Dinamarca, 1- Alemanya, 2 (Euro 2012-Primera fase)

188. Lars Bender (1-2)

La història dels bessons en el futbol és curiosa. No hi ha hagut gaires casos de germans d'aquest tipus que hagin arribat simultàniament a l'elit. Segurament, els més famosos són els neerlandesos De Boer. També hi ha els laterals brasilers Fábio i Rafael da Silva. I hi ha uns alemanys que han iniciat la carrera junts, han acabat al mateix equip i van compartir convocatòria en uns Jocs Olímpics. Un d'ells és Sven Bender, que ha actuat moltes temporades al Borussia Dortmund. Però ell no ha participat en cap gran torneig amb la selecció absoluta. Sí que ho va fer l'altre i, a més, hi va marcar. És el centrecampista, i actualment defensa, Lars Bender.

Nascuts a Rosenheim, a Baviera, prop de la frontera amb Àustria, els germans van començar a jugar a futbol al Brannenburg i a l'Unterhaching, fins que van ser captats per l'històric Munic 1860. L'estil de joc de tots dos és similar. Són centrecampistes defensius, amb bona interpretació del joc i força físics. De fet, segurament s'han fet la competència a l'hora d'arribar a la selecció i als propis clubs, tot i que en l'etapa actual també han endarrerit la seva demarcació i ara Sven sol ser central i Lars juga de lateral en el Leverkusen. Però la majoria de la seva carrera l'han feta com a mig centres recuperadors. El 2009 va ser un any capital en les seves vides. Sven va fitxar pel Dortmund i Lars va rebre una oferta del Leverkusen, que va acceptar. Tots dos es traslladaven a la conca del Ruhr, a equips separats per només 63 quilòmetres.

La carrera de Sven, quant a títols, ha estat millor al Westfalenstadion, on ha sumat dues lligues, dues Copes i va jugar una final de Champions. La de Lars no ha estat tan prolífica, quant a victòries, a Leverkusen, però encara s'hi manté. La seva participació a l'equip va anar pujant després de la seva arribada i el 2012 va ser un any important en la seva vida. Els Bender havien sovintejat les seleccions de base. De fet, el 2008 van ser campions d'Europa sub-19 compartint formació titular. Lars, a més, va anotar el primer gol d'aquella final contra Itàlia (3-1). Tres anys més tard, ell va guanyar la partida al seu germà en la llista per participar a l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna.

El gol

No semblava que Lars Bender hagués de ser a la convocatòria de Löw, però finalment hi va entrar com a suplent clar. En el primer partit, va entrar en el temps d'afegit contra Portugal per perdre temps i mantenir l'1-0 favorable. Va tenir la mateixa missió en el segon enfrontament, contra els Països Baixos, el de perdre temps mentre es guanyava 1-2. Contra Dinamarca, en el tercer, va ser titular. I ho va aprofitar.

Els alemanys s'havien avançat amb un gol de Podolski al minut 19 igualat immediatament per Krohn-Dehli. El partit es va obrir. Els danesos necessitaven guanyar per aspirar a passar ronda, vistos els altres resultats, i aquest fet permetia contres alemanyes. En una d'elles, Khedira va treure la pilota jugada amb rapidesa i la va passar a Özil. Aquest, desplaçat a l'esquerra, va centrar buscant Klose, però el davanter no hi va arribar. Darrere, en canvi, arribava Lars Bender des de segona línia. El jugador del Leverkusen va tenir prou sang freda per mirar Sörensen i batre'l d'un xut creuat i fluix que donava la victòria al seu equip. Tot i l'èxit, no va jugar més en tot el torneig, ni en els quarts contra Grècia, ni en les semifinals perdudes davant d'Itàlia.

De fet, Lars Bender només intervindria en set partits més amb l'equip nacional, dels quals només un va ser oficial. El seu germà seguiria una trajectòria semblant, amb quatre partits més. De tota manera, tots dos van rebre un premi en ser convocats per als Jocs Olímpics del 2016 a Rio de Janeiro, torneig en què Alemanya va ser subcampiona després de perdre la final per penals contra la Brasil de Neymar.

El 2017, els germans Bender es van tornar a reunir al mateix equip, en aquest cas a Leverkusen, d'on sembla que amb 31 anys trigaran temps a moure-se'n. Vuit anys de carrera separats en dos clubs que mantenen una important rivalitat no han trencat els llaços que van teixir a Rosenheim, a Unterhaching i a Munic. Són dues trajectòries força paral·leles amb una notable diferència. Lars va marcar en un gran campionat de seleccions absolutes i Sven, tot i que té més guardons al palmarès, no podrà dir el mateix.