Noruega, 0- Iugoslàvia, 1 (Euro 2000-Primera fase) i
Països Baixos, 6- Iugoslàvia, 1 (Euro 2000-Quarts de final)

180. Savo Milosevic (0-1 i 6-1)

Iugoslàvia és una denominació que ja no existeix. La unió de les actuals repúbliques de Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Kosovo i Macedònia del Nord, que es va mantenir durant gairebé tot el segle XX, el nom de la qual significa "país dels eslaus del sud", va comportar també la creació de les respectives seleccions esportives, que van tenir un paper destacat en moltes disciplines. En futbol, Iugoslàvia no va guanyar mai ni un mundial, ni una Eurocopa, tot i que va disputar dues finals d'aquest torneig. Sí que va obtenir un or olímpic, el 1960, a part de tres plates i un bronze. El 2000, ja delmada i formada només per Sèrbia i Montenegro, va dir adéu a la històrica denominació en un gran campionat. El seu últim golejador va ser Savo Milosevic.

El davanter, la vida del qual ja vam veure en un altre gol d'aquesta llista, va assistir a l'Eurocopa de Bèlgica i els Països Baixos formant part de la República Federal de Iugoslàvia, que al cap de tres anys es convertiria, simplement, en Sèrbia i Montenegro i que després va desaparèixer per la independència d'aquesta última república. En les seves participacions a l'Eurocopa, Iugoslàvia va seguir un patró particular: va classificar-se per al torneig de manera alternativa. Així, va jugar les del 1960, 1968, 1976, 1984 i li tocava de prendre part en la del 1992, abans de ser exclosa per la Guerra dels Balcans, en una decisió que va suposar la repesca de la posterior campiona, Dinamarca. En canvi, no va ser present en les del 1964, 1972, 1980, 1988 i 1996. A la del 2000, tocava prendre-hi part, ni que fos disminuïda.

A més, en la majoria d'aquests campionats va assolir bons resultats. Va ser subcampiona el 1960 i el 1968, aquest segon cop després que s'hagués de repetir la final; el 1976, va organitzar el torneig i va estar a punt de deixar fora Alemanya Federal a les semifinals i arribar a una final contra Txecoslovàquia que hauria pogut ser assequible. La pitjor participació va ser el 1984, amb eliminació a la primera fase i ple de derrotes. El 1992, amb una lleva de jugadors fantàstica, que havia quedat campiona del món juvenil a Xile cinc anys abans, l'inici de les hostilitats bèl·liques van suposar la seva desqualificació. El 2000, es va classificar per a la fase final de setze equips en un grup en què, a part d'Irlanda, va deixar fora dos països que eren compatriotes fins feia poc, Croàcia i Macedònia. A més, el primer partit de la fase final va ser contra un altre, Eslovènia.

En el debut, els eslovens es van avançar amb un 0-3 favorable, però entre Drulovic i Milosevic van capgirar el resultat en sis minuts. El segon partit dels nous iugoslaus era contra Noruega, que havia derrotat Espanya en el primer partit.

Els gols

I el duel, jugat a Lieja, es va resoldre aviat, en el minut 8. Una falta lateral per als balcànics va ser llançada de manera molt tancada per Drulovic. A l'àrea petita, Milosevic va posar el seu gran cos davant del central Dan Eggen, a qui també va agafar sense que ho veiés l'àrbitre, i va desviar la pilota el suficient per despistar el porter Myhre. Seria l'únic gol de l'enfrontament.

Milosevic va marcar en tots els partits del campionat, també contra Espanya, una anotació que obria el marcador d'un enfrontament embogit que els iugoslaus guanyaven per 3-2 al minut 90 i que van perdre per 3-4 al final del temps de descompte. Això els va deixar en segon lloc del grup i van haver de jugar els quarts de final a Rotterdam contra els Països Baixos. L'últim partit de la denominació Iugoslàvia en un gran torneig va ser una metàfora de la caiguda i la implosió de l'imperi que havia estat. Va perdre per un rotund 6-1. Per a la història, però, passarà el darrer gol, ja amb 6-0 en el marcador.

Va ser en un xut de Mijatovic davant del qual el porter Van der Sar va fer vista. La pilota va rebotar al travesser i va caure als peus de Savo Milosevic, que la va empènyer amb més desgana que cap altra cosa al fons de la porteria. S'acabava una era.

Des de llavors, Sèrbia ha estat present, juntament amb Montenegro, al mundial del 2006 i com a república independent als del 2010 i 2018. No ha aconseguit la notorietat que sí que han tingut els seus veïns de Croàcia, subcampions mundials actuals i tercers en el torneig de França 98. Costa dir quin dels dos països ha heretat més trets del tarannà d'aquella Iugoslàvia que combinava un fort caràcter amb el gust pel futbol de toc, tot allò que es va acabar força anys abans d'aquell últim gol de Savo Milosevic.