divendres, 25 de setembre del 2020

Alemanya, 1 (6)- Itàlia, 1 (5) (Euro 2016-Quarts de final)

260. Leonardo Bonucci (1-1)

Els penals han estat molt importants en la història dels grans campionats. Des que es van començar a utilitzar com a mètode per desempatar partits en les eliminatòries, han estat font de grans històries i s'han cobrat víctimes de tot tipus, jugadors de no tanta categoria i també estrelles del futbol. En alguns casos, els protagonistes han hagut d'afrontar penals tant en el partit, com en la tanda final. És el que li va succeir, el 2016, al central italià Leonardo Bonucci.


La parella de centrals que Bonucci ha format amb Giorgio Chiellini a la Juventus i a la selecció italiana en els últims anys ha estat de les més potents del futbol mundial. En alguns casos s'hi va afegir Andrea Barzagli i es va formar una defensa de tres centrals, com va succeir a l'Eurocopa de França del 2016. Després de començar la trajectòria professional a l'Inter, Bonucci va haver de passar pel Treviso i el Pisa, a la Serie B, abans de triomfar al Bari, a la màxima categoria, i ser contractat per la Juventus amb 23 anys. Va ser arribar a l'equip torinès i començar a ser cridat per la selecció italiana.

Dos anys més tard ja va ser finalista de l'Eurocopa 2012. Va perdre contra Espanya però ningú ja no el va retirar del lloc. Amb la Juventus va ser fix entre el 2011 i el 2014 a les ordres d'Antonio Conte, amb qui va guanyar totes les lligues possibles. Per això no va ser estrany que, un cop va ser nomenat seleccionador, el mateix tècnic comptés amb ell com a líder de la defensa de l'Eurocopa del 2016, a França.

El gol

I la tasca de Bonucci en el campionat va ser gairebé perfecta. Amb ell de titular, Itàlia només va encaixar un gol en els quatre primers partits, el que li va marcar Robbie Brady per Irlanda. Ni Bèlgica, ni Suècia, ni Espanya no van foradar la porteria de Buffon. Va arribar el gran duel de quarts de final contra Alemanya, un equip amb comptes pendents amb els italians des de fa dècades. L'últim enfrontament havia estat quatre anys abans, quan dos gols de Balotelli van fer fora els centreeuropeus de l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna. En aquest cas, a Bordeus, van ser els teutons els que es van avançar en el marcador amb un gol d'Özil als vint minuts de la represa. L'equip de Conte va assetjar Neuer i va trobar premi al minut 78.


Va ser quan Boateng va cometre un clar penal en tocar la pilota amb el braç aixecat mentre marcava Chiellini. Tot i que hi havia d'altres especialistes al camp, com els davanters Eder i Pellè, va ser Bonucci qui va prendre la responsabilitat i va superar Neuer amb un xut molt col·locat, al pal esquerre del porter.

El partit va anar a la pròrroga i a una embogida tanda de penals. Després de quatre tirs, tots dos equips n'havien fallat dos, a càrrec de Zaza i Pellè per Itàlia i d'Özil i Müller per Alemanya. Bonucci va intentar recordar què havia fet durant el partit i va intentar anotar el cinquè a la mateixa porteria que uns minuts abans. En aquesta ocasió, però, va triar l'altre pal i Neuer li va endevinar les intencions i li va aturar el xut.


Per sort per a Itàlia, Schweinsteiger també va fallar el cinquè tir alemany, que li hauria donat la victòria. La tanda va seguir, amb tres encerts per banda fins que Matteo Darmian va fallar el seu i Jonas Hector va donar l'accés als alemanys per a les semifinals. Bonucci quedava fora del torneig i tampoc no va poder jugar el següent, ja que Itàlia va quedar fora del mundial de Rússia 2018 a mans de Suècia, el primer cop en seixanta anys.

A nivell de clubs, quan semblava totalment establert a la Juventus, Bonucci va sorprendre tothom l'any següent en abandonar el club després de la final perduda contra el Reial Madrid per 1-4 en la Lliga de Campions. Es va parlar de la seva mala relació amb el tècnic, Massimiliano Allegri. Va marxar al Milan i va alegrar la vida al seu fill gran. El petit Lorenzo va haver d'aguantar durant anys, vestit de blanc i negre, les celebracions del seu pare dels títols amb la Juventus quan ell és un gran aficionat del Torí, l'etern rival. De fet, el seu ídol és Andrea Belotti, el davanter de l'equip granat. Però el seu pare només va estar-se un any a San Siro, amb un equip d'un nivell molt més baix, abans de tornar per la porta gran a la Juventus. Amb 34 anys, Leonardo intentarà mantenir-se en forma per ser al partit inaugural de l'Eurocopa 2021, a Roma, contra Turquia, la seva primera cita en un gran torneig des dels dos penals, amb cara i creu, de Bordeus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada