Itàlia, 2- Bulgària, 1 (Euro 2004-Primera fase)

310. Antonio Cassano (2-1)

En tots els campionats hi ha gols que no serveixen per a gran cosa. Són aquells que marquen els equips que perdran de tota manera el partit o que no es classificaran per a la següent fase. En la majoria d'ocasions, el golejador ja ho sap en aquell moment, però hi ha exemples d'anotacions que són celebrades quan s'aconsegueixen però de les quals, immediatament, ja no se'n desprèn alegria. Això li va passar al davanter italià Antonio Cassano en l'Eurocopa del 2004.

Cassano ho tenia tot per ser una de les grans estrelles del futbol italià del començament del segle. S'havia donat a conèixer al Bari i el seu espectacular rendiment el va dur a fitxar per la Roma, l'estiu del 2001. No havia pogut entrar a la llista per al mundial de Corea i Japó, en què Itàlia va ser injustament eliminada per Corea del Sud a quarts de final però, a punt de fer 22 anys, ja era una estrella quan va afrontar el seu primer gran torneig, l'Eurocopa de Portugal del 2004.

L'equip transalpí no ho va tenir fàcil en el campionat. Va començar amb un empat a zero contra Dinamarca i va seguir amb una altra igualada, a un gol, davant de Suècia, amb anotació de Cassano. De cara a l'últim partit, necessitava derrotar Bulgària i depenia d'ella mateixa tret de si passava una sola cosa en el partit entre els equips nòrdics: l'empat a dos gols o a més, que els classificava a tots dos.

El gol

Però la Itàlia de Trapattoni, que havia mostrat poca alegria durant tot el torneig, prou feina va tenir en el seu partit. I encara més quan Matterazzi va cometre un penal sobre Berbatov que va transformar Martin Petrov a la primera part. A la represa, va igualar Simone Perrotta després del rebot d'una rematada de Cassano al travesser. Va caldre esperar a l'últim minut per guanyar el partit. Va ser en una centrada per la banda dreta del lateral Massimo Oddo. Cassano va atacar el cor de l'àrea i va rematar amb força i precisió per donar el triomf al seu equip. Es poden veure tots els gols en el següent enllaç.

https://www.dailymotion.com/video/xytfef

El jugador de la Roma va córrer a celebrar el gol, que semblava que donava la classificació als seus, però l'alegria va fugir immediatament de la seva cara. Feia pocs segons que Suècia havia empatat a dos gols el partit contra Dinamarca a Porto. Tot i guanyar a Guimaraes, Itàlia quedava fora del torneig.

Semblava que a Cassano se li obria una gran carrera a davant, però la va anar desaprofitant poc a poc. La seva trajectòria va ser erràtica, amb èpoques d'un gran rendiment combinades amb d'altres de gens de cura pel seu estat físic. Va ser més famós pels seus problemes fora del camp que per les seves virtuts a dins. La temporada 2005-06 va estar apartat de la Roma per discutir-se amb companys i entrenador. Es va perdre el mundial en què hauria pogut ser campió. Va fitxar llavors pel Reial Madrid, però el seu estat físic era deplorable i, com va confessar després en una autobiografia, només pensava en menjar i en les dones.Va estar-se un sol any al Bernabéu i, encara que va guanyar la lliga, va marxar parlant tant malament com va poder de l'entrenador, Fabio capello.

El 2007 va semblar reviscolar a la Sampdoria. Una bona temporada el va dur a l'Eurocopa 2008, en què va arribar a quarts de final contra Espanya. Va fitxar aleshores pel Milan, després d'haver titllat de "vell de merda" el president de l'equip de Gènova, Riccardo Garrone. Va ser en el mercat d'hivern previ al mundial del 2010, però no va entrar a la llista. Va passar sense pena ni glòria pels dos equips de Milà i amb 31 anys va fitxar pel Parma, on la seva qualitat li va permetre oferir un bon rendiment i fins i tot ser convocat per l'Eurocopa 2012, en què Itàlia va ser finalista amb ell novament de titular. Es va acabar retirant a la Sampdoria, equip al qual va tornar després que el president Garrone, que havia mort dos anys abans, el 2013, l'hagués perdonat pels seus insults.