Romania, 1-Espanya, 2 (Euro 96-Primera fase)

348. Florin Raducioiu (1-1)

El davanter romanès Florin Raducioiu ho tenia tot per convertir-se en un dels grans atacants europeus de la dècada dels 90. Presència, velocitat, tècnica i rematada adornaven el joc de qui va ser la punta de llança de la millor selecció romanesa de la història. Amb una notable presència en les cites importants per al seu país, sobretot al Mundial dels Estats Units, Raducioiu, de tota manera, no es va arribar a establir mai en un equip en concret i va viure una agitada trajectòria de clubs que segurament va quedar curta, vista la seva qualitat.

El 1996, Romania arribava a l'Eurocopa d'Anglaterra, la seva primera en dotze anys, després d'un gran Mundial dels Estats Units, el 1994. L'equip preparat per Anghel Iordanescu havia jugat els quarts de final contra Suècia i només els penals l'havien apartat de ser entre els quatre millors. A Anglaterra aspirava a fer-ho bé, però va caure en un grup molt dur i després de dos partits i dues derrotes per la mínima, i sense gols, contra França i Bulgària ja estava eliminat.

Davant d'Espanya, i sense res a fer, Romania volia salvar l'honor, però l'equip de Clemente, que necessitava el triomf per passar a quarts de final, es va avançar als onze minuts amb un gol de l'extrem Manjarín. Va ser a la mitja hora de joc que va arribar l'única anotació romanesa del torneig.

El gol

Va ser una bona sortida de pilota de Stinga per la banda dreta dels romanesos. La defensa espanyola es va avançar, però sense pressionar, i va permetre que el centrecampista enviés una esfèrica a l'esquena dels centrals amb molt camp per davant. Raducioiu va recollir la passada, va entrar a l'àrea, va encarar Zubizarreta i el va superar amb classe i qualitat. El gol es pot veure a partir del segon número 37

https://www.dailymotion.com/video/xysp4n

Romania va posar les coses complicades i només va cedir, per tercer cop seguit per la mínima, per culpa d'un gol d'Amor a la segona part. Aquest, a més, va ser l'últim partit de Raducioiu amb la selecció. Abans, havia tingut bons anys a Itàlia amb el Bari, el Verona i el Brescia i s'havia guanyat un contracte amb el poderós Milan, tot i que no hi va arribar a triomfar. Després va fitxar per l'Espanyol, amb qui va jugar els dos anys anteriors a l'Eurocopa. Un cop acabat el torneig, va fitxar pel West Ham, però no hi va brillar i va tornar a Barcelona. El seu joc, però, ja no era el mateix.

La resta de la seva carrera no va ser gaire exitosa. Va ser cedit a l'Stuttgart i després va jugar al Brescia, va tornar a l'equip en què s'havia format, el Dinamo Bucarest, i va finalitzar a França, al Mònaco i al Creteil, ja amb 34 anys.