Suècia, 1- Dinamarca, 0 (Euro 92-Primera fase)

171. Tomas Brolin (1-0)

Durant quatre anys de l'inici de la dècada dels noranta la selecció sueca, que no era present a un gran torneig des del 1978, va aprofitar una gran fornada de jugadors per obtenir esplèndids resultats. És cert que al mundial del 1990 va quedar eliminada en la primera ronda sense aconseguir cap punt, però en els dos campionats posteriors, l'Eurocopa del 1992, que va jugar a casa, i el mundial dels Estats Units del 1994, va arribar fins a les semifinals. L'estrella d'aquell equip era un jugador que va viure aquells dies de glòria i, al cap de poc, l'oblit i el descens a l'infern. Era el davanter Tomas Brolin.

L'Eurocopa del 92 va ser l'equador del seus grans anys amb la selecció. Com que apareixerà en un altre gol d'aquell torneig, en aquest només es parlarà dels seus millors dies fins al 1992 i la resta la deixarem per a més endavant. Brolin va néixer a la gèlida Hudiksvall, molt al nord d'Estocolm i a prop de la ciutat de Sundsvall, que és on va començar a jugar a futbol de manera seriosa. Abans, havia actuat en equips més petits, però va ser aquí quan va començar a pensar que podria tenir una bona carrera i on va jugar durant tres temporades. El 1990 va ser un any transcendental en la seva vida. Va canviar d'equip i va anar al Norrköping, amb el qual es va convertir en la sensació del moment amb set gols en nou partits a l'inici d'una lliga que al pais nòrdic comença el febrer. A partir d'aquí, va anar tot rodat.

Brolin no era un ariet sinó un jugador de bona tècnica i astúcia, que trobava bé els espais a l'àrea i que actuava millor amb un punta que li obrís forats. Va ser convocat per la selecció sub-21, amb la qual va arribar a les semifinals de l'europeu abans de ser eliminada per la URSS a doble partit. Però la sorpresa arribaria quan va formar part de la llista del tècnic Olle Nordin per disputar el mundial d'Itàlia.

I va ser arribar i moldre. En el debut va marcar, a Torí, i ni més ni menys que contra Brasil. Havia començat de titular i havia aprofitat la seva oportunitat, tot i la derrota de la selecció per culpa de dos gols anteriors de Careca. La Copa del Món va ser un fracàs per als suecs, que van perdre els tres partits per 2-1, els altres dos contra Escòcia i Costa Rica, però un gran trampolí per al davanter, que havia actuat en tots els minuts excepte en l'últim partit, per una lesió a la mitja hora. La seva actuació va ser tan bona que va cridar l'atenció d'un equip que estava creixent com el Parma, que el va contractar per convertir-lo en un dels seus tres estrangers.

I les coses van anar molt bé. Tot i no ser molt golejador, només onze anotacions en dues temporades, va actuar durant molts minuts en un club que va aconseguir el seu primer títol, una Copa italiana el 1992. Als 22 anys, arribava en un gran moment a l'Eurocopa que, precisament, es disputaria a Suècia, primer torneig que acollia el país des del 1958. El campionat va començar per als nòrdics, ara entrenats per Tommy Svensson, amb un empat contra França. El resultat no era un triomf, però es podia percebre un conjunt molt millor que el de dos anys abans i amb molts jugadors prometedors. El segon duel era contra els veïns danesos.

El gol

Dinamarca havia entrat al campionat per la baixa de Iugoslàvia, desqualificada pel conflicte bèl·lic dels Balcans. Els danesos havien empatat contra Anglaterra en el debut i el partit de Solna contra els amfitrions els era vital. Tot es va resoldre al minut 14 de la segona meitat.

L'entrenador suec era fidel a un 4-4-2 que li estava donant bons resultats i molt típic del país escandinau, on es practicava un futbol molt britànic per la influència d'alguns entrenadors que hi havien arribat. Però Svensson va canviar la parella de Brolin. Va retirar Kennet Andersson, més estàtic, i hi va introduir el versàtil Martin Dahlin, un any més gran que el seu nou company d'atac i aleshores integrant del Borussia Mönchengladbach. Entre aquest i Thern van robar una pilota a Jensen al centre del camp i van iniciar un fulgurant contraatac que va acabar amb centrada del davanter. Semblava que Schwarz, que arribava des de segona línia, podria rematar. Torben Frank, en tasques defensives, li va prendre la pilota, però va tenir tanta mala sort que aquesta va acabar entre les cames de Brolin qui, gairebé per no entrebancar-s'hi, va posar la cama dreta com va poder i va superar Schmeichel.

Aquest seria l'únic gol del partit, que deixava els suecs a prop de la classificació i els danesos, amb un peu a fora del torneig. En el següent partit, Brolin va tornar a marcar el gol de la victòria, aquest cop contra Anglaterra. Paral·lelament, Dinamarca batia inesperadament França i també es classificava per a les semifinals. Brolin aconseguiria el seu tercer i últim gol del campionat, del qual acabaria màxim golejador empatat amb Bergkamp, Riedle i Henrik Larsen, contra els alemanys, però una derrota per 2-3 deixava el conjunt de casa fora de combat. Curiosament, els danesos, que havien perdut amb un gol de Brolin dies enrere es proclamarien campions. L'Eurocopa del 92 precediria grans dies per a Brolin, i també el dur descens que li arribaria uns quants anys més tard.