Bèlgica, 3- Irlanda, 0 (Euro 2016-Primera fase)

190. Romelu Lukaku (1-0 i 3-0)

L'actual selecció belga de futbol, número 1 del rànquing mundial, ha crescut els últims anys basant-se en un important gruix de jugadors provinents de la migració dels seus pares. En la majoria dels casos, els futbolistes són belgues de totes, totes, perquè ja van néixer al país, però tenen arrels no tan llunyanes en països majoritàriament africans, del Magrib o del centre del continent. Molts, per exemple, provenen de la República Democràtica del Congo, anteriorment anomenat Zaire i, encara abans, Congo Belga. És el cas d'un prodigi físic, el davanter Romelu Lukaku.

Perquè el pare de Lukaku, Roger, va ser un futbolista professional nascut a Kinshasa i que, després de començar la seva carrera a Àfrica, va ser fitxat el 1990 pel FC Boom, un conjunt dels afores d'Anvers. Tres anys després, just la temporada en què va abandonar l'equip i va ser contractat pel Seraing, de la part francòfona del país, va néixer Romelu. La carrera del progenitor es va desenvolupar completament a Bèlgica, excepte una temporada al Gençlerbirligi turc, motiu pel qual tant Romelu com el seu germà Jordan, també professional i internacional i un any més petit, van créixer a Anvers.

Les condicions físiques de Romelu Lukaku, davanter com el seu pare i esquerrà tancat, van ser apreciades ben aviat. Va ser captat pel Lierse i en la seva primera temporada va anotar 121 gols en 68 partits. Aquestes xifres van cridar l'atenció d'un dels grans clubs del país, l'Anderlecht, que el va fitxar. Ell va seguir a la seva, amb 131 gols en 92 partits a l'equip juvenil de Brussel·les. Davant d'aquest potencial, va debutar molt aviat amb el primer equip. I ho va fer en un duel exigent, la tornada d'una eliminatòria pel títol contra l'Standard. Va entrar vint minuts però no va poder aconseguir el gol que hauria conduït a la pròrroga. L'equip de Lieja es va endur el títol.

Però Romelu ja tenia el peu al primer equip. L'any següent debutaria amb la selecció i el novembre marcaria els seus dos primers gols, amb disset anys, en un triomf per 0-2 a Rússia. Mig continent ja parlava d'ell com una estrella de futur. Amb l'Anderlecht va guanyar la lliga i no va disputar abans una gran competició de seleccions perquè Bèlgica seguia una travessa del desert quant a classificacions per a l'Eurocopa o mundials que finalitzaria aviat.

Es veia a venir que Lukaku no podia seguir gaire temps a l'Anderlecht i va ser el Chelsea qui se'l va endur per 15 milions d'euros, una xifra alta per algú tan jove, el 2011. A Londres, però, va pagar un mal any de l'equip a la lliga, amb Vilas-Boas a la banqueta primer, i amb Roberto di Matteo, després. Curiosament, el Chelsea va guanyar de manera inesperada la Lliga de Campions, però el jove Romelu no va intervenir ni un minut en la consecució del títol. Vistos els resultats, va marxar cedit al West Bromwich Albion, on sí que es va fer notar. Va marcar 17 gols i va guanyar-se el retorn a Stamford Bridge.

Però llavors es va trobar de cara amb José Mourinho. La cosa ja va començar malament, perquè un penal errat per ell va suposar la pèrdua de la Supercopa contra el Bayern de Guardiola. Després, el tècnic portuguès el va ignorar i a l'hivern el van haver de cedir a l'Everton, que és on va experimentar el gran creixement. A Goodison Park, durant quatre temporades va anotar 68 gols i es va convertir en un nom de referència a la lliga. La cessió es va convertir en compra per 35 milions d'euros i, a més, va intervenir en un gran campionat amb la selecció.

Perquè ara Bèlgica ja era forta. Amb Marc Wilmots a la banqueta, va jugar al mundial del 2014 amb quatre partits i un gol, en la pròrroga dels vuitens de final contra els Estats Units. Tot i això, l'entrenador no li donava tota la confiança. De fet, en el duel de quarts contra Argentina va preferir Divock Origi com a titular. Wilmots encara va arribar, però, a l'Eurocopa del 2016, on havia de fer un bon paper per continuar al càrrec.

Els gols

Bèlgica ja era una de les favorites al títol i segurament va pagar la pressió en el debut, una derrota per 0-2 contra la rocosa Itàlia en què es van escoltar protestes contra el joc de l'equip. Aquestes van seguir en la primera meitat contra Irlanda, a Bordeus. El 0-0 posava nerviosa l'afició, però tot va canviar en tres minuts.

Bèlgica va trobar durant tota la segona meitat una autopista per la banda dreta del seu atac que va començar a explotar Kevin de Bruyne. Aquest va avançar amb potència en una transició i va cedir a Lukaku, qui va tenir temps de parar la pilota, mirar i xutar col·locat lluny de l'abast del porter Randolph. El segon gol va arribar per la mateixa banda, una centrada de Meunier que va rematar de cap Axel Witsel. I el tercer, també, en una acció espectacular d'Eden Hazard.

L'aleshores jugador del Chelsea es va escapar de poc de l'entrada al límit de Ciaran Clark al centre del camp, va avançar amb potència i va jugar molt bé el dos contra un per descarregar a Lukaku qui, tot sol a l'àrea, va tornar a marcar. Després, ho va anar a celebrar amb l'afició posant-se les mans a les orelles com volent retreure les escridassades anteriors. Bèlgica va passar a vuitens, on va fer el millor partit, derrotant Hongria per 1-4, però va caure en els quarts de manera clara i sorprenent davant de Gal·les per 3-1 en un bany d'humilitat per a l'equip que va costar el lloc a Wilmots.

El 2017, Lukaku va protagonitzar un dels fitxatges més cars del mercat. El Manchester United el va contractar per 84 milions d'euros i allà es va retrobar amb un José Mourinho que aquest cop sí que va comptar amb ell. El seu rendiment a Old Trafford va ser bo, però el nivell general de l'equip no el va acompanyar. Va tancar dues campanyes sense cap títol. A més, Mourinho va deixar el seu lloc a la segona temporada en mans d'Ole Gunnar Solskjaer. Enmig, va participar al mundial de Rússia. Ja com a davanter titular indiscutible, els seus quatre gols van ajudar Bèlgica a acabar en tercera posició, la millor classificació en la seva història en un mundial. L'estiu passat, va pensar que era bo un canvi d'aires i va fitxar per l'Inter de Milà per 74 milions d'euros. El seu rendiment a Itàlia ha estat espectacular. Ha marcat 34 gols en totes les competicions i ha deixat l'equip, que no guanya cap títol des del 2010, a un punt de la lliga i amb una derrota per 3-2, amb un gol seu, en la final de la Lliga Europa contra el Sevilla. Amb 27 anys, i amb l'Eurocopa del 2021 a la vista, encara falta per veure, segurament, el millor de Romelu Lukaku.