República Txeca, 2- Itàlia, 1 (Euro 96-Primera fase)

208- Pavel Nedved (1-0)

Els grans tornejos de seleccions serveixen a alguns futbolistes, sobretot els procedents de les lligues menys conegudes, per fer un salt en la seva carrera. Un seguit de bons partits en el moment adequat poden catapultar un jugador que segurament no hauria sortit del seu àmbit domèstic a entrar en el focus de les grans lligues europees. Actualment, això no passa tant, ja que les direccions esportives acumulen molta informació, però fa un quart de segle, encara era habitual. És el que li va passar, per la seva actuació a l'Eurocopa del 1996, al Pilota d'Or europeu del 2003, el txec Pavel Nedved.

Els txecs van viure un idil·li amb les primeres Eurocopes que van disputar com a estat separat d'Eslovàquia. Semblava que es volguessin treure del damunt l'estigma que el títol aconseguit com a Txecoslovàquia el 1976 hagués estat amb majoria d'elements provinents del país ara veí. El 1996 va ser el primer que van poder afrontar i van arribar fins a la mateixa final, amb una sèrie de futbolistes que llavors no coneixia gaire gent. Això que Nedved ja tenia gairebé 24 anys i en feia quatre que jugava a l'Sparta de Praga, procedent del Dukla, l'equip de l'exèrcit, on havia fet el servei militar, i abans de l'Skoda Plzen, conjunt de l'oest del país. De fet, Nedved havia nascut a Cheb, a tocar de la frontera alemanya.

Era un centrecampista amb un dinamisme colossal, amb capacitat de conduir la pilota, de combinar i també d'arribar a l'àrea, com havien demostrat els catorze gols en 27 partits a la lliga del seu país d'aquell any. A més, no parava mai de córrer i és d'aquells que contagia els companys, que llavors fan el mateix per mimesi. Havia debutat amb l'equip nacional dos anys abans. De fet, havia actuat en les categories inferiors amb Txecoslovàquia fins i tot quan el país ja no existia, en l'europeu del 1994. Va intervenir en quatre partits en la fase de classificació per a l'Eurocopa del 96, en què els txecs van sorprendre quedant per un punt davant dels Països Baixos i de Noruega, que va ser eliminada, i va afrontar com a titular el debut al torneig.

El gol

Aquest no va ser gaire afortunat, ja que en pocs minuts Alemanya, el seu adversari, ja havia aconseguit dos gols amb els quals acabaria el partit, a Manchester. La República Txeca havia caigut en un grup molt complicat i es trobava Itàlia, que havia vençut Rússia en la seva estrena, en el segon enfrontament, a Anfield, a Liverpool. Nedved només va trigar quatre minuts a mostrar el seu nom al món.

El partit havia tot just començat quan Poborský va introduir una pilota a l'àrea sense que ningú s'ho esperés. La defensa transalpina d'Arrigo Sacchi, com solia fer, sortia en bloc per deixar gent en fora de joc però s'hi va quedar atrapat el defensa Apolloni. Nedved li va guanyar l'esquena, va parar la pilota amb el pit i amb l'exterior del peu dret va superar la sortida de Peruzzi. Els txecs acabarien guanyant el partit per 2-1 després de l'empat de Chiesa i del gol decisiu de Radek Bejbl, tots a la primera part. Va ser l'inici del gran torneig de l'equip, que empataria a l'últim minut agònicament contra Rússia amb un gol de Smicer, eliminaria Portugal amb una rematada de Poborský i es classificaria per a la final després de vèncer França per penals en semifinals, una tanda en què Nedved va anotar el seu llançament. Lamentablement, en el partit pel títol, tot i que l'equip es va avançar amb un penal transformat per Berger, va acabar claudicant per dues rematades de l'alemany Bierhoff.

Però a Nedved li va canviar la vida. L'Sparta es va inventar un traspàs al Kosice eslovac, conjunt amb el qual compartia propietari, com a argúcia legal per no pagar drets de formació a l'Skoda Plzen en el moment en que el jugador va ser fitxat per la Lazio per poc més d'un milió d'euros. Va jugar a l'equip romà en els millors anys de la història del club, amb un títol de lliga, el 2000, dues Copes, una Recopa, amb gol seu a la final contra el Mallorca, i una Supercopa europea entre d'altres fites. La seva entrega entusiasmava al públic de l'Olímpic.

Amb la selecció va ser tercer a la Copa Confederacions del 1997 i va participar en l'Eurocopa del 2000, però sense gaire fortuna. El 2001, a prop de fer 29 anys, va augmentar encara més de nivell i va fitxar per la Juventus. Semblava que no podria millorar, però la seva capacitat de sacrifici va convertir aquell ídol de la Lazio en una llegenda a Torí. Hi va guanyar dues lligues i dues Supercopes. El 2004, amb l'equip nacional, es va apropar molt a guanyar l'Eurocopa, però Txèquia va ser eliminat per Grècia a les semifinals de manera sorprenent. Fins i tot llavors va semblar que ho havia tingut més a prop que el 1996.

L'any anterior, el 1993, havia estat escollit millor jugador europeu, Pilota d'Or, per la revista France Football. Hauria pogut ser un any complet si la Juventus no hagués perdut una altra de les moltes finals europees que ha deixat escapar, per penals contra el Milan a Manchester, al mateix escenari en què Nedved havia debutat en un gran torneig internacional. I encara va ser més llegenda per a la Vecchia Signora quan el 2006, amb 33 anys, va decidir quedar-s'hi i jugar a la Serie B, a la qual l'entitat havia estat descendida a causa de l'anomenat Moggigate després del mundial del 2006, l'únic que va disputar. Per totes aquestes raons, Nedved, que es va retirar a l'equip el 2009, amb 36 anys, és ara ambaixador de l'equip juventí a tots els esdeveniments. Una carrera immensa que potser hauria pres un altre camí de no haver arribat aquell gol a Anfield contra Itàlia, el país que després li va donar tantes coses.