Països Baixos, 0- URSS, 1 (Euro 88-Primera fase)

176. Vassilii Rats (0-1)

Els campionats, tant sigui els de lliga, o els de selecció, no són com comencen, sinó com s'acaben. Hi ha molts exemples d'equips que han iniciat malament el camí en molts tornejos i l'han acabat guanyant. Va succeir amb els Països Baixos en el seu únic títol, l'Eurocopa del 1988. El més curiós d'aquest cas és que els neerlandesos van acabar enduent-se el campionat després de vèncer a la final la URSS, l'equip que l'havia guanyat en la seva estrena a Alemanya. Havia estat amb un gol de l'ucraïnès Vassilii Rats.

A mitjans i a final de les dècada dels vuitanta, el Dinamo de Kíev era el dominador de la competició soviètica, a la qual quedaven pocs anys de vida. Els ucraïnesos, de la mà de qui també era el seleccionador de la URSS, Valeri Lobanovski, havien guanyat la Recopa del 1986 fent una exhibició. L'equip nacional també havia entusiasmat al mundial del 1986, tot i que un polèmic partit de vuitens de final contra Bèlgica l'havia deixat fora del torneig. La base d'aquell conjunt era jugadors del Dinamo. En concret, hi havia dotze ucraïnesos dels quals onze eren de l'equip de la capital i un, Vishnievsky, que no va actuar en cap partit, era del Dniepr, actual Dnipro.

Un d'aquells jugadors del Dinamo era Vassili Rats, un centrecampista de baixa estatura però amb un físic privilegiat que li permetia córrer la banda amunt i avall durant els noranta minuts. Era esquerrà i originari de Transcarpàcia, una regió a l'oest del tot d'Ucraïna, fronterera amb l'actual Eslovàquia i Hongria. Segurament per això va començar la seva carrera a Lviv, al Karpati, uns quilòmetres al nord. En el seu camí cap a l'est va actuar un any amb el Lokomotiv Vinnitsia, de categories baixes, fins que el Dinamo el va reclutar amb vint anys.

Rats va guanyar tres lligues soviètiques a Kíev, dues d'elles abans de l'Eurocopa del 1988. També hi havia estat titular en la final de la Recopa del 1986 i havia perdut contra l'Steaua la de la Supercopa. Al mundial de Mèxic, també el 1986, havia aconseguit un important gol contra França, en l'empat de la URSS contra els gals de la primera fase. Curiosament, va tornar a marcar contra els francesos en la fase de classificació per a l'Eurocopa posterior, en què la URSS va ser l'única classificada del grup. En 47 partits, Rats va marcar quatre gols amb l'equip nacional, dels quals dos en grans tornejos i dos contra França. Ja a l'Eurocopa, la seva posició de titular, amb 27 anys, no era qüestionada.

El gol

La URSS va debutar contra els nous Països Baixos del vell Michels a Colònia, en un duel que podia ser vital. El grup el completaven Anglaterra i Irlanda, que havien debutat hores abans amb victòria dels segons. Els neerlandesos eren favorits, però els soviètics van imposar la seva defensa i sortien en ràpids contraatacs, llançats per l'hàbil Belanov, Pilota d'Or del 1986. En un d'aquests, a l'inici de la segona part, va arribar el gol.

Va ser en una pilota robada per la URSS que va acabar als peus de Rats. Aquest va enviar una passada llarga a la posició de Belanov i va començar a córrer pel seu carril. Belanov va ser controlat en primera instància per Van Tiggelen, que va permetre situar-se a tota la defensa. Però va aixecar el cap i va veure com per l'altra banda arribava Rats. Va fer un canvi de joc i aquest, sense parar la pilota, va deixar anar un fort tret amb la cama esquerra que va superar l'estirada de Van Breukelen. Seria l'únic gol del partit.

Rats va jugar tots els minuts d'aquell campionat, que va acabar amb el mateix partit que a l'inici, una final entre els Països Baixos i la URSS, aquest cop a l'Estadi Olímpic de Munic. Havien passat només tretze dies des del triomf de Colònia, però tot va ser diferent. Els neerlandesos havien trobat el seu ritme de joc i van guanyar la final per 2-0. Rats es quedava sense títol amb la selecció.

De fet, encara hi jugaria catorze partits més, entre ells els de la fase de classificació per al mundial d'Itàlia. Però aquella ja era una URSS crepuscular, esportivament i política. A Itàlia 90, l'equip va quedar fora de competició a la primera fase i ell, amb 29 anys, hi va jugar en el debut, una derrota contra Romania per 0-2, i cap més minut.

El 1989, Rats havia provat una aventura a l'estranger. Va ser a l'Espanyol, L'equip lluitava per no baixar a Segona Divisió i el jugador ucraïnès va participar en els onze partits finals de lliga. Els blanc-i-blaus no van poder evitar disputar la promoció contra el Mallorca. Rats va jugar els dos partits, amb 1-0 a Sarrià i 2-0 en contra al Lluís Sitjar, resultats que significaven el descens del club. Acabada la lliga, va tornar al Dinamo. Allà encara hi va guanyar un campionat soviètic més i s'hi va estar fins al 1991, quan el final de la URSS li va permetre tornar a sortir a l'estranger. Va ser el Ferencvaros hongarès, molt prop de la seva ciutat natal, on va acabar la carrera amb només 32 anys. S'havia tancat el cercle.