Països Baixos, 3- Letònia, 0 (Euro 2004-Primera fase)

285. Roy Makaay (3-0)

Algunes seleccions, en moments puntuals de la seva història, han disposat d'un excés de producció de jugadors de primer nivell en algunes posicions. Molts porters han tapat el pas a d'altres de semblant categoria perquè només en podia jugar un. Amb els davanters centres sol passar el mateix. Els Països Baixos van veure com, entre final de segle i principi del següent, coincidien estrelles golejadores com Kluivert, Van Nistelrooy, Huntelaar, Van Hooydonk, Kuyt, en una època en què era ariet, i d'altres. Aquesta situació va provocar, segurament, que no tingués prou protagonisme internacional una estrella del futbol de clubs de l'època com Roy Makaay.

No es tractava només d'un rematador. Podia ocupar tot el front d'atac i era ideal per conjunts que jugaven a la contra per la seva velocitat, tot i que també va demostrar que podia actuar en equips grans per l'oportunisme a l'hora d'ocupar els espais i la rapidesa i duresa en la rematada amb les dues cames.  El Tenerife va tenir la vista de fitxar-lo del Vitesse amb només 22 anys i el va gaudir dues temporades, tot i que els resultats no va ser els esperats per als canaris, que van baixar a Segona.

El Deportivo va anar llest a contractar-lo i el resultat va ser espectacular. Va liderar l'ofensiva gallega en l'únic títol de lliga de la seva història, la temporada 1999-2000, amb 22 gols en 36 partits. Va estar-se quatre temporades a Riazor i, en l'última, va guanyar la Bota d'Or amb 29 anotacions. Ja l'any anterior l'havia volgut fitxar el Bayern arran d'una actuació seva contra els bavaresos a la Champions i va ser l'estiu del 2003 quan hi va arribar. Això sí, va haver de posar diners de la seva butxaca per ajudar al traspàs, ja que el president Lendoiro s'hi tancava en banda.

A Munic va entrar amb bon peu i, com a davanter d'un gran d'Europa, va afrontar, als 29 anys, l'Eurocopa del 2004. Fins llavors, només havia participat amb un paper testimonial a l'Eurocopa del 2000 i, quatre anys més tard, les coses no van ser diferents. Va començar a l'ombra de Van Nistelrooy. Curiosament, tots dos havien coincidit a la selecció sub-21 en un europeu a Romania. Aleshores era Makaay el titular. Sis anys després, havia d'intentar aprofitar oportunitats en comptagotes.

El gol

I no es pot dir que vint minuts en un partit ja decidit contra Letònia siguin una oportunitat gaire sucosa. Va ser el que li va donar el seleccionador, Dick Advocaat, en la primera fase del torneig. En el duel definitiu, amb tot solucionat, va entrar al camp i encara va tenir temps de marcar en una acció típica d'ell. Va ser en una penetració a l'àrea d'un jove i prometedor, amb 20 anys, Arjen Robben. Li va cedir l'esfèrica i Makaay va parar la pilota amb la dreta i, en dècimes de segon, es va regirar per rematar de manera seca, amb l'esquerra, lluny de l'abast del porter Kolinko.

Advocaat no li va donar gaire més oportunitats en el campionat. Va entrar a intentar arreglar el 0-0 contra Suècia en quarts de final. Encara va tenir temps de marcar un gol a la tanda de penals en la classificació neerlandesa. En semifinals, va rellevar Overmars a la mitja part quan el seu equip perdia per 1-0 contra Portugal. Va acabar caient per 2-1 i no va poder empatar. Van ser els seus últims minuts en un gran campionat. De fet, només va jugar sis partits més i l'aconseguit contra Letònia va ser el seu últim gol.

A nivell de clubs, va guanyar dues lligues i dues Copes al Bayern fins al 2007. Amb 32 anys va tornar al seu país, a jugar amb el Feyenoord. El club de Rotterdam li va permetre guanyar una Copa, ser convocat, com un dels més grans de 23 anys, per als Jocs Olímpics de Pequín, amb poc èxit, i retirar-se el 2010, amb una dolorosa derrota per 1-4 contra l'Ajax en una altra final de Copa. En acabat, va passar a formar part de les categories inferiors de l'entitat com a entrenador.