Romania, 1- Espanya, 2 (Euro 96-Primera fase)

306. Javier Manjarín (0-1)

Els problemes de cara a la porteria contrària van llastar l'actuació d'Espanya en l'Eurocopa del 1996. La nacionalització de l'argentí Pizzi, que aquell estiu havia fitxat pel FC Barcelona procedent del Tenerife, on havia estat màxim golejador de la lliga, no els va solucionar. L'atacant no va marcar cap gol en un campionat en què el seleccionador, Javier Clemente, va reforçar molt la part defensiva. Espanya va anotar quatre gols en quatre partits, dos dels quals de centrecampistes, i va quedar fora del campionat en la seva millor actuació, contra Anglaterra, per no saber trobar la manera de batre Seaman. Un dels quatre golejadors espanyols en el torneig va ser Javi Manjarín.

El jugador asturià tenia característiques físiques d'extrem, petit i ràpid, però durant la seva carrera va desenvolupar una bona capacitat per incorporar-se a l'àrea, en tasques de mitja punta, i marcar gols. Sorgit del planter de l'Sporting, va formar una parella d'atac de moda durant la temporada 1990-91 amb Luis Enrique, abans que aquest marxés al Reial Madrid. Ell va seguir dos anys més al Molinón, època en la qual va ser campió olímpic a Barcelona 92, i va ser contractat pel Deportivo de la Corunya, club amb el qual va viure els seus millors anys.

No era mai un titular fix, però jugava molts minuts i molts partits. Va estar a punt de proclamar-se campió de lliga el 1994, en el campionat que els gallecs van perdre després del penal errat per Djukic. El seleccionador encara no comptava amb ell i per això no va anar al mundial dels Estats Units, però va començar a ser convocat a final del 1995, en la fase de classificació per a l'Eurocopa, i va ser inclòs en la llista per al torneig.

Ja al campionat, no va jugar en l'empat contra Bulgària i va entrar de suplent en la igualada davant de França del segon partit, quan Espanya perdia per 1-0. Al final, l'equip va empatar i això li va valer la titularitat en el decisiu tercer partit, davant de Romania, en què calia vèncer per no quedar fora. I el seu moment va arribar molt aviat.

El gol

Era el minut 11 de partit quan Amavisca va entrar cap al centre, procedent de la banda esquerra, i xutar a porteria. La pilota va rebotar desafortunadament en Pizzi, que intentava apartar-se, però per sort per als espanyols encara va ser més lamentable el toc del romanès Selymes que va deixar la pilota morta a la frontal de l'àrea. Manjarín va entrar des de la seva banda, la dreta, i amb la cama no tan hàbil, l'esquerra, va situar l'esfèrica lluny de l'abast del porter Prunea, Es pot veure el gol a l'inici del vídeo d'aquest enllaç.

https://www.dailymotion.com/video/xysp4n

Manjarín va jugar tot el partit, en què Espanya es va classificar amb un gol d'Amor a última hora després de l'empat de Raducioiu. També va ser titular en els quarts de final, contra Anglaterra a Wembley, però va ser rellevat al descans per Alfonso. Seria el seu últim partit en un gran torneig. Amb la selecció va disputar quatre enfrontaments més, la temporada següent, de la fase de classificació per al mundial de França 98, però va caure lesionat el novembre del 1997 en un duel contra l'Espanyol. Es va fer mal a un genoll ja operat el 1991 i ja no va ser el mateix. En dos anys va jugar només vuit partits més amb el Deportivo i va veure com el tren de l'equip nacional s'escapava definitivament.

El 1998 va fitxar pel Racing de Santander, amb el qual va tornar a sentir-se futbolista i jugar dues temporades gairebé completes, abans d'iniciar una aventura final de dos anys a Mèxic, primer a l'Atlético Celaya i després al Santos Laguna.