Suècia, 1- Espanya, 2 (Euro 2008-Primera fase)

170. David Villa (1-2)

La selecció espanyola va ser la total dominadora del futbol mundial entre els anys 2008 i 2012. Va guanyar dues Eurocopes i una Copa del Món en aquest període de temps gràcies a un joc combinatiu i de domini total de l'adversari, que disposava de molt poca possessió de pilota i, per tant, de poques possibilitats de fer-li mal. De vegades, el joc de l'equip era massa barroc i li costava de reflectir en gols tot el cabal de futbol. De fet, va guanyar la Copa del Món imposant-se per 1-0 en totes les eliminatòries. És curiós disposant de qui va ser el màxim golejador de dos dels tres tornejos, els que va poder jugar. Era l'asturià David Villa.

El Guaje, denominació asturiana per parlar dels nois joves, va ser descartat pel planter del Reial Oviedo i, després d'unes temporades jugant al Langreo, va ser captat per les categories inferiors de l'etern rival, l'Sporting de Gijón. Jugador de baixa estatura, però ràpid, intuïtiu i letal en les desmarcades i la resolució davant dels porters, el talent de Villa el va fer debutar amb l'equip costaner en l'última jornada de la temporada 2000-01, mitja hora contra el Còrdova, a Segona Divisió. En les dues temporades següents va anotar 38 gols en la categoria de plata i va ser fitxat pel Saragossa. Per tant, no va poder actuar mai amb l'equip sportinguista a Primera.

A la Romareda, Villa va fer un salt de qualitat important. Durant dues temporades va anotar 32 gols a la lliga i en la segona va ser convocat per primera vegada amb la selecció absoluta. Va ser mitja part en una golejada per 5-0 contra San Marino. Seria la primera de les seves 98 internacionalitats absolutes, amb 59 gols aconseguits, millor marca de la història de l'equip espanyol. Amb el Saragossa va guanyar una Copa, amb gol seu a la final contra el Reial Madrid, guanyada per 2-3, i una Supercopa i el 2005 va fitxar pel València.

Tot i que a Mestalla només hi va guanyar una Copa del Rei en cinc anys, hi va marcar 130 gols i es va convertir en un ídol de l'afició. Paral·lelament, el seu paper a la selecció havia anat creixent. Va jugar el mundial del 2006 a Alemanya, en què va anotar tres gols i, el 2008, havia guanyat el pols amb el madridista Raúl per ser el 7 titular de l'equip. Just després del seu triomf a la Copa, que dissimulava una mala temporada a nivell de grup a València, va arribar l'Eurocopa del 2008, a Àustria i Suïssa.

I no la va poder començar de millor manera. Espanya va guanyar per 4-1 a Innsbruck amb tres gols seus i un altre de Cesc Fàbregas. El segon enfrontament era contra Suècia al mateix estadi i una victòria donava la classificació virtual per als quarts de final.

El gol

El partit va ser molt tancat. Espanya es va avançar amb un gol de Torres a la primera part, però els nòrdics van igualar amb una rematada de Zlatan Ibrahimovic. A punt d'entrar en el temps de descompte, va arribar, del no-res, la jugada decisiva.

Va ser en una recuperació espanyola en defensa. El lateral Capdevila va salvar que l'esfèrica sortís del camp per la línia de banda i, sense esperar-ho, li va sortir una genial passada en profunditat per damunt del Nilsson, que va xocar amb Torres, i de Mellberg. Villa es va avançar a l'altre central, Hansson, va tocar la pilota en una autopassada i va aconseguir quedar-se sol davant del porter Isaksson, a qui va superar d'un xut creuat. Era el gol de la victòria, i la seva última anotació en una Eurocopa.

Això va ser així perquè Villa va descansar en el tercer partit, contra Grècia, i va lesionar-se en la primera part de la semifinal contra Rússia, amb la qual cosa no va poder disputar la final que Espanya guanyaria davant d'Alemanya per 1-0. En la següent Eurocopa, la del 2012, no hi podria participar per una fractura de tíbia que el va deixar fora del torneig.

Després de l'èxit de l'Eurocopa, Villa va jugar dos bons anys amb el València i, el 2010, es va proclamar campió del món a Sud-àfrica, amb cinc gols seus en el campionat. Aquest cop sí que va jugar la final, tot i que la glòria del gol decisiu se la va endur Iniesta. Aquell mateix estiu, amb 28 anys, va fitxar pel FC Barcelona, on a les ordres de Guardiola va haver de partir des de la banda esquerra per deixar espai a Messi. En el seu primer any va guanyar la lliga i la Champions, amb gol seu a la final de Wembley contra el Manchester United (3-1).

Els dos següents anys a Barcelona van acabar amb una lliga, una Copa, un mundial de clubs i una Supercopa europea, com a títols més importants, però entre l'un i l'altre va patir la lesió que el va llastar i que no el va deixar anar a l'Eurocopa. L'estiu del 2013, va deixar el FC Barcelona, després d'haver disputat la Copa Confederacions amb Espanya, amb subcampionat i tres gols anotats, i va fitxar per l'Atlètic de Madrid, amb el qual va guanyar la lliga en el seu únic any a la capital espanyola. Aquell estiu tornava a tocar mundial, aquest cop a Brasil. I ja res no va ser igual. Villa ja era suplent i només va jugar el partit intranscendent contra Austràlia, en què va marcar el seu últim gol en una Copa del Món. És l'únic espanyol d'haver-ho aconseguit en tres tornejos consecutius.

Va ser aleshores, amb 32 anys, quan va decidir provar d'altres lligues. Va fer-ho bé als Estats Units, amb el New York City. Tant, que es va guanyar una última internacionalitat, en un duel contra Itàlia el 2017, a les ordres de Julen Lopetegui. Després de tres anys, va jugar una última temporada amb el Vissel Kobe japonès, al costat d'Andrés Iniesta, on va aconseguir un últim títol, la Copa de l'Emperador. Ja retirat, es dedica a fer créixer la seva escola de futbol i també s'ha embarcat en la creació d'una nova franquícia de futbol als Estats Units.