant empremta.