Suècia, 2- Anglaterra, 3 (Euro 2012-Primera fase)

269. Andy Carroll (0-1)

Al nord-est d'Anglaterra s'aixeca la ciutat de Newcastle. Oficialment, el topònim té un afegitó, "upon-Tyne", per explicar que està situada a damunt, o sigui, al nord, d'aquest riu. A l'altra riba d'aquest curs fluvial trobem Gateshead, una altra urbs, més petita que l'anterior, coneguda per les seves reunions atlètiques. La proximitat entre totes dues és essencial per entendre el principi de la carrera del davanter Andy Carroll.

Gateshead és la ciutat natal del jugador, però la seva vista sempre va estar posada a l'altra banda del riu, a St. James' Park, l'estadi dels magpies (garses), apel·latiu que rep el Newcastle United pel color de la seva samarreta. Carroll té el cor blanc i negre des de petit i va fer realitat el somni de debutar a l'últim minut d'un partit de la Copa de la UEFA del 2006 a Palerm, quan encara no tenia divuit anys. Va ser cedit al Preston i, a la segona temporada després del seu retorn, va viure el trauma de baixar a la segona categoria.

Però Carroll va aprofitar el seu any al Championship per anotar 17 gols i començar a mostrar les credencials. I aquestes eren les d'un davanter centre dels d'abans, molt alt, molt fort i amb una rematada de cap descomunal. Quan els magpies van tornar a la màxima categoria, va cridar l'atenció del Liverpool, que el va fitxar per 40 milions d'euros. Però a Anfield no va triomfar, ja fos per les seves lesions, com per una vida una mica desordenada o pel fet que el joc amb Kenny Dalglish a la banqueta era per terra i no l'aeri que li anava bé a ell.

Malgrat això, va tenir sort de cara a l'Eurocopa del 2012. Fabio Capello va ser destituït com a seleccionador, tot i haver-se classificat per al torneig, i el seu lloc va ser ocupat per un tècnic de la vella escola com Roy Hodgson, que va endegar una revolució. Volia un atacant alt, ja que el seu 4-4-2 necessitava rematadors per al joc dels homes de banda. Va descartar Peter Crouch, que havia fet un mal any a l'Stoke City, i va convocar un Carroll que encara l'havia fet pitjor al Liverpool. En el debut, amb un empat contra França, no va jugar, però l'entrenador va sacsejar l'equip per al duel contra Suècia i l'espigat atacant va trigar 23 minuts a donar-li la raó.

El gol

Perquè va ser titular en el duel disputat a Kíev i aviat va treure partit de la seva alçada. En una acció típica del futbol britànic, Steven Gerrard va penjar la pilota a l'àrea i, amb la seva potència, Carroll va guanyar la partida al central Mellberg i al lateral Granqvist, que va arribar tard a l'ajuda, i va rematar amb potència al fons de la porteria d'Isaksson.

El partit va ser vibrant i Carroll el va jugar tot. Els suecs van remuntar, però entre Walcott i Welbeck van deixar el 2-3 final que deixava Anglaterra mig classificada. En la resta del torneig, Carroll només va disposar de vuit minuts en el triomf davant d'Ucraïna i mitja hora del partit i la pròrroga en la derrota per penals contra Itàlia en els quarts de final. Després del torneig, l'ariet només va jugar 17 minuts més amb la selecció, en un triomf contra San Marino en la fase de classificació per al mundial de Brasil.

A nivell de clubs va semblar que feia una passa enrere, però va trobar el seu lloc al món a Upton Park, Aquell mateix estiu el va fitxar el West Ham United i va jugar set temporades a l'est de Londres. Quan hi va arribar encara tenia 23 anys i molta carrera per davant, però es va anar establint en un equip de mitja classificació. Novament, les moltres lesions i un joc tan unidimensional el van llastar. Els 40 milions pagats per ell pel Liverpool quan només tenia 21 anys van ser una rèmora massa gran.

Però l'any passat va tenir una alegria. El Newcastle, l'equip de l'altra banda del riu, va pensar en ell i hi va tornar. Tot i la seva participació irregular, l'ànim dels aficionats, més pel seu passat que pel seu present, l'omplia un cop arribat a la trentena. La seva carrera, que va començar com un tro, es va estancar però ara, per fi, tornava a vestir la samarreta que sempre havia estimat.