Àustria, 0- Alemanya, 1 (Euro 2008-Primera fase)

264. Michael Ballack (0-1)

Uns quants metres de diferència poden determinar el futur de les persones. Görlitz és la ciutat més oriental d'Alemanya. De fet, hi ha rètols en alguns carrers per avisar que es vagi amb compte perquè si es segueix caminant s'abandona el país i s'entra a Polònia, en concret a Zgorzelec. Els dos nuclis estan pràcticament enganxats i només els separa el riu Neisse. El 1976, Görlitz formava part de la República Democràtica Alemanya i en els seus carrers va créixer el futur capità de la República Federal Michael Ballack.

Ell mateix explica que, de ben jove, i veient que tenia traça jugant a futbol, el van portar a l'actual Chemnitz, que aleshores es deia Karl-Marx Stadt. S'entrenava al mateix estadi on es posaven els ciments, no gaire legals, dels triomfs atlètics del país comunista, i solia coincidir amb mites com Marita Koch, ja en l'ocàs de la seva carrera, o Katrin Krabbe. Quan tenia tretze anys va caure el mur de Berlín i l'equip es va tornar a dir Chemnitzer i a perdre entre el marasme de categories del país unificat.

Va ser el 1998 quan va començar a ser conegut. L'havia fitxat el Kaiserslautern, un equip històric que acabava de pujar de la segona categoria i que, de cop, es va proclamar campió. S'hi va estar un any més, en què va ser eliminat de la Champions pel Bayern de Munic, abans de ser contractat pel Bayer Leverkusen. Va ser ja com a jugador de l'equip de l'aspirina que va començar a ser convocat per la selecció. Va assistir a la Copa Confederacions del 1999 i a l'Eurocopa del 2000. El 2002 va ser l'any en què ho podia haver aconseguit tot i on va començar a forjar una llegenda de perdedor de finals.

Perquè el Leverkusen va perdre les de la Copa, davant del Schalke, i de la Champions, contra el Reial Madrid, i es va quedar a un punt del Dortmund en una lliga que semblava controlada. L'equip va passar a ser anomenat "Neverkusen", també per una tendència perdedora de la qual va voler escapar fitxant pel Bayern. Aquell any, a més, va ser dels millors jugadors del mundial de Corea i Japó, però es va perdre la final per acumulació de targetes i, a sobre, la selecció va caure en la lluita pel títol contra Brasil.

Ballack va guanyar tres lligues i tres Copes al Bayern, tot i que se li va negar la Lliga de Campions. Va arribar al mundial del seu país, el 2006, on no va marcar cap gol i va caure a les semifinals contra Itàlia. Era el moment de fer un altre canvi, i als 30 anys va fitxar pel Chelsea. Les seves condicions de centrecampista total i de bon arribador a l'àrea semblaven fetes per a la lliga anglesa. En el primer any va guanyar la Copa i la Copa de la Lliga i, després d'un segon en blanc, va tornar a afrontar una Eurocopa, la del 2008 a Àustria i Suïssa.

El gol

Alemanya va començar vencent Polònia, però va caure contra Croàcia en el segon partit. El decisiu tenia caire històric, contra els germans d'Àustria i al Prater. El triomf garantia l'accés als quarts de final, i el partit el va resoldre Ballack a l'inici de la segona part.

Una falta a la frontal de l'àrea austríaca va ser llançada de manera indirecta pels alemanys. Lahm va tocar la pilota per a Frings i Ballack, que havia agafat impuls, va deixar anar un obús que va entrar per l'escaire esquerre de la porteria de Jürgen Macho, que potser hauria pogut tapar millor el seu pal, tot i la potència del tret. El gol seria definitiu, Alemanya passaria ronda i Àustria cauria eliminada.

Ballack i els seus companys van arribar fins a la final. Ell va anotar un gol als quarts de final contra Portugal, però va tornar a haver-se de quedar amb la mel als llavis, que ja que Espanya va derrotar el seu equip en el duel decisiu. Va ser el segon subcampionat europeu de Ballack aquell mateix any ja que, amb el Chelsea, havia quedat subcampió de la Champions, en perdre la final, per penals, davant del Manchester United. Va disputar tot el partit de Moscou i va anotar un gol en la tanda.

El 2009, el Chelsea es va quedar a les portes de la final, en caure contra el FC Barcelona pel famós gol d'Iniesta. Icònica és la imatge de Ballack perseguint l'àrbitre noruec Tom Henning Ovrebo per no indicar un penal per mans d'Eto'o. El 2010 tocava mundial, però una entrada criminal de Kevin-Prince Boateng en la final de la Cup contra el Portsmouth el va deixar sense el que hauria estat el seu últim gran campionat de seleccions.

El 2011 va tornar al Leverkusen, on va sumar un altre subcampionat, el de lliga, en la primera de les dues temporades en què hi va militar. I després, es va retirar. La sort de néixer uns metres més a l'oest i no ser polonès, sinó alemany, segurament va permetre a Ballack desenvolupar-se en equips potents i jugar en una de les millors seleccions del món. Però la fortuna és molt capriciosa i, de no haver-li girat l'esquena en moltes situacions de cara o creu o de finals, segurament estaríem parlant d'un dels millors palmarès de la història del futbol.