dimarts, 8 de desembre del 2020

 CEI, 1- Alemanya, 1 (Euro 92-Primera fase)

186. Thomas Hässler (1-1)

Una de les claus dels grans resultats de les seleccions alemanyes de la dècada dels vuitanta i de la primera part de la dels noranta va ser l'enorme quantitat de talent que va aconseguir ajuntar al centre del camp. Seguint un fil conductor durant tot aquest període, el de Lothar Matthäus, l'equip germànic sempre aportava futbolistes de bon toc de pilota, desplegament físic i imaginació. Molts d'ells, a més, van jugar a la lliga italiana, la més potent d'aquells moments, amb la qual cosa van afegir un component tàctic a les seves virtuts. Un dels més destacats va ser el petit Thomas Hässler.


Hässler és berlinès i va començar a jugar a futbol a un equip de la zona oest de la ciutat, quan encara estava dividida pel mur. Un exemple de la seva procedència és el sobrenom que li van posar, "Icke", referit a la manera com pronuncia la paraula "ich" ("jo", en alemany), amb el dialecte típic de Berlín. Ben aviat, però, va ser captat per les inferiors del Colònia, conjunt potent a l'inici dels vuitanta. Tot i la seva baixa estatura, ja destacava per un gran desplegament físic, una notable tècnica i un demolidor xut des de mitjana i llarga distància. Va debutar amb divuit anys a la Bundesliga i durant les sis temporades que va jugar a l'equip va estar sempre a punt de guanyar els títols, ja que va quedar dos cops segon a la lliga i un, finalista a la UEFA, en perdre a doble partit contra el Reial Madrid.

La seva carrera internacional es pot dir que va començar el 1988, quan va ser cridat per als Jocs Olímpics de Seül, on va obtenir la medalla de bronze. Des de llavors, ja va ser un fix per a Beckenbauer en la fase de classificació per al mundial d'Itàlia. A la cita, en què Alemanya va assolir el seu tercer títol universal, Hässler va començar i va acabar de titular, tot i que es va perdre dos partits, el de vuitens i el de quarts de final. El tècnic el va recuperar per a les semifinals contra Anglaterra, en què va ser rellevat per Reuter, i per la final, que va jugar completa.

Hässler ja no va marxar d'Itàlia perquè va ser fitxat per la Juventus en un traspàs important. Però a Torí no va acabar de triomfar, tot i que hi va jugar molt. L'equip va ser setè a la lliga i van decidir traspassar-lo a la Roma, on sí que es va convertir en un ídol. Jugant a l'estadi on havia estat campió del món va augmentar la seva fama de perdedor de finals de clubs, amb una Copa i una UEFA més. Enmig d'aquest període va arribar la convocatòria per a l'Eurocopa de Suècia, del 1992.


El gol

Alemanya partia com a una de les favorites en la seva condició de campiona del món. Però va patir molt a l'inici. El primer duel era contra la Comunitat d'Estats Independents (CEI), el nom que s'havia posat a la URSS ja desapareguda, però classificada per al torneig. El partit va ser tancat i els exsoviètics es van avançar amb un penal transformat per Dobrowolski. Semblava que la sorpresa arribaria, però a un minut per al final, el col·legiat francès Biguet va indicar una falta a la frontal de l'àrea.


Era l'última oportunitat per rascar un punt a Norrköping, i Hässler no la va desaprofitar. Va treure el canó que tenia a la cama dreta i, amb l'ajut del porter Kharin, que es va deixar sorprendre pel seu pal, va donar un punt important als alemanys. Perquè aquests van patir per classificar-se, ja que aquests van derrotar Escòcia per 2-0 en el segon partit, però van caure contra els Països Baixos en el tercer per 3-1. Això va suposar que haguessin de disputar les semifinals contra l'amfitrió, Suècia. Però en el millor duel del torneig, Alemanya va vèncer per 2-3, amb un gol de Hässler. L'equip que ja entrenava Berti Vogts, però, no convencia i això es va notar a la final, perduda de manera clara contra Dinamarca per 2-0. Hässler va jugar tots els minuts d'aquell campionat.

El 1994 va tornar a casa després del mundial dels Estats Units. En aquest torneig, va jugar tots els partits, va repartir fins a cinc assistències, però va ser eliminat pel Bulgària en quarts de final. L'equip escollit va ser el Karlsruhe, on va perdre una altra final de Copa. Hässler acabaria la seva carrera sent subcampió de set campionats i sense guanyar-ne cap a nivell de club. 

Es va poder treure l'espina a nivell de seleccions el 1996. Només va jugar sencers tres dels sis partits, i va ser suplent amb dos, però amb trenta anys es va proclamar campió de l'Eurocopa a Anglaterra com a aglutinador de tot el joc d'atac de la selecció de Vogts. Encara disputaria el mundial del 1998, amb nova eliminació a quarts de final, i arribaria fins a l'Eurocopa del 2000, on es va retirar amb una traumàtica derrota en primera ronda davant de Portugal.

Quant a clubs, va jugar un any al Borussia Dortmund, la temporada 1998-99, però ja es trobava en la part final de la seva carrera i va decidir matar el cuquet primer al Munic 1860, on va jugar fins als 37 anys a la Bundesliga, per acabar a la lliga austríaca al Salzburg, quan Red Bull encara no hi havia arribat. Hässler va iniciar llavors una carrera d'entrenador amb destins molt poc habituals, com ser assistent de Berti Vogts amb Nigèria, un equip iranià i, finalment, un conjunt de regional alemany. Va ser un dels talents d'aquella Mannschaft que sempre arribava lluny als grans campionats, amb un mundial i una Eurocopa al seu palmarès, però lamentablement sense cap títol de clubs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada