República Txeca, 2- Itàlia, 1 (Euro 96-Primera fase)

166. Radek Bejbl (2-1)

Els equips de futbol tenen les estrelles, els especialistes en certes posicions i una tercera categoria de jugadors, els que duen a terme el joc no tan vistós. No tenen perquè ser jugadors durs, que facin moltes faltes, però sí que sàpiguen situar-se quan la resta estan descol·locats per donar equilibri al grup, que robin moltes pilotes i que puguin cobrir deficiències. Normalment, són futbolistes forts físicament i actuen davant de la defensa. Alguns, fins i tot, disposen de bona arribada a l'àrea contrària. Aquestes eren les característiques del centrecampista txec Radek Bejbl.

Tenia 23 anys quan va afrontar l'Eurocopa del 1996 i era un més dels desconeguts i joves talents de la selecció que va ser finalista del torneig. Nascut a Nymburk, pocs quilòmetres a l'est de Praga, Bejbl es va formar al planter de l'Slavia i va arribar a ser internacional absolut per l'extinta Txecoslovàquia en dues ocasions abans que el país es partís en dos, el 1993. Però no comptava gaire per al seleccionador, Dusan Uhrin, en la fase de classificació, de la qual no va disputar cap partit. De tota manera, una bona temporada al seu equip, amb vuit gols anotats en una lliga guanyada pel conjunt blanc-i-vermell, i la seva participació en l'extraordinari paper a la Copa de la UEFA, en què l'Slavia va arribar a les semifinals, el van fer entrar a la llista definitiva per al torneig de seleccions.

Bejbl ja va ser titular en el partit contra Alemanya, el del debut en el torneig. No va anar gaire bé, amb derrota per 2-0, però la seva feina devia agradar a Uhrin, que el va mantenir per al segon enfrontament, contra Itàlia. Una derrota deixava la República Txeca fora del seu primer gran torneig com a nou país.

El gol

El partit va començar molt bé, amb un gol de Nedved als quatre minuts de joc. Però Enrico Chiesa empatava als divuit i tot tornava a començar. Va ser just després de la mitja hora d'enfrontament quan Radek Bejbl es va presentar als que encara no el coneixien.

Els txecs jugaven en aquell campionat amb un sol punta, Pavel Kuka, però no era estàtic. Queia molt a les bandes i això provocava que els centrals rivals no sabessin a qui agafar, ja que a l'àrea no hi quedava ningú. Era territori propici perquè hi arribessin els jugadors de segona línia. Havia passat en el primer gol, i va passar en el segon. Kuka va moure's cap a la dreta, va enviar una centrada al punt de penal i Bejbl, arribant des de molt lluny, va posar l'interior del peu tal com venia la pilota i va superar el porter Peruzzi. Itàlia ja no es refaria del cop i els txecs guanyarien el partit per 2-1.

El centrecampista de l'Slavia va disputar tots els minuts del campionat menys a les semifinals, en què estava sancionat per dues targetes grogues. En el següent partit, empat a tres agònic contra Rússia i accés a quarts; en aquesta ronda, triomf contra Portugal amb un gol de Poborsky; a semifinals, sense ell, victòria per penals; i a la final, els txecs es van avançar amb un penal transformat per Berger, però van haver de cedir amb els dos gols de Bierhoff, el segon, d'or.

L'Eurocopa va servir a Bejbl per ser conegut arreu i per ser fitxat per un altre equip blanc-i-vermell, un Atlètic de Madrid que havia aconseguit el doblet de lliga-Copa la temporada anterior. Amb els matalassers va poder disputar la Champions aquella mateixa temporada. S'hi va estar quatre cursos de rendiment constant però en què només va marcar dos gols, tots dos el primer any. L'aventura va acabar molt malament, amb el descens de l'any 2000. Ell, a més, es va perdre per lesió la final de Copa que el seu equip perdria contra l'Espanyol a Mestalla. 

Durant aquells anys havia seguit assistint als partits de la selecció, amb la qual va ser tercera a la Copa Confederacions del 1997. No es va classificar per al mundial de França. De fet, va acabar la seva carrera sense disputar cap Copa del Món, però en aquell nefast any 2000 com a mínim va entrar a la llista per a l'Eurocopa. Allà hi va disputar els tres partits de la primera fase, el primer entrant des de la banqueta i els altres dos de titular, però substituït a la segona part, amb dues derrotes, un triomf contra Dinamarca i l'eliminació a les primeres de canvi. Només seria vuit vegades internacional més, fins al final de la fase de classificació per a la Copa del Món del 2002, en què Txèquia va perdre el play-off classificatori contra Bèlgica. Bejbl ja no va jugar aquella eliminatòria.

Havia decidit canviar d'aires l'any 2000, vist que l'Atlètic era a Segona, i va fitxar pel Lens francès. S'hi va estar dos anys. En el primer va jugar força i l'equip va salvar-se per poc del descens. En el segon, no va comptar per al tècnic, Joel Müller, i només va actuar quatre minuts en tot l'any en un equip que va quedar segon a la lliga i va entrar a la Champions. Va tornar a l'Slavia amb 30 anys, buscant recuperar el temps perdut i possiblement el seu lloc a la selecció, però ja no era als plans del seleccionador, Karel Brückner, i no va ser dels escollits en la llista per al torneig del 2004 a Portugal, en què els txecs van mostrar el millor futbol. El 2005 va iniciar una última etapa a l'estranger, a la veïna Viena, amb el Rapid, i va tancar la seva trajectòria a l'Slovan Liberec, el 2008, dotze anys després d'aquella Eurocopa que li va fer guanyar-se un nom en el continent.