República Txeca, 2- Letònia, 1 (Euro 2004-Primera fase) i
Alemanya, 1- República Txeca, 2 (Euro 2004-Primera fase)

175. Marek Heinz (2-1 i 1-1)

Hi ha jugadors que, malgrat no ser grans estrelles, gaudeixen del favor d'alguns entrenadors per diversos motius. Un d'ells és que sempre compleixen quan surten al camp, desenvolupen la seva missió i no creen problemes si han d'esperar torn a la banqueta. En la gran selecció txeca de l'Eurocopa del 2004, el centre del camp estava ple de talent. Però el tècnic, el veterà Karel Brückner, tenia una gran confiança com a revulsiu, almenys a l'inici, en un esquerrà de vida nòmada que, a l'ombra d'altres, va aconseguir dos gols en el campionat. Era el centrecampista Marek Heinz.

Un exemple que no era dels més coneguts el mostra el fet que en la fotografia d'aquest gol no se li ha pogut trobar cap cromo de l'Eurocopa 2004, ja que no figurava en els jugadors tinguts en compte per anar a Portugal. De fet, en la fase de classificació només havia disputat un partit, a Àustria. Però en els amistosos previs va anar adquirint pes en part gràcies a una gran temporada amb el Banik Ostrava.

Començant des de l'inici, Heinz ja estava a punt de fer 27 anys el 2004 i acumulava cinc equips en la seva trajectòria. Nascut a Olomouc, va jugar amb el Sigma, l'equip de la ciutat, amb el qual va debutar a primera, en una etapa interrompuda momentàniament per una cessió de mig any. De fet, en les categories inferiors havia destacat i havia arribat a disputar una final de l'Eurocopa sub-21 que els txecs van perdre a Bratislava, a la veïna i ex-annexionada Eslovàquia, contra Itàlia, per culpa de dos gols de Pirlo. L'any 2000 el va fitxar l'Hamburg, equip en el qual va jugar dues temporades i mitja amb una trajectòria que va anar de més a menys, L'ultim mig any va ser cedit a l'Arminia Bielefeld i el 2003, l'any previ a l'Eurocopa, va decidir tornar a Txèquia.

Ho va fer al Banik Ostrava, i la seva decisió no va poder ser més encertada. Heinz, un esquerrà de bona planta i gran arribada a l'àrea, va mostrar la seva faceta més golejadora amb 18 anotacions a la lliga que van conduir el Banik al títol, el quart de la seva història i últim fins ara. Amb aquest final de campanya, i després de convocar-lo per a alguns amistosos, Brückner el va portar a l'Eurocopa.

Els gols

I el seu impacte es va notar des del primer dia. Heinz havia de ser per força suplent en un mig del camp format per Galasek, Rosicky, Poborsky i Nedved. Però l'estrena dels txecs contra la debutant Letònia s'estava encallant. Faltaven cinc minuts per al final i el resultat era d'empat a un gol i gràcies, ja que els bàltics s'havien avançat amb un gol de Verpakovskis. Aleshores va sorgir l'arribada a l'àrea de Heinz.

Va ser en una pilota llarga de Jankulovski cap a Baros. Aquest va arribar a tocar la pilota amunt davant de la sortida del porter Kolinko, però el defensa Zemlinskis semblava que havia allunyat el perill. No va ser així. El refús va sortir centrat i Heinz, que havia entrat al camp a l'inici de la segona part en el lloc del lateral Grygera, va parar la pilota amb el peu dret i amb l'esquerre la va allotjar a la desprotegida porteria letona. Era el 2-1 definitiu.

Heinz coneixia el seu paper i va tornar a la banqueta en el segon partit, contra els Països Baixos. Va tornar a exercir de dinamitzador i, tot i no marcar, va entrar al camp perdent per 2-1 i en va sortir amb una victòria per 2-3 que classificava l'equip per als quarts de final. El tercer duel era contra Alemanya i Brückner va decidir donar oportunitats als menys habituals. Els alemanys, que s'ho jugaven tot, van avançar-se amb un gol de Ballack, Però a la mitja hora, Heinz, aquest cop titular, va mostrar una altra de les virtuts del seu catàleg, els llançaments directes de falta.

La posició era idònia per a un esquerrà, però a davant hi havia un porter de la categoria d'Oliver Kahn, Tant era. Heinz tenia molta confiança i va projectar un llançament perfecte que va entrar enganxat al pal esquerre de la porteria. Era l'empat. Va jugar tot aquell partit i també vint minuts de la victòria contra Dinamarca en els quarts. Però el seleccionador Brückner no el va utilitzar per foradar la nodrida defensa grega en la semifinal. Els txecs van perdre per 1-0, amb un gol de plata de Dellas, en un partit dominat de principi a final però sense encert. No s'entén que el tècnic només introduís un canvi i no fes entrar algú que es trobava en un estat de gràcia tan evident.

Heinz va tornar a sortir de Txèquia i va fitxar pel Borussia Mönchengladbach. La selecció es va classificar per al mundial d'Alemanya, amb una gran participació seva i dos gols en la ronda prèvia, tot i que aquesta va anar a menys. En la segona temporada a la Bundesliga el seu rol ja era molt secundari i en la Copa del Món del 2006 només va jugar dotze minuts en la derrota definitiva contra Itàlia. Serien els seus últims amb l'equip nacional, amb 29 anys. A nivell de clubs, la seva vida era amb una maleta feta constantment. Va actuar a Turquia (Galatasaray), a França (St. Etiènne i Nantes), va tornar a casa, al Brno, a Àustria (Superfund), a Hongria (Ferencvaros) i va acabar al seu país, a l'equip que el va formar, el Sigma, i una ultima etapa al semidesconegut Znojmo. En cap d'aquests llocs no va tornar a trobar el punt de forma del 2004, en què un secundari com ell va ser protagonista amb dos gols en una Eurocopa i amb el dubte de pensar què hauria passat si s'hagués s'hi hagués comptat per rendiment, i no tant amb d'altres per nom, en el moment decisiu.