França, 2- Romania, 1 (Euro 2016-Primera fase)

172. Dimitri Payet (2-1)

Les antigues colònies franceses i els actuals territoris d'ultramar del país han donat una gran quantitat de jugadors a la selecció de futbol. Els dos títols mundials aconseguits i les dues Eurocopes no s'explicarien sense la presència d'aquests futbolistes, que atorguen al combinat més riquesa, tant des del punt de vista físic, com tècnic. Un d'aquests territoris és l'illa de la Reunió, a l'oceà Índic, a l'est de Madagascar. D'una de les seves ciutats, Saint-Pierre, és el controvertit davanter Dimitri Payet.

Payet va viure fins als dotze anys a la seva localitat natal fins que es va traslladar amb la seva família a Europa, captat pel molt prolífic planter del Le Havre, d'on han sorgit estrelles com Pogba, el porter Mandanda, Lass Diarra o l'algerià Riyad Mahrez. S'hi va estar quatre anys, però va tornar a Reunió durant dues temporades abans d'establir-se definitivament al Vell Continent. Ho va fer al Nantes, amb el qual va debutar a la Ligue 1 als divuit anys. 

Com a jugador de gran talent individual que és, sempre ha estat sota sospita per part d'alguns entrenadors, que potser no han entès el seu joc creatiu i anàrquic. Es tracta d'un mitja punta amb una gran relació amb el gol, però ja sigui perquè ha tingut una gran competència al seu país, o potser perquè ha estat massa irregular, la seva relació amb la selecció nacional no ha mostrat gaire continuïtat.

Dins del campionat francès tampoc no ha tingut un equip fix. Va jugar dues temporades al Nantes abans de fitxar pel Saint-Etiènne, època en la qual va debutar amb l'equip nacional. Va ser el 2010, després de la destitució de Raymond Domènech pel desastre del mundial de Sud-àfrica, i l'alternativa li va donar Laurent Blanc. Però tot i això, ell mateix no el va portar a l'Eurocopa del 2012, ni posteriorment, Didier Deschamps al mundial de Brasil, del 2014.

Payet va fer un últim dels tres anys al Saint-Etiènne molt bo i el va fitxar un equip que sol revaloritzar talents com el Lilla. El posterior salt seria dues temporades més tard a l'Olympique de Marsella, on l'ambient dels aficionats semblava que casava bastant amb el seu caràcter, però va ser el 2015 quan va fer el salt definitiu. Va sortir de la zona de confort i va ser contractat pel West Ham United, on va entrar amb el peu dret. Aquest fet li va obrir de nou les portes de la selecció. Deschamps li va donar la titularitat en els amistosos previs a l'Eurocopa de casa, la del 2016, i va iniciar el campionat entre els onze escollits, ja amb 29 anys.

El gol

França va debutar contra Romania a Saint-Denis i es va haver d'esperar molt per avançar-se gràcies a un gol polèmic de Giroud, amb falta al porter Tatarusanu inclosa. Els visitants van empatar, amb un penal transformat per Stancu, i quan semblava que tot acabaria així, va arribar un instant d'explosió per als aficionats francesos.

Va ser ell mateix qui va recuperar una pilota al mig del camp i la va cedir a Coman, que havia rellevat un intranscendent Griezmann. Aquest va transportar la pilota a la dreta i va combinar amb el lateral Sagna per acabar-la descarregant a Kanté. El centrecampista, que acabava de guanyar la Premier amb el Leicester, va introduir l'esfèrica entre línies cap a Payet i aquest, amb la cama esquerra, la no natural, va deixar anar un obús que va entrar per l'escaire de la porteria dels romanesos. Eren els tres primeres punts per a França.

En el campionat, Payet semblava tocat per una vareta, ja que també va marcar el segon gol contra Albània, en un duel que es va decidir en el descompte, i un dels cinc que els francesos van anotar en el 5-2 contra Islàndia en quarts de final, en què també va repartir una assistència. Tota la irregularitat de la seva carrera semblava haver-se acabat. L'equip va arribar a la final, amb ell de titular, derrotant Alemanya, però en el duel pel títol la pilota no entrava. Va ser substituït en el minut 58 per Coman i, des de la banqueta, va veure el golàs d'Eder a la pròrroga que donava el títol a Portugal.

Tot i que la següent temporada amb el West Ham va seguir sent bona i ell va intervenir en vuit partits de la fase de classificació per al mundial de Rússia, la truita va tornar a girar. El 2017 va signar de nou pel Marsella en el mercat d'hivern. Els cants de sirena del nou propietari del club el van empènyer a deixar Londres, en un final abrupte que els aficionats "hammers" no van entendre. Fins i tot la policia va haver de custodiar un mural del jugador, com a millor de la temporada anterior, que hi havia als afores de l'estadi d'Upton Park per evitar que fos destrossat. Amb el seu nou equip va arribar a la final de l'Europa League, perduda per 3-0 contra l'Atlètic de Madrid. A més, es va lesionar a la primera part.

De fet, totes les polèmiques ja havien apartat Payet, de 31 anys, de la selecció en benefici de noves figures com Kylian Mbappé. Només hi jugaria un amistós més, l'octubre davant d'Islàndia, però ja no hi va tornar. Segueix passejant el seu talent, als 33 anys, pel Velodrom marsellès, amb algunes controvèrsies com el setembre, en el partit contra el París Saint-Germain, en què va comparar via xarxes socials Neymar amb un gos. Segurament la seva capacitat futbolística mereixia una carrera més rica, però ja se sap què succeeix amb alguns genis incompresos. Això sí, sempre li quedarà el seu gran moment, aquell gol a Saint-Denis del 2016 en el seu millor any com a futbolista.