República Txeca, 1- Alemanya, 2 (Euro 96-Final)

233. Patrik Berger (1-0)

La rivalitat en les Eurocopes entre les diferents versions de les seleccions alemanya i txeca ha donat molt de si. Quan els primers eren Alemanya Occidental i els segons, Txecoslovàquia, van disputar una final, el 1976, que va acabar sent històrica pel gol de penal de Panenka, que va donar el títol a un combinat amb majoria d'eslovacs. Quatre anys més tard, els alemanys es van revenjar vencent a la fase de grups a Roma i fent un bon pas per ser campions. Setze anys després, ja com a Alemanya unificada i República Txeca, es van trobar a l'Eurocopa del 1996 dues vegades, en la primera fase i a la final. El primer gol d'aquell últim partit el va anotar un centrecampista esquerrà de grans condicions físiques i tècniques que va fer carrera al país rival, Alemanya, i sobretot a Anglaterra. Era Patrik Berger.

Nascut a Praga i format al planter de l'Slavia, el jove Patrik portava gens de futbolista ja que un oncle seu, Jan, havia estat trenta cops internacional absolut. Després de debutar amb el primer equip i de perdre tres lligues seguides contra el gran rival, l'Sparta, als 22 anys el va fitxar el Borussia Dortmund, amb el qual es va estrenar a la Champions i va guanyar la Bundesliga. Havia combinat aquesta ascensió amb una gran fase de classificació amb el combinat txec, que es classificava per a l'Eurocopa amb sis gols seus en vuit partits després de ser primer en un grup en què va treure un sol punt als Països Baixos i a Noruega, que va quedar fora per diferència de gols. En aquest moment dolç va encarar el torneig europeu.

Els txecs van començar amb una derrota contra els alemanys per 2-0, però van sorprendre derrotant Itàlia per 2-1 en el segon partit. Berger hi actuava d'una mena de mitja punta al costat de jugadors de gran trajectòria passada i futura com Nedved, Bejbl o Poborský, però l'equip va necessitar sort i un gol de Smicer a l'últim minut contra Rússia per entrar als quarts de final. El somni seguia endavant i es va fer més gran en derrotar Portugal per 0-1. En les semifinals, una França en plena construcció de l'equip que seria campió del món dos anys després va caure en la tanda de penals, en què Berger va anotar el seu llançament, el tercer de la llista. Els txecs, representants d'un país independent de només dos anys i mig, després de la separació d'Eslovàquia, eren a la final i Alemanya tornava a ser a davant.

El gol

I aquest cop, Txèquia va plantar més cara que en el partit de la primera fase. El duel va arribar igualat i empatat a zero al descans i es va desequilibrar per una acció de contraatac al minut 14. El davanter Kuka es va avançar en una pilota llarga al central Helmer i va tocar-la amb el cap per a la penetració del rapidíssim Poborský. Aquest semblava que ja era a l'àrea i va rebre l'entrada a la desesperada de Matthias Sammer. A dins o a fora? Sense VAR, entre el col·legiat, l'italià Pierluigi Pairetto, i el seu assistent, Donato Nicoletti, van decidir que era penal. Patrik Berger va prendre la determinació de xutar-lo i ho va fer fort i pel mig. Per sort per a ell, el porter Köpke va deixar un espai per sota del seu cos per on es va escolar l'esfèrica.

Els txecs semblaven tenir-ho tot controlat. Fins que va entrar el tanc Oliver Bierhoff, Dos gols seus, un d'ells a la pròrroga i que va ser d'or, van donar el tercer títol europeu als alemanys que, ara sí, es prenien la revenja total del 1976.

L'actuació global del Berger en l'Eurocopa va encantar el tècnic d'aleshores del Liverpool, Roy Evans, l'equip d'Anfield el va fitxar per 3,5 milions d'euros i li va treure rendiment. Va jugar set temporades amb els reds, amb els quals va guanyar una Copa, una Supercopa i una Copa de la UEFA, la del 2001 contra l'Alabès, en què va ser suplent a la final. L'any anterior havia tingut una lesió de genoll que el va fer passar pel quiròfan als Estats Units. Després de la recuperació, ja no va tornar a ser el mateix. Amb la selecció no va poder disputar cap mundial i només va jugar un partit més d'un gran torneig internacional, en una victòria estèril contra Dinamarca en l'Eurocopa del 2000 a Bèlgica i els Països Baixos.

Va sortir del Liverpool amb trenta anys i va iniciar un peregrinatge per equips de segona i tercera fila de la Premier, com el Portsmouth, l'Aston Villa o l'Stoke City. Mantenia la qualitat que li havia fet exclamar al seu excompany Steven Gerrard que "l'esquerra de Patrik és la millor que he vist mai", però físicament ja no era tan potent com a l'inici i la seva estrella es va anar apagant. El 2008 va tornar a casa però no ho va fer a l'Slavia, sinó a l'Sparta, el gran rival, del qual va arribar a ser capità i tot. Hi va guanyar la lliga el segon any, però una lesió al genoll operat el va fer haver-se de retirar del futbol a punt de fer 37 anys. Ja en feia catorze del seu gran moment, el del penal de Wembley.