Dinamarca, 2- Portugal, 3 (Euro 2012-Primera fase)

167. Silvestre Varela (2-3)

La selecció portuguesa de futbol ha arribat molt lluny en les últimes Eurocopes, sobretot en l'última, en què va aconseguir, per fi, el títol. Els diferents seleccionadors han envoltat la seva gran estrella, Cristiano Ronaldo, d'acompanyants que s'adaptessin a les seves condicions i que beneficiessin el seu joc. Alguns eren estrelles en els seus equips, però d'altres eren secundaris que encaixaven bé en les necessitats del bloc i actuaven amb bon rendiment quan se'ls demanava. Un d'ells, segurament poc conegut pel gran públic, era Silvestre Varela.

La seva és una trajectòria nòmada, en equips grans i petits, amb molts títols amb el Porto però també lluites amb d'altres equips per evitar el descens o per objectius més modestos, una llarga carrera en les categories inferiors lusitanes i la participació en 27 partits de l'absoluta, un fet que no està gens malament. Nascut a Almada, separada de Lisboa pel Ponte 25 de Abril, que travessa l'estuari del Tajo, Varela va ser coetani de grans talents com Nani o Moutinho en les seleccions de base i és un producte genuí del planter de l'Sporting, tot i que només hi va jugar dos partits de lliga amb el primer equip.

Va iniciar llavors un període de cessions al Vitoria Setúbal, al Recreativo de Huelva i a l'Estrela Amadora fins que el 2009, amb 24 anys, el va fitxar el Porto, on va viure els millors anys de la seva carrera. En la primera temporada va debutar com a internacional absolut, en un amistós contra la Xina, el 2010, va guanyar la Copa i la Copa de la Lliga, però no va entrar a la llista per al mundial. Després del torneig, la federació va prescindir de Carlos Queirós i el va substituir Paulo Bento, que va comptar més amb ell, tot i que tampoc exageradament.

Paral·lelament, Silvestre Varela anava acumulant trofeus amb el Porto. S'hi va estar en una primera etapa fins al 2014 i hi va sumar tres lligues, tres Copes i una Europa League, entre d'altres guardons. Només va participar en un parell de partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa del 2012 i en alguns amistosos, però Paulo Bento no va dubtar a incloure'l a la llista. Un jugador com ell, treballador, amb instint rematador i fàcilment adaptable a qualsevol posició de l'atac, sempre va bé en una llista de 23 homes.

El gol

Varela va jugar només 23 minuts en tot el campionat, repartits en tres partits. Va entrar-ne deu en el debut contra Alemanya, però no va ser capaç de remuntar el gol de Mario Gómez. En el segon partit, contra Dinamarca, Portugal guanyava per 0-2, però dos gols de Nicklas Bendtner semblava que ho deixarien tot en un empat que complicava molt la vida als lusitans. Paulo Bento s'ho va jugar tot i va fer entrar el davanter del Porto per Meireles tres minuts abans del final. Trigaria tres minuts més a deixar empremta.

Era ja el minut 87 quan Nani va centrar per l'esquerra però Agger va refusar amb força. La pilota va caure al lateral Coentrao, que va tornar a provar-ho per la mateixa banda amb una centrada molt bona al segon pal que va superar la posició de Cristiano Ronaldo. A darrere hi havia Varela, que va provar una volea amb l'esquerra i gairebé no va tocar la pilota. Va ser millor una errada tan clamorosa que un xut desviat, ja que l'esfèrica va quedar solta als mateixos peus del davanter, que es va girar i amb l'altra cama, la dreta, va etzibar un fort tret que va superar el defensa Poulsen i l'estirada del porter Sorensen i va donar el tres punts, vitals, al seu equip.

Silvestre Varela va tornar a la banqueta i no va tenir cap minut en el tercer partit, un triomf contra els Països Baixos per 2-1, ni en els quarts de final, una victòria per 0-1 davant de la República Txeca. En les semifinals, contra Espanya, va haver de tornar a exercir de revulsiu. Bento el va fer entrar al minut 113 i no va tenir temps de res, ni tan sols a llançar un penal en la tanda que va suposar l'eliminació.

Tot i això, es va guanyar la participació en la fase classificatòria per al mundial de Brasil, en què hi va jugar set partits, amb dos gols, i va entrar a la llista final. Novament va ser un recurs de banqueta, però hi va aconseguir marcar un altre gol agònic. Després de la derrota contra Alemanya per 4-0, els portuguesos perdien per 2-1 davant dels Estats Units, però una anotació seva en l'últim minut va significar l'empat. De tota manera, el conjunt de Paulo Bento va ser eliminat en el següent partit, tot i vèncer Ghana per 2-1. Li van faltar tres gols per atrapar els Estats Units en la segona posició. Ell va jugar l'última mitja hora, però no va poder foradar la porteria rival. Als 30 anys, només jugaria un amistós més la temporada següent amb l'equip nacional, contra Itàlia, abans de no tornar-hi més.

A nivell de clubs, va intentar dues aventures internacionals aquell mateix 2014, primer en el West Bromwich Albion i després en el Parma, però no van ser positives. Va tornar al Porto, on va jugar-hi dos anys més, aquest cop sense títols. Varela va acceptar una oferta del Kayserispor turc, on només va marcar quatre gols en dos anys, i el 2019 va tancar el cercle fitxat pel Belenenses, l'equip lisboeta del barri de Belem, amb el camp a sobre del Monestir dels Jerònims, des d'on es pot veure Almada, casa seva, a l'altra banda del riu, allà on va començar la vida del davanter anònim dels gols salvadors.