Suïssa, 1- Turquia, 2 (Euro 2008-Primera fase)

163. Arda Turan (1-2)

Hi ha jugadors dotats d'un gran talent per jugar a futbol, ja sigui per defensar, per fer gols o per moure l'equip. Alguns, fins i tot, son capaços d'entusiasmar els aficionats amb accions de fantasia que es troben a l'abast de molt pocs. Però d'aquests, els que tenen una facilitat innata per practicar aquest esport, hi ha un grup que necessita disposar d'un marcatge ferri per part dels entrenadors per evitar que els venci la tendència natural de deixar-se anar i no cuidar-se suficientment. Quan això no passa, els dies de glòria s'acaben. És el que va succeir amb el turc Arda Turan.

Format al planter del Galatasaray, és un mitja punta amb capacitat associativa, amb possibilitats de desfer-se dels contraris amb un bon regat, veure l'espai per fer l'última passada i també amb una bona relació amb el gol. Després d'un any cedit, es va establir al primer equip del conjunt d'Istanbul i va debutar aviat en una selecció que en l'últim mig segle només havia disputat dues Eurocopes i un mundial, curiosament amb bon resultat en dos d'aquests tres tornejos. El 2008, amb 21 anys, va guanyar la lliga amb el seu club i ja estava consolidat a la selecció de Fatih Terim, a la qual havia debutat dos anys abans. Turquia es va classificar per a l'Eurocopa de Suïssa i Àustria amb un punt d'avantatge sobre Noruega gràcies a un triomf final contra Bòsnia i Arda Turan ja era una de les seves estrelles emergents.

Tot i això, el veterà seleccionador no va comptar amb ell per al debut, que va veure a la banqueta en tota la seva integritat. La derrota davant de Portugal (2-0) va provocar canvis i un va ser la seva entrada en el segon duel, davant de Suïssa, un dels amfitrions. El partit, disputat sota una intensa pluja a Basilea, no va començar gaire bé, amb un gol de Hakan Yakin per als helvètics a la primera part. A la represa, va empatar Semih Sentürk. Els suïssos ho van fallar tot i més i, a l'últim minut, el gran cop.

Els turcs van iniciar un contraatac, ja en temps de descompte, que va acabar amb un canvi d'orientació cap a la banda esquerra. Arda va recollir la pilota, va anar cap al centre, marxant de dos rivals, i quan va estar ben posicionat va xutar fort. La pilota va tocar en el central Müller i va vèncer la posició del porter Benaglio. Suïssa quedava eliminada, ja que també havia perdut el primer partit, i Turquia entrava en la lluita. Una lluita que va seguir en el següent partit, en què els otomans van remuntar un 0-2 contra la República Txeca, amb un altre gol d'Arda Turan, el primer, i dos de Nihat en els minuts finals que deixaven els txecs fora de combat. En els quarts de final, sempre amb Arda de titular, una altra batalla agònica, amb empat contra Croàcia en l'últim minut de la pròrroga i triomf en els penals. en què ell va transformar el seu. Però el jugador del Galatasaray no va poder jugar les semifinals contra Alemanya per acumulació de targetes i Turquia les va perdre per 3-2. Tot i això, havien fet un gran torneig.

Arda va jugar tres anys més al Galatasaray, sense cap títol, quan el 2011 va fitxar per un Atlètic de Madrid que anava a la deriva. Però a mitja temporada hi va arribar Diego Pablo Simeone a la banqueta i tot va canviar. L'argentí va donar al turc la responsabilitat de conduir el seu atac i van arribar els millors anys de la seva carrera, amb una disciplina fins ara desconeguda per a ell. Impressionant va ser la seva temporada 2013-14, en què va guanyar la lliga i va estar a punt de fer-ho amb la Champions. Durant aquest període no va poder disputar cap gran torneig amb la selecció, eliminada en totes les prèvies, però ell es va convertir en un jugador cotitzat i l'any següent, amb 27, va fitxar pel FC Barcelona per 34 milions d'euros.

Va haver d'estar-se mig any sense jugar, per la sanció de la UEFA contra el club, i quan va tornar va deixar anar espurnes de la seva qualitat, però en comptagotes. Al Camp Nou, l'exigència, sobretot física, no va ser la mateixa que al Calderón i el seu rendiment va anar baixant a les ordres de Luis Enrique. Quan aquest va marxar i va deixar el seu lloc a Valverde, el 2017, Arda ja no comptava per als blaugrana, que el van cedir a l'Istabunl Basaksehir. Abans, el 2016, havia disputat una Eurocopa de França d'agre record per a ell, ja que va ser el centre de les ires de l'afició turca per les derrotes contra Croàcia i Espanya en els dos primers partits. 

Ja a Barcelona i, sobretot quan en va marxar, havia començat el declivi. Problemes amb els àrbitres, primer, mala vida, després, i un incident amb una estrella del pop, Berkay Sahin, amb qui es va barallar. Li va trencar el nas i, quan va anar a l'hospital a demanar disculpes, va aparèixer amb una pistola i la va disparar a terra. Va ser condemnat a dos anys i vuit mesos de presó, que no complirà si no reincideix en els propers anys. L'ajut del president del país, Recep Tayyip Erdogan, testimoni del seu segon casament, el 2018, devia anar-li bé. Però ell, amb 33 anys ja és un exjugador, ni que no hagi oficialitzat la seva retirada.