França, 1- Dinamarca, 0 (Euro 84-Primera fase)

165. Michel Platini (1-0)

Fa un parell de mesos, en aquesta llista apareixia per primer cop el nom del jugador que ha tingut una actuació individual més impactant en la història de les Eurocopes. Com va quedar dit aleshores, les quatre vegades que apareixerà a la llista serviran per anar desglossant la seva trajectòria en el mon del futbol, tant al damunt del terreny de joc, com a fora d'ell. Aleshores, es va parlar dels seus inicis i del hat-trick contra Iugoslàvia en el campionat del 1984. Ara toca fer-ho dels anys fins a la disputa del torneig i del primer gol al certàmen, l'autor del qual va ser Michel Platini.

Després de la seva primera etapa a l'elit al Nancy, el 1979, Platini va fitxar pel St.-Étienne, el gran dominador del futbol gal de la dècada anterior, en la qual fins i tot havia arribat a una final de la Copa d'Europa, perduda contra el Bayern, el 1976. Tenia 24 anys i va jugar tres temporades amb "Les Verts", amb els quals va guanyar la lliga del 1981, l'última que ha aconseguit l'entitat fins ara, i va ser dos cops subcampió de Copa. A més, va arribar als quarts de final de la Copa de la UEFA dues temporades seguides. 

Amb la selecció havia viscut un mal període. Els aficionats el van fer en part responsable de l'eliminació a la primera fase del mundial d'Argentina i, en començar la temporada següent, la 1978-79, quan encara era al Nancy, van començar a esbroncar-lo a tots els camps. Ell va voler jugar més fort del compte i es va fer una greu lesió que el va tenir gairebé tota la temporada fora de competició. Per això només va poder disputar dos partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa 80, en què Txecoslovàquia va deixar França fora del torneig. La seva sortida cap al St.-Étienne va ser traumàtica, però quan es va recuperar dels problemes físics, va rebre la confiança del seleccionador, Michel Hidalgo, i els anys següents serien totalment diferents.

França es va classificar per al mundial d'Espanya 82, amb un gol seu al Parc dels Prínceps en el 2-0 contra els Països Baixos que deixava els neerlandesos fora del campionat, en un grup espectacular en què entre el primer, Bèlgica, i el quart, els taronja, hi va haver dos punts. França es va classificar en detriment d'Irlanda per la diferència de gols. A la Copa del Món, el paper de França i de Platini va ser diametralment diferent al d'Argentina. Ell hi va anotar dos gols i va conduir la selecció a unes semifinals que va perdre contra Alemanya Federal, a qui guanyava per 3-1 a la pròrroga, a la tanda de penals. La formació gal·la va acabar quarta.

Després del torneig, Platini va fitxar per la Juventus, amb 27 anys. Es trobava en el seu millor moment i durant les dues temporades següents va disputar una final de la Copa d'Europa, perduda contra l'Hamburg, i va guanyar una Recopa, davant del Porto, a part d'aconseguir una lliga i una Copa, triomfar a la lliga italiana, la més dura del món, i anotar-hi 54 gols en dos exercicis. En aquest context arribava l'Eurocopa de casa.

El gol

El torneig va ser un èxtasi per al jugador i la selecció francesa, però tret de la pallissa a Bèlgica en la segona jornada, per 5-0, no va ser un camí de roses. En el partit inaugural, França havia de veure's les cares contra la nova Dinamarca, que havia presentat les seves credencials en la fase de classificació deixant Anglaterra a la cuneta. El partit va ser molt igualat, amb lesió gravíssima del danès Simonsen inclosa, fins que va arribar l'únic gol de partit, amb un pèl de fortuna. 

Va ser després d'un robatori de Tigana al mig del camp. El centrecampista del Girondins va cedir l'esfèrica al seu company d'equip Alain Giresse, qui va anar avançant i va intentar troba a l'àrea el davanter Bernard Lacombe. Però la pilota no li va arribar perquè va ser tallada pel central Ivan Nielsen. En aquesta acció va tombar el seu company Soren Busk mentre l'esfèrica arribava a Platini, que va disparar des de la frontal de l'àrea. Va rebotar en el cap de Busk, just quan estava caient, i el canvi de trajectòria va impossibilitar l'aturada d'Ole Qvist. Faltaven dotze minuts i seria l'únic gol del partit.

Platini va marcar en tots els partits d'aquell torneig, un total de nou gols, i va conduir França cap al seu primer gran títol. Aquella temporada va guanyar la segona de les tres Pilotes d'Or consecutives que s'enduria i quedava proclamant com el gran jugador europeu del moment i un dels millors del món. Però encara li faltaven uns quants anys de jugar a futbol i alguns grans títols i fites per aconseguir.