Rússia, 2- Grècia, 1 (Euro 2004-Primera fase)

115. Zisis Vryzas (2-1)

Poques vegades un gol que no serveix ni tan sols per empatar en un partit de fase de grups pot ser tan rendible. Grècia va guanyar de manera sorprenent l'Eurocopa del 2004 i tothom recorda el títol de millor jugador per a Zagorakis, els gols de Charisteas, sobretot el de la final, l'anotació de plata del central Dellas en les semifinals contra els txecs, la defensa rocosa que va implementar i les dues victòries, en el primer i l'últim partit, davant de l'amfitrió, Portugal. Però res d'això no hauria arribat si no s'hagués produït un gol que només va servir per perdre per menys diferència. El va anotar el davanter Zisis Vryzas.

Vryzas ja tenia 30 anys quan va arribar l'Eurocopa del 2004 i la seva trajectòria havia recorregut tota la travessia del desert entre l'aïllada participació grega al mundial del 1994 i la classificació per al torneig europeu de deu anys més tard. Tot i haver debutat amb la selecció i haver jugat dos amistosos abans d'aquella Copa del Món, quan tenia 20 anys, no va entrar a la llista per al campionat però sí que va participar en les següents i no exitoses fases de classificació per a tots els tornejos.

El davanter, nascut a Kavala, a l'est de Salònica, havia començat la seva trajectòria a la veïna Xanthi amb l'Skoda, on va destacar ja per la seva capacitat anotadora. El 1996, quan ja era internacional, va fitxar pel PAOK, en qual va actuar durant quatre temporades. No hi va guanyar res, i justament entre el 1998 i el 2000 va caure de les convocatòries per a la selecció, però va aconseguir cert nom en una eliminatòria de Copa de la UEFA en què un gol seu va tombar l'Arsenal a Highbury. Quan el PAOK va entrar en suspensió de pagaments, amb el tombant del nou segle, Vryzas va rebre una oferta del Perusa, un conjunt italià que viuria una gran època de la mà del particular entrenador Serse Cosmi.

El primer de mèrit que va fer Vryzas a Itàlia va ser clavar-li tres gols a la Fiorentina, que posteriorment seria el seu equip, en un recordat 3-4 a l'Artemio Franchi. Va acabar la temporada amb nou gols i l'equip es va salvar sense dificultats. Va jugar al Perusa durant tres temporades i mitja en les quals van arribar a guanyar una Copa Intertoto, la competició que permetia arribar a la Copa de la UEFA. Mig any abans de l'Eurocopa, va fitxar justament per la Fiorentina, quan els viola eren a la Serie B. 

Grècia s'havia anat estavellant en totes les fases de classificació fins a la del torneig del 2004. L'equip va començar a entendre les ordres de l'alemany Otto Rehaggel, que havia dotat la selecció d'una disciplina espartana, mai millor dit. Vryzas va ser peça clau en l'equip. No era un davanter excessivament golejador, però va formar una parella amb Charisteas que va ser clau per iniciar la primera pressió i per aprofitar les poques ocasions que els grecs tenien. Va marcar un gol a Armènia que va ser vital per arribar al primer lloc del grup i entrar al torneig per la porta gran.

El gol

Grècia va debutar de la millor manera, amb una victòria contra Portugal a Porto per 1-2. En el segon partit, un gol de Charisteas va permetre empatar contra Espanya i arribar amb quatre punts a l'última jornada. Aquesta tenia obertes moltes possibilitats. Els espanyols acumulaven els mateixos punts i la mateixa diferència de gols, però amb menys anotacions, motiu pel qual els grecs havien d'igualar el resultat que aconseguissin en l'últim partit contra l'eliminada Rússia. A més, si Espanya derrotava Portugal o hi empatava, es classificaven automàticament. El partit entre Rússia i Grècia a Faro no va començar gens bé perquè Kiritxenko i Bulykin van anotar dos gols que podia deixar els grecs eliminats en cas d'un gol de Portugal en l'altre partit. Abans del descans, va arribar una acció que va semblar no tenir importància, però que va ser vital.

Va arribar en una internada de Seitaridis per la banda dreta. Va enviar una centrada altíssima a l'àrea, on Papadopoulos va baixar la pilota amb el cap. Aquesta va quedar morta a la frontal de la petita, on Vryzas va posar el cos davant del defensa Xarònov i va rematar per damunt del porter Malafeev. Era el 2-1. El partit va acabar així, amb derrota grega, però el triomf portuguès sobre Espanya en l'altre partit, amb un gol de Nuno Gomes, va determinar que, tot i que grecs i espanyols acabessin amb la mateixa diferència de gols (0) a favor i en contra, els quatre anotats pels hel·lens eren superiors als dos dels seus rivals i, per tant, es classificaven com a segons de grup. Si Vryzas no hagués marcat i Grècia hagués caigut per 2-0, hauria acabat amb una diferència de -1 i, per tant, eliminada.

Vryzas va veure una targeta en aquest partit contra Rússia i es va perdre els quarts de final, amb triomf sobre França. Rehaggel el va recuperar per a les semifinals, davant de la República Txeca, i per a la final, contra Portugal, en què va ser titular i es va proclamar campió d'Europa, tot i no marcar cap altre gol. Amb la selecció, Vryzas encara va jugar tota la fase de classificació per al següent mundial, el d'Alemanya, en què Grècia no es va classificar per dos punts, i va tenir el premi d'anar convocat en la Copa Confederacions del 2005, amb els tres partits jugats en la primera fase.

A nivell de clubs, el davanter de Kavala va ser cedit, després de l'Eurocopa, a un Celta que jugava a Segona Divisió. Hi va disputar 32 partits i hi va anotar set gols importants per a l'ascens dels viguesos. Va tornar a la Fiorentina però va tornar a sortir cedit, aquest cop al Torí, amb el qual també va pujar a la Serie A després d'un dur play-off contra el Màntua en què ell no va jugar. 

El 2006, ja amb 32 anys, va decidir tornar a casa, on havia començat tot, a Xanthi, primer, i al PAOK, després, equips amb els quals només va marcar un gol en dos anys. Els blanc-i-negres eren el club del seu cor i el comiat a l'estadi Toumba va ser emotiu. Va entrar al minut 82 en substitució de l'autor de l'únic gol del partit contra el Larissa, Christodoulopoulos, que li va dedicar l'anotació. Els últims partits, a més, els va poder compartir amb Zagorakis, el millor jugador d'aquella Eurocopa del 2004, un torneig que no s'hauria aconseguit si no hagués estat per un gol que, en principi, només havia de servir per perdre per menys diferència.