Alemanya, 2- Polònia, 0 (Euro 2008-Primera fase)

193. Lukas Podolski (2-0)

En aquesta sèrie hem vist ja alguns casos de futbolistes que han marcat gols en grans torneigs internacionals per seleccions representatives de països on no han nascut. Hi ha moltes situacions de nacionalitzacions i, fins i tot, alguns jugadors que han anotat contra l'equip de la seva terra d'origen. Però és complicat trobar un cas d'algú que fa un gol contra el país on va néixer i que després el va rebutjar. Va succeir el 2008 amb Lukas Podolski.

El futur davanter va néixer el 1985 a Gliwice, a Polònia, però als dos anys, quan el comunisme a l'Europa de l'est encara no havia caigut, la seva família va emigrar a Colònia, a Alemanya Federal. Els Podolski es van acollir al "dret de retorn", una llei que permetia anar a viure a la terra dels avantpassats. De fet, era una mena de trampa legal ja que els avis de Lukas eren alemanys perquè abans del 1945 la ciutat de Gliwice, a Silèsia, rebia la denominació teutona de Gleiwitz i pertanyia al país germànic. De tota manera, els membres de la unitat familiar se seguien sentint polonesos, un fet que ha demostrat el jugador durant tota la seva vida.

Lukas Podolski va créixer a Bergheim, pocs quilòmetres a l'oest de Colònia, i va ser captat per l'equip d'aquesta ciutat amb deu anys. Va anar progressant a les categories inferiors, en les quals va ser internacional per Alemanya, i als divuit anys se li va plantejar l'oportunitat d'arribar al primer equip. La seva intenció, arribat el cas, era jugar amb la selecció absoluta polonesa, però l'aleshores seleccionador, Pawel Janas, no va comptar amb ell, ni la federació es va preocupar de repatriar-lo. Va ser llavors quan va decidir, a contracor, que jugaria amb Alemanya.

I el seu debut a l'elit va ser espectacular. En el primer any a l'equip gran del Colònia va anotar deu gols en dinou partits i va ser convocat per a l'Eurocopa del 2004, en què va disputar 45 minuts d'un partit contra la República Txeca. Va ser convocat per la Copa de les Confederacions del 2005, que Alemanya afrontava com a amfitriona ja que també organitzaria el mundial del 2006. Va anotar tres gols en cadascun dels dos torneigs i va quedar tercer en tots dos. En la Copa del Món, a més, es va enfrontar per primer cop a la "seva" Polònia. No va marcar i els alemanys van vèncer per 1-0 amb un gol del seu substitut, Oliver Neuville.

El mateix 2006, Podolski va fer el típic salt de la majoria de grans jugadors alemanys i el va fitxar el Bayern de Munic. S'hi va estar tres temporades i hi va guanyar una lliga i una Copa, però no hi va arribar a triomfar. De fet, durant la seva carrera s'ha anat reproduint un fet curiós i és que ha donat sempre millor rendiment en la selecció, on ha marcat i ha estat titular en la majoria de campionats, que no pas en el club en què ha estat. El 2008, abans de la seva última temporada al Bayern, va entrar a la llista de Joachim Löw per a l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa.

Els gols

I el debut tornava a enfrontar Alemanya i Polònia, aquest cop a Klagenfurt. Podolski formava davantera amb un altre jugador nascut al país veí, Miroslav Klose. Tots dos contra les seves arrels. I tots dos van ser protagonistes dels dos gols anotats.

Joachim Löw havia apostat per una solució poc repetida, la d'alinear junts dos ariets com Klose i Mario Gómez. Va ser aquest segon qui va servir de boia per rebre i descarregar cap a Klose, qui va entrar sol per la banda dreta. Va aixecar el cap i va veure tot sol Podolski, que havia fet una de les seves habituals diagonals des de l'esquerra. Aquest no va desaprofitar la passada de la mort. Cap dels dos "polonesos" no va celebrar el gol per respecte al seu país de naixement, en contrast amb l'alegria dels seus companys. El duel es va mantenir igual fins al tram final, en què va tornar a aparèixer la connexió.

Va ser en una pressió alemanya al minut 72 gràcies a la qual Schweinsteiger va robar la pilota a Golanski. Va cedir a Klose qui, amb tot a favor, va tocar només de resquitllada la pilota. Aquesta va sortir amunt i va caure perfecta per a la cama esquerra de Podolski, qui va tornar a afusellar Boruc. Tampoc no ho va celebrar gaire efusivament. Alemanya començava un camí mig aturat per la derrota posterior contra Croàcia per 2-1, amb el tercer i últim gol de Podolski en el torneig. Però va entrar a quarts en derrotar Àustria amb una falta marcada per Ballack. En quarts es va desfer de Portugal i en semifinals de Turquia pel mateix resultat, 3-2. L'equip, però, va perdre la final contra Espanya, el seu botxí de l'època, amb el gol de Fernando Torres a Viena.

El 2009, Podolski va tornar a la comoditat de Colònia des d'on va seguir assistint a la selecció. De fet, va formar part de la plantilla que va arribar a les semifinals del mundial de Sud-àfrica, on va anotar dos gols més abans de caure contra Espanya, i de l'Eurocopa del 2012, en què va fer un gol més abans que la Mannschaft fos derrotada per Itàlia en la mateixa fase. Tot i haver viscut tant, només tenia 27 anys i el va fitxar l'Arsenal, on va tenir una trajectòria, com solia ser habitual, irregular durant dues temporades. Enmig de totes dues va formar part de la selecció campiona del món de Brasil 2014, tot i que el seu rol ja hi va ser molt secundari. Només hi va jugar 52 minuts en total.

El 2015, l'any en què en va fer trenta, ja va iniciar un progressiu decliu amb divuit partits a l'Inter i el desembarcament a una lliga menys competitiva com la turca, al Galatasaray, on va obtenir una Copa i una Supercopa. Löw encara va confiar en ell per a una última competició, l'Eurocopa del 2016, en què només va jugar divuit minuts i va tornar a veure com eliminaven l'equip en unes semifinals, en aquesta ocasió contra França. Podolski ha actuat tres anys al Vissel Kobe japonès, on ha guanyat una Copa de l'Emperador al costat de dos dels seus botxins el 2008 i el 2010, David Villa i Andrés Iniesta. Ha tornat a Turquia, a l'Antalyaspor, on esgota els seus dies amb les botes posades mentre deu pensar en un futur molt lligat a organitzacions com la seva fundació i al centre d'atenció als nens desafavorits Arca, a prop de Varsòvia. Podolski és un triomfador en una de les millors èpoques de la selecció alemanya, país que va acollir-lo a ell i a la seva família, però no oblida les arrels i el seu sentiment polonès.