Polònia, 0- Croàcia, 1 (Euro 2008-Primera fase)

177. Ivan Klasnic (0-1)

L'esport ens ofereix moltes vegades casos de superació personal, d'homes i dones que vencen moltes adversitats, tant físiques, com familiars, com referents a l'entorn on viuen per arribar a l'elit o, almenys, per tirar endavant amb la seva pràctica. De les primeres en sap molt un davanter croat, tot i que nascut a Alemanya, país on va desenvolupar els millors anys de la seva carrera. Es tracta d'Ivan Klasnic.

L'atacant va marcar un altre gol en el torneig del 2008 que serà destacat més endavant en aquesta llista, juntament amb una brillant carrera esportiva, sobretot al Werder Bremen. Però el que va fer diferent a Klasnic en aquesta part de la seva trajectòria va ser que va haver de jugar des dels 25 anys amb problemes derivats d'una insuficiència renal que, a dia d'avui, li han comportat ja tres trasplantaments de ronyó.

Tot va començar el 2005, quan a l'hora de ser intervingut d'una apendicitis se li van trobar valors de funció renal anormals. Aleshores, el jugador ja havia arribat a Bremen procedent de la veïna Hamburg, però no de l'equip campió d'Europa el 1983, sinó del St. Pauli, l'entitat més contestatària i revolucionària de la ciutat. En la primera intervenció, Klasnic va rebre el ronyó donat per la seva mare, Sima. Però aquest no va funcionar i pocs dies després va haver de ser sotmès a una altra operació, en aquest cas per implantar-li el ronyó que li va donar el seu pare. Era el gener del 2007. Ell ja era un atacant reconegut a Europa, després d'haver participat al mundial d'Alemanya de l'any anterior i d'haver fet el doble de lliga-Copa amb el Werder Bremen el 2004, formant una davantera letal amb Miroslav Klose.

El segon trasplantament va anar millor i Klasnic va poder tornar a jugar després de sis mesos de rehabilitació. A més, va ser cridat novament per la selecció, que s'havia classificat brillantment per al torneig en un difícil grup amb Rússia i Anglaterra. El davanter va completar un bon any a Bremen, en què va ser segon a la lliga i en què va marcar set gols en setze partits, i va ser convocat per al torneig.

El gol

Klasnic no va jugar cap minut en els dos primers partits, amb victòries sobre Àustria i Alemanya que donaven a Croàcia l'accés als quarts de final. El seleccionador, Slaven Bilic, li va donar la titularitat en el tercer, intranscendent, contra Polònia. I ell va aprofitar l'ocasió als vuit minuts de la represa.

Va ser en una jugada certament estranya del seu equip. Va rebre una passada interior però va ser objecte de falta per part del defensa Wasilewski. El col·legiat, el grec Kyros Vassaras, va donar llei de l'avantatge perquè l'esfèrica va caure a peus del lateral Pranjic. Wasilewski es va aixecar i va anar a tapar-lo, però va deixar sol Klasnic, que també es va tornar a posar dret. Pranjic el va veure, va centrar enrere i el davanter del Bremen va rematar amb l'esquerra creuat i va batre Boruc. Croàcia tancava la primera fase amb ple de punts.

Klasnic va ser rellevat en aquest partit i va tornar a la banqueta en el duel de quarts contra Turquia. Va entrar a la segona part de la pròrroga i, a l'últim minut, va marcar un gol que semblava que classificava Croàcia per a les semifinals. Però els otomans van empatar miraculosament amb una anotació de Semih Sentürk, ja en el descompte, i els balcànics van caure eliminats en els penals. Va ser el seu últim gran torneig de seleccions.

El jugador va fitxar aquell mateix estiu pel Nantes, però les coses no van anar bé. L'equip va baixar i ell va jugar poc el segon any. Se li va obrir l'oportunitat de la Premier amb el Bolton, i s'hi va estar tres anys a bon nivell fins que va tornar a Alemanya per acabar els seus dies de futbolista al Mainz. Però encara faltava el pitjor. El 2016, el ronyó de Klasnic, el del seu pare, va tornar a fallar i va haver de tornar a fer diàlisi a Hamburg fins que n'hi trobessin un. La seva situació va arribar a ser crítica, però el 2017, finalment, va poder tornar a ser intervingut i, de moment, les coses funcionen. Ivan Klasnic encara és una persona jove, té 43 anys, però amb tants maldecaps de salut el que li toca ara és disputar el campionat més important, el de la seva vida.