França, 2- Irlanda, 1 (Euro 2016-Vuitens de final)

107. Antoine Griezmann (1-1 i 2-1)

Tot i que el principi de la seva relació amb l'estrella del FC Barcelona, Leo Messi, no va ser fluïda, comparteix alguns trets en comú en la seva trajectòria. A part de ser davanters i esquerrans, cap dels dos no ha crescut esportivament al seu país, ja que la seva trajectòria professional, i una bona part de la de formació, s'ha desenvolupat en equips de la lliga espanyola. Tot i ser estrelles dels respectius combinats nacionals, a tots dos els ha costat de ser acceptats per una afició que no els havia vist créixer i que, per tant, no els coneixia d'inici. A banda de l'argentí, la segona part d'aquest binomi és Antoine Griezmann.

Perquè tot i proclamar-se campió d'Europa sub-19 i quart classificat en el mundial sub-20 amb la selecció francesa, Griezmann no ha jugat mai de manera professional en cap equip del seu país. En aquelles convocatòries va coincidir amb estrelles futures com Lacazette o el central Koulibaly, i amb jugadors ben coneguts a casa nostra com Coquelin o Bakambu, però entre que el seu cognom és d'origen alemany, la seva mare d'ascendència portuguesa i que ell va entrar de ben jove al planter de la Reial Societat, els francesos van trigar a sentir-se'l com a seu.

El conjunt donostiarra el va captar quan ell vivia a Baiona, a l'altra banda de la frontera administrativa amb França, després de ser captat en un torneig a París quan actuava amb el Montpeller. Va debutar en el primer equip dels bascos en una època complicada, quan aquests militaven a la Segona Divisió, però va rebre la total confiança de l'entrenador, l'uruguaià Martín Lasarte, i va ascendir la temporada 2009-10, l'any del seu debut, quan tenia 19 anys.

A Anoeta va jugar quatre temporades a Primera, en què va anar passant de ser un jugador més de banda, aprofitant el fet de ser esquerrà i la seva velocitat, a centrar la seva posició i convertir-se en un segon davanter amb gran arribada a l'àrea rival. Queda clar en el seu rendiment de cara a la porteria contrària, en què va passar de 7 gols en el campionat els dos primers cursos, a 10 en el tercer i a 16 en el quart, el 2014.

Aquell va ser l'any en què va debutar en l'absoluta. Va ser el març, en un partit contra els Països Baixos, i va convèncer tant Deschamps que no va dubtar de portar-lo al mundial de Brasil, que va afrontar amb 23 anys, després d'una experiència de només quatre amistosos amb els "bleus". Va ser titular en tres partits i va entrar de relleu en dos en una davantera en què entre ell, Benzema i Giroud es disputaven dos llocs. L'equip va quedar eliminat en els quarts de final per Alemanya, però ja s'havia guanyat un lloc a les convocatòries.

L'estiu del 2014 va fer un altre salt a la seva carrera i va fitxar per l'Atlètic de Madrid, amb el qual va guanyar una Supercopa d'Espanya només aterrar. Li va costar adaptar-se a la filosofia del tècnic Simeone, però un cop ho va fer, ja no el van treure de la titularitat. En la seva segona campanya va conduir l'equip a la final de la Champions. Però en aquell partit va errar un penal decisiu durant el temps reglamentari que hauria pogut donar el títol al seu equip. En la tanda, va anotar el que li tocava, però els matalassers van caure per una errada de Juanfran. Calia refer-se, perquè pocs dies després arrencava l'Eurocopa que, a més, se celebrava a França.

L'equip amfitrió va arrencar amb dubtes, amb una victòria a última hora contra Romania gràcies a un gol de Payet. En el segon duel, als francesos els va costar vèncer Albània. Fins aleshores, Griezmann no estava fent una bona competició, però va anotar gairebé en el descompte i va obrir la llauna d'un 2-0 que va completar Payet. També va jugar el tercer partit, un empat sense gols contra Suïssa. L'equip s'havia classificat com a primer de grup i als vuitens esperava la rocosa Irlanda.

Els gols

I les coses no van començar gens bé a Lió. Els illencs es van avançar aviat amb un penal transformat per Robbie Brady després d'una falta a l'àrea de Pogba a Long. El partit s'estava complicant i va arribar al descans amb el 0-1. A la represa, França va posar setge a l'àrea rival i en tres minuts va canviar tot.

I ho va començar a fer als tretze minuts d'una manera insospitada. Els locals van dur a terme una bona transició i Griezmann va alliberar la pilota enrere cap a Payet després d'una passada interior de Pogba. Aquesta va arribar a la banda dreta, per a la incorporació de Sagna i el lateral va fer una centrada mil·limètrica cap a punt de penal o el mateix Griezmann, que havia trobat l'espai entre els centrals, tot sol, va rematar de cap, un tipus d'acció que no sovinteja però que va executar com un especialista, i va batre el porter Randolph. Sense temps per reaccionar, els irlandesos van rebre el segon.

En aquesta oportunitat, el gol no va ser tan elaborat. Va arribar en una pilota llarga de Rami cap al davanter centre Giroud. Aquest estava d'esquena a porteria, però el central Duffy va cometre l'errada d'anar a tapar una acció que ja controlava el seu company Keogh. Va deixar un espai enorme buit a l'àrea i quan Giroud va descarregar la pilota, els dos defenses eren al mateix lloc i havien deixat camí lliure per a l'arribada de Griezmann qui, totalment sol, no va perdonar. A sobre, Duffy va ser expulsat cinc minuts més tard i amb més problemes dels previstos, França entrava als quarts de final.

En aquell partit, amb els dos gols que servien per avançar ronda, el públic francès va aprendre a estimar un jugador que necessita el seu temps per adaptar-se a les noves situacions i que no té un joc fàcil de desxifrar a primera vista. Griezmann ja acumulava tres gols en el campionat, però n'arribarien més, i més importants.